Durant els últims temps s’ha estès la idea que el gluten i la lactosa són «nutrients poc saludables».

El resultat d’aquesta mala fama ha fet que moltes persones hagin pres la decisió d’eliminar-los de la seva dieta sense que cap especialista els ho hagi indicat. 

Concretament, la dieta sense lactosa és el tipus de dieta d’exclusió més seguida per la població espanyola. Es calcula que un 25% dels espanyols porta una alimentació lliure de lactosa i el 64% estén aquest hàbit al seu nucli familiar. Una decisió que no estaria justificada des d’un punt de vista científic en un 61% dels casos. 

Una cosa semblant passa amb el gluten. Un 8% dels espanyols declara fer una dieta sense gluten, i un 70% la fa extensiva a les seves famílies. Tanmateix, aquesta exclusió no tindria justificació científica per al 72% dels casos.

ÉS FREQÜENT QUE COINCIDEIXIN

Així que es calcula que el 61% dels subjectes que segueix una dieta d’exclusió de lactosa i el 72% dels subjectes que ho fan amb el gluten podrien estar fent-ho sense que l’eliminació dels esmentats components estigui prou justificada des del punt de vista científic. 

També es revela la possible relació entre els qui segueixen dietes lliures de gluten i lactosa:

  • Un 79% dels que eviten el gluten, exclouen també la lactosa.
  • El 56% dels que adopten una dieta sense lactosa, fan el mateix amb el gluten.

Aquestes pràctiques –que deriven d’una preocupació cada vegada major pel benestar, l’autocura de la salut i la qualitat de l’alimentació– han sigut recollides al primer informe sobre exclusió d’aliments publicat al nostre país:

  • ‘Tendencia de exclusión alimentaria en la población española’, realitzat per la Fundació MAPFRE i l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica.

Per realitzar-lo s’han recollit dades de 3.150 enquestes encaminades a esbrinar la motivació i l’objectiu de les exclusions alimentàries, si el canvi en el patró dietètic està justificat des del punt de vista científic i, en cas contrari, si comporta un risc per a la salut humana.

ALTRES DIETES QUE EXCLOUEN ALIMENTS

L’estudi també recull altres dietes que exclouen el consum de determinats aliments. Entre elles destaquen:

  • La dieta flexitariana (7%), caracteritzada per una baixa ingesta de carn, però que prioritza la blanca i magra
  • La vegetariana (4%), que exclou la carn i el peix, però pot permetre lactis i ous
  • La vegana (0,8%) que no admet cap aliment d’origen animal. 

Aquest tipus de patrons dietètics, en ocasions, responen no només a qüestions de salut sinó també a conviccions personals i/o a un estil de vida determinat.

QUINES SÓN LES RAONS D’EXCLUSIÓ?

Quan es pregunta als enquestats quines raons els han portat a excloure determinats aliments, nutrients i ingredients, fins a un 40% reconeix que ha sigut una decisió interlocutòria prescrita, derivada d’una reflexió personal.

Si la decisió és per un problema de salut, el 32% ha anat a un metge de família o general, seguit d’altres professionals sanitaris com un metge especialista (18%) o un dietista-nutricionista (17%). 

Al seu torn, la influència de la família representa un 17% i els mitjans de comunicació tenen també un pes important (37%).

En general, la preocupació per eliminar de la dieta els aliments considerats menys beneficiosos per a la salut afecta majoritàriament les dones i la població de mitjana edat, que, en general, estan més conscienciats amb la cura de la seva alimentació i estat físic.

Com afirma el doctor Russolillo, President de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica.

«Cal recordar que, davant la sospita de malaltia o símptoma, o davant qualsevol dubte que un aliment se’ns pugui estar posant malament, s’ha d’anar al metge, que realitzarà tant una valoració clínica com les proves complementàries necessàries per establir el diagnòstic adequat. I en cas de necessitar un tractament dietètic individualitzat, s’ha de contactar amb un dietista-nutricionista o un metge especialista en endocrí i nutrició».

ALIMENTS I NUTRIENTS «MENYS SALUDABLES»

Els aliments, els nutrients i els ingredients percebuts com a «menys saludables» són, alhora, els més exclosos totalment o parcialment, tant per les persones enquestades com pel seu àmbit familiar.

En aquesta llista destaquen: 

  • Oli de palma. 
  • Greixos hidrogenats o trans.
  • Additius.
  • Begudes edulcorades.
  • Begudes ensucrades.
  • Begudes amb alcohol.
  • Galetes, brioixeria i dolços.

A primera vista, no prendre qualsevol d’aquests productes és una cosa que recomanaria qualsevol sanitari. Però tal com destaquen els especialistes en nutrició, resulta curiós el cas dels additius. 

Aquests ingredients estan autoritzats per l’Autoritat Europea en Seguretat Alimentària (EFSA), rigorosament analitzats i molts d’ells serveixen per millorar la seguretat dels aliments. I malgrat això, són percebuts com a «dolents» i evitats per 7 de cada 10 persones. 

En aquest sentit, els experts en nutrició creuen que «seria necessari un treball d’educació alimentària de la població per explicar la funció que compleixen els additius en la conservació dels aliments, així com informar amb transparència sobre el seu nivell de seguretat».

CONSEQÜÈNCIES DE LES DIETES D’EXCLUSIÓ SENSE ASSESSORAMENT SANITARI

Els experts de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica remarquen que:

  • «Les persones sanes necessiten una dieta equilibrada que contingui els nutrients indispensables per al correcte funcionament de l’organisme i per prevenir les malalties associades als hàbits dietètics». 

Per aquesta raó insisteixen que la decisió de deixar d’incloure en la nostra dieta qualsevol aliment o ingredient ha de prendre-la i supervisar-la un professional sanitari, ja que poden implicar una sèrie de riscos per a la salut:

  • Dieta vegetariana i vegana: la deficiència de la vitamina B12 podria causar problemes lleus o moderats com cansament, debilitat, o mala memòria. I també podria derivar en problemes més greus com l’anèmia megaloblàstica, problemes neurològics, depressió, o demència.

Per tant, els que la practiquin haurien de suplementar-se vitamina B12 i rebre l’adequat consell dietètic nutricional per evitar altres deficiències.

  • Dieta sense gluten o baixa en gluten. Els nutricionistes expliquen que eliminar aquest nutrient sense el diagnòstic i el seguiment adequats podria comportar una menor ingesta de fibra, vitamines D, B12 i folats, així com de ferro, zinc, magnesi i calci, i un consum més gran de greixos saturats i parcialment hidrogenats.
  • Dieta sense lactosa: eliminar la lactosa sense un diagnòstic d’intolerància total o parcial podria incrementar el risc d’ingesta inadequada de calci, cosa que impactaria negativament en la salut general i, de manera particular, en la salut òssia (augment del risc d’osteoporosi a mitjà termini i de fractures òssies a llarg termini).

Per a la doctora Eva Arranz, metge de Fundació MAPFRE, «preocupar-se per la salut i mirar de modificar aspectes relacionats amb l’estil de vida, com la nutrició, és un aspecte positiu. Però si l’esmentat canvi ve motivat per la sospita de patir una malaltia, al·lèrgia o intolerància a algun aliment, el diagnòstic ha de ser sempre realitzat per un metge». 

  • «No ha de realitzar-se l’eliminació de nutrients o dietes d’exclusió com la dieta sense gluten o sense lactosa basant-se en un autodiagnòstic i sense el correcte assessorament i seguiment», conclou l’experta.