L’obesitat, una nova pandèmia a Espanya amb taxes d’excés de pes superiors al 60%

L’obesitat ha esdevingut una nova pandèmia. Així es va exposar recentment a Madrid, on la Societat Espanyola d’Obesitat (SEEDO) i la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) van tornar a unir forces per posar sobre la taula dades que parlen d’una epidèmia, també a Espanya, que se situa al capdavant d’Europa, amb taxes d’excés de pes (sobrepès i obesitat) superiors al 60%. Els especialistes demanen més investigació, critiquen les llargues llistes d’espera per a la cirurgia bariàtrica a la sanitat pública i, també, que aquest sistema sanitari no financi fàrmacs que han demostrat ser eficaços per combatre la malaltia. Entre les línies de recerca més prometedores, van avançar els especialistes, hi ha les centrades en el teixit adipós marró, un lloc de l’organisme on es cremen calories procedents de la dieta.

Els experts van cridar l’atenció sobre la importància de la recerca en aquest camp. La investigadora Gema Medina-Gómez, professora i coordinadora del Grup de Treball de Recerca Traslacional en Obesitat de la SEEDO, va destacar que investigar al voltant d’una malaltia que ja va titllar de «nova pandèmia» és fonamental per poder arribar a un diagnòstic precoç, evitar altres malalties associades (diabetis, fetge gras, malaltia renal i cardiovascular, i fins i tot diversos tipus de càncer) i per desenvolupar futurs tractaments.

En la mateixa línia es va pronunciar la doctora Irene Bretón, presidenta de la Fundació SEEN (FSEEN) i membre del Comitè Gestor de l’Àrea d’Obesitat d’aquesta societat. «Algunes persones encara continuen considerant que l’obesitat es produeix únicament per un estil de vida inadequat i que és una responsabilitat exclusiva de la persona que la pateix», va assenyalar, tot afegint que aquest desconeixement de l’obesitat com a malaltia, dels múltiples factors que influeixen en el seu desenvolupament i en el seu manteniment, «condiciona que encara no es concedeixi a la investigació en obesitat la importància que mereix», va assenyalar.

Els avenços en els darrers anys són molt encoratjadors: es disposa de tractaments més eficaços i segurs i, per als casos més greus, de tècniques de cirurgia bariàtrica amb millors resultats a llarg termini. Això sí, la metgessa va censurar les llargues llistes d’espera a la sanitat pública per accedir a aquestes cirurgies i, en el cas dels fàrmacs, que no estigui contemplat el finançament pel Sistema Nacional de Salut.

La mateixa societat científica alertava recentment que actualment hi ha a Espanya diversos fàrmacs comercialitzats per combatre l’obesitat, però el que és més eficaç -es coneix com a liraglutida, redueix considerablement la gana i fa una sensació de sacietat- no està finançat per la sanitat pública -malgrat comptar amb el vistiplau de l’Agència Europea del Medicament (EMA)- i costa 300 euros al mes. Un problema, van afegir els especialistes, ja que són precisament les persones amb menys recursos les que presenten més altes taxes d’obesitat entre la població espanyola.

Les dades d’Espanya

Els metges també van posar sobre la taula dades alarmants. La situació de l’obesitat a Espanya «és molt preocupant», ja que se situa pràcticament al capdavant d’Europa, amb taxes d’excés de pes (sobrepès i obesitat) superiors al 60%. El doctor Gilberto Pérez, membre de l’Àrea d’Obesitat de la SEEN, va fer referència a un estudi recent entre famílies espanyoles per valorar l’impacte de la pandèmia en l’obesitat infantil i en l’adolescència que determina que les principals causes del repunt són passar més temps davant pantalles (ordinador, mòbil i tauletes electròniques) i menys temps d’activitat física (30% dels nens passen menys d’una hora diària a l’aire lliure).

Això es tradueix, va dir l’especialista, en què aproximadament el 72% dels nens i adolescents fan menys activitat física que abans de la pandèmia. Per revertir aquesta situació, el metge va demanar mesures per incentivar l’activitat física entre els més joves. L’endocrí pediàtric va sol·licitar un pla nacional per lluitar contra l’obesitat infantil. Un problema que, va dir, s’enfoca en els adults, «quan la història de l’obesitat comença molt abans, al mateix embaràs».

A més, es considera que la inversió en investigació pot tenir un efecte positiu també a nivell socioeconòmic. A Espanya, l’obesitat redueix en 2,6 anys l’esperança de vida i és responsable del 9,7% de la despesa sanitària. Un estudi suggereix que per cada euro invertit en la prevenció de l’obesitat a Espanya se’n recuperarien sis.

Subscriu-te per seguir llegint