Busquen pacients amb urgència per assajar una teràpia que alenteix l’ELA

L’Institut de Neurociències i la Universitat Miguel Hernández d’Elx han desenvolupat una tècnica que està basada en la utilització de les cèl·lules pròpies del pacient extretes de la medul·la òssia

Un malalt d’ELA en una fotografia d’arxiu. | DIARI DE GIRONA

Un malalt d’ELA en una fotografia d’arxiu. | DIARI DE GIRONA / Enrique Sacristán. Madrid

Enrique Sacristán. Madrid

Un assaig pioner i amb uns primers resultats «esperançadors» per trobar una teràpia que alenteixi i, fins i tot, arribi a aturar la degeneració muscular de la malaltia incurable esclerosi lateral amiotròfica (ELA) busca amb urgència 75 pacients de tot el país perquè participin de forma voluntària en l’estudi. La investigació es basa en l’ús de les cèl·lules pròpies del pacient extretes de la medul·la òssia i està liderada per l’Institut de Neurociències (IN), centre mixt del CSIC i la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, juntament amb els hospitals públics Virgen de la Arrixaca, de Múrcia; Doctor Balmis, d’Alacant, i Sant Joan d’Alacant, amb finançament de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid i també donacions particulars.

L’assaig requereix un centenar de malalts voluntaris diagnosticats en un estadi primerenc de l’ELA i després de l’aturada de la investigació per la pandèmia sanitària de la covid-19 només s’han presentat fins ara 26 procedents de la Comunitat Valenciana, Galícia, Castella i Lleó, Catalunya i Andalusia. Ara, busquen al voltant de 75 més per arribar als cent perquè els resultats siguin acceptats per la comunitat científica i, així, la teràpia pugui ser usada en qualsevol malalt. I temen que la «baixa» de voluntaris, potser pel rebuig a anar a l’hospital després de la pandèmia de la covid-19, pugui posar en risc l’estudi.

Un dels investigadors principals, el catedràtic de la UMH i científic del Neurociències Salvador Martínez, va explicar que la fase de laboratori i els primers resultats en els malalts d’ELA apunten «el benefici» del tractament perquè «disminueix i retarda la paràlisi als músculs on s’ha aplicat la teràpia». «Ens oferim per aplicar una teràpia que estem convençuts que millora l’evolució d’aquests músculs i que creiem que pot acabar en un tractament d’aquesta malaltia que encara no existeix perquè pugui estar a l’abast de qualsevol pacient», segons Martínez.

Els primers resultats són esperançadors, amb una disminució i retard de la paràlisi dels músculs on s’han injectat les cèl·lules del propi malalt per donar «major capacitat funcional als músculs que serveixen per moure’s» amb la possibilitat futura de millorar la capacitat respiratòria si la diana és el diafragma.

Els malalts que vulguin participar en la teràpia (complementària dels tractaments ja prescrits) se sotmeten, en primer lloc, a una avaluació per determinar si tenen prou capacitat de força muscular i, un cop reclutats, han d’acudir una jornada a l’hospital Virgen de la Arrixaca de Múrcia per sotmetre’s a una extracció de medul·la òssia amb les tècniques habituals al servei d’Hematologia. El mateix dia, en aquest centre hospitalari es fa una selecció de les cèl·lules i s’injecten a les dues mans i cames del pacient. Concretament al múscul que hi ha entre els dits polze i índex (que s’usa per agafar coses) i al múscul tibial anterior (el necessari per aixecar el peu en caminar), va relatar Martínez.

Un cop acabada aquesta primera jornada, els voluntaris tornen a casa seva i només han de tornar una vegada al trimestre, i aquesta vegada a l’hospital de Sant Joan d’Alacant, per fer un seguiment de l’evolució de la funció d’aquests músculs i també neurològic, que acaba després d’un any. Martínez va destacar que la incurable ELA ha deixat de ser una malaltia rara i que un dels primers símptomes és notar «una petita fluixesa muscular a la part que sigui i que al cap d’uns mesos acaba diagnosticant-se com a ELA, cosa que vol dir que es morirà en un termini d’entre 3 i 5 anys».

A més de Martínez i Emilio Geijo, també del Neurociències i de l’hospital de Sant Joan, els investigadors principals són Carmen Díaz, cap del servei de Neurologia de l’Hospital General Doctor Balmis d’Alacant i José María Moraleda i Miguel Blanquer d’Hematologia del Virgen de la Arrixaca murcià.

L’Associació Espanyola d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (adELA) ha informat recentment que es calcula que a Espanya hi ha 3.000 persones afectades i que cada any es diagnostiquen uns 900 casos nous, així com que la meitat dels malalts moren en menys de tres anys, el 80% en menys de cinc i la majoria (el 95%) abans de 10 anys.