Diari de Girona

Diari de Girona

L’edició genètica permet a les cèl·lules afinar el seu atac contra el càncer

La tècnica suposa un salt cap als tractaments individualitzats tot i que el benefici clínic en termes de resposta dels malalts és limitat

Un equip científic ha aconseguit utilitzar la tecnologia d’edició genètica Crispr per inserir gens que permeten a les cèl·lules immunitàries centrar el seu atac en les cèl·lules canceroses, deixant potencialment il·leses les normals. Aquest nou enfocament que augmenta l’eficàcia de la immunoteràpia s’ha provat en un assaig clínic en fase I amb 16 pacients amb diversos tipus de càncer (còlon, mama i pulmó); es tracta d’una prova de concepte primerenca que demostra que el sistema immunitari d’un pacient es pot reprogramar per reconèixer el seu propi càncer.

Els resultats es van presentar a la reunió anual de la Societat d’Immunoteràpia del Càncer i s’han publicat a la revista Nature. El treball està codirigit pel català Antoni Ribas, investigador al Jonsson Comprehensive Cancer Center, de la Universitat de Califòrnia (UCLA) i professor de medicina.

Crispr/Cas9 és una eina biològica que permet modificar el genoma; igual que un editor de textos, és capaç de manipular el genoma mitjançant un mecanisme que «talla i enganxa» seqüències d’ADN. La tècnica Crispr s’ha utilitzat anteriorment en humans per eliminar gens específics i permetre que el sistema immunitari s’activi més contra el càncer.

En aquest nou treball, els investigadors informen sobre la possibilitat d’usar Crispr no només per eliminar gens específics, sinó també per inserir-ne de nous a les cèl·lules immunitàries, redirigint de manera eficient aquestes perquè reconeguin mutacions en les mateixes cèl·lules canceroses del pacient.

Segons una nota de premsa d’UCLA, quan s’infonen de nou als pacients, aquestes cèl·lules immunitàries dissenyades amb Crispr es dirigeixen preferentment al càncer i es converteixen en les cèl·lules immunitàries més representades.

El sistema immunitari conté cèl·lules T que poden utilitzar receptors específics per trobar i eliminar les cèl·lules canceroses. Malauradament, els pacients no solen tenir suficients cèl·lules immunitàries per atacar el càncer de manera completa i eficaç.

Receptors diferents

A més, els receptors són diferents per a cada pacient, per la qual cosa trobar una forma eficient d’aïllar-los i inserir-los a les cèl·lules immunitàries és decisiu per poder generar una teràpia cel·lular personalitzada contra el càncer.

La nova investigació ofreix una manera eficient d’aïllar aquests receptors immunitaris de la sang mateixa del pacient mitjançant tecnologies desenvolupades per l’equip de Ribas en col·laboració, entre d’altres, amb el nobel David Baltimore, i posteriorment desenvolupades per a l’assaig per PACT Pharma.

«Es tracta d’un salt endavant en el desenvolupament d’un tractament personalitzat per al càncer, on l’aïllament dels receptors immunitaris que reconeixen específicament les mutacions del mateix càncer del pacient s’utilitzen per tractar-lo», assenyala Ribas.

Després de l’administració de quimioteràpia, els pacients es van infondre fins a tres d’aquestes preparacions de cèl·lules immunitàries editades genèticament, fet que va suposar l’aplicació d’un total de 37 receptors immunitaris als 16 pacients que van participar en la investigació. El tractament va donar lloc a l’estabilització de la malaltia en cinc dels 16 pacients analitzats, mentre que els altres 11 van experimentar una progressió, resumeix la revista Nature. Només dos pacients van mostrar respostes adverses atribuïdes a la teràpia de cèl·lules T (tots dos es van recuperar ràpidament), mentre que tots van experimentar els efectes secundaris esperats del tractament de quimioteràpia.

Tot i que el benefici clínic en termes de resposta dels pacients va ser limitat, l’estudi demostra la potencial viabilitat d’aquesta estratègia terapèutica, diu Nature. Els autors destaquen algunes limitacions del seu enfocament, com ara el temps necessari per caracteritzar els antígens potencials i per aïllar, clonar i provar els receptors de cèl·lules T.

Tot i això, els investigadors indiquen que alguns dels processos van millorar al llarg de la durada de l’assaig i suggereixen que, per tant, són possibles futures millores.

Compartir l'article

stats