Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Gairebé el 100% de la despesa en dentistes a Espanya surt de la butxaca del ciutadà

El finançament públic per a l’atenció dental (2%) a l’Estat està molt lluny de la mitjana del continent (31%), segons les dades exposades per l’atles «La Salut Bucodental a la Unió Europea»

Una dona a la consulta d’una dentista en una fotografia d’arxiu. | DIARI DE GIRONA

Holanda, Suïssa, Grècia i Espanya són alguns dels països europeus on gairebé totes les despeses del dentista són privades: és a dir, surten bé directament de la butxaca del pacient (a Grècia i Espanya representen del 98% al 100% de la despesa), bé mitjançant el pagament d’assegurances privades (70% de la despesa a Holanda). A Espanya, el finançament públic per a l’atenció dental (2%) està molt lluny de la mitjana europea (31%) amb dades de l’atles La Salut Bucodental a la Unió Europea, que es va presentar recentment a Madrid.

A l’informe, que va donar a conèixer el Consell General de Dentistes, s’analitzen els principals paràmetres i indicadors de salut bucodental, el finançament, la cobertura assistencial i els recursos humans, entre altres dades, per poder comparar els diferents països. Entre les qüestions més rellevants, segons el president de l’organisme, el doctor Óscar Castro Reino, l’estudi indica que, a Europa, més de la meitat de la despesa total en atenció dental prové de pagaments directes del pacient.

Per aquest motiu, l’atenció bucodental és el tipus de cura a la qual els europeus renuncien més freqüentment per motius econòmics. Espanya ocupa la part baixa del rànquing quant a la participació pública en la despesa dental amb una cobertura pública de només el 2%, mentre que Alemanya se situa com el país europeu on la participació pública en la despesa dental és més gran, amb un 68%.

A la cua de la UE

Altres dades cridaneres sobre aquesta atenció dental a Espanya respecte Europa són que els pagaments directes de la butxaca representen el 97% del total de la despesa, cosa que situa el país (al costat de Grècia) a la cua de la Unió Europea. El nombre mitjà de visites als dentistes anualment situa Espanya, també, en les darreres posicions respecte els països de l’entorn al costat d’Hongria, Romania i Xipre: amb 0,7 visites de mitjana a l’any.

A més, a l’informe s’indica que la despesa dental a Espanya entre el 2008 i el 2019 s’ha reduït en el 20% i que el percentatge de menors amb necessitats dentals no cobertes situa Espanya al penúltim lloc, al nivell de Romania i Letònia. Al setembre, el Consell General de Dentistes presentava l’Atles de la Salut Bucodental a Espanya. Una crida a l’acció. 2022. Entre les conclusions destacades, una realitat crua: l’estreta relació entre els ingressos de les famílies i la bona salut bucodental. Els nens de famílies més pobres tenen 3 vegades més càries que els d’altres famílies que sí que poden pagar el dentista.

El document arribava després de l’aprovació del Pla per a l’ampliació de la cartera comuna de serveis de salut bucodental. Una de les mesures de més impacte del Sistema Nacional de Salut, segons el Ministeri de Sanitat, perquè està dirigida a la població espanyola en general i, en concret, de manera especial, a més de set milions persones: menors de 14 anys, embarassades, persones amb discapacitat i amb càncer cervicofacial.

Sense cobertura pública

L’informe europeu determina tres tipus diferents d’atenció dental a la Unió Europea: la cobertura limitada -a països com Espanya, Grècia, Itàlia i Portugal, on l’atenció dental està pràcticament exclosa de la cobertura pública (entre l’1 i el 7%)-; la cobertura parcial (França, Bèlgica, Regne Unit, Suècia), situada entre el 25 i el 40%; i la cobertura integral (Alemanya, Àustria, Luxemburg), en què la participació pública va del 70 al 75%.

Pel que fa al nombre de dentistes, la mitjana europea és de 76 per 100.000 habitants i la taxa espanyola de 85 per cada 100.000 habitants. Espanya, juntament amb Romania i Bulgària, té una de les taxes de densitat dentistes/població ajustada a la demanda, una de les més altes de la UE. Actualment, exerceixen com a especialistes uns 30.000 dentistes a tot Europa. Espanya, amb uns 1.800 dentistes nous cada any, està entre aquells amb més creixement de professionals. Això sí, és l’únic país de l’entorn que no té cap especialitat dental reconeguda. L’especialitat reconeguda més sovint és l’ortodòncia, seguida de la cirurgia bucal. De les 26 facultats privades europees, 12 són espanyoles (46% del total).

Si es parla de malalties, l’estudi conclou que un terç dels adolescents europeus de 12 anys té càries en la dentició permanent. A Espanya, l’índex mitjà de càries infantil és de 0,6, només més baix a Alemanya i Dinamarca. Pel que fa a la incidència de càncer oral, el 2020 es van detectar més de 65.000 nous casos al conjunt d’Europa.

Compartir l'article

stats