Els experts descobreixen que els secrets de la depressió no només es troben al cervell

La depressió serà la primera causa de discapacitat global el 2030. Ho adverteix l’Organització Mundial de la Salut (OMS). És una malaltia cada cop més prevalent. A Catalunya, més de 700.000 persones estan diagnosticades de depressió, segons Salut, un 3,5% més que el 2020. A Espanya, la pateixen uns dos milions de ciutadans. A Europa, 37 milions. Al món, 300 milions.

La pandèmia de covid-19 ha posat al centre del debat els trastorns de salut mental, entre ells la depressió. Ha empès la gent a parlar més sobre aquesta dolorosa problemàtica. També, a repensar amb més profunditat nous models de tractament. Per exemple, uns dels que s’estan posant sobre la taula són els psicodèlics per tractar depressions i estrès posttraumàtic.

«Fa 30 anys que parlem que la depressió està causada per un dèficit de serotonina [la substància química produïda pel cervell i la medul·la espinal que regula les emocions]. Hi ha algunes depressions que sí, però altres que no, que estan relacionades amb el sistema immunològic o la microbiota», apunta Amanda Rodríguez, psiquiatre de l’Hospital Vall d’Hebron. «Els psiquiatres hem de sortir del cervell per tractar la depressió», insisteix.

Els estudis apunten que la microbiota, la flora intestinal, té una «relació directa» amb la depressió. Vall d’Hebron està participant en una investigació europea anomenada Discovery que estudia aquesta associació. «La microbiota és com un cervell virtual que dóna informació al cos, que activa o desactiva el sistema immune. Una microbiota alterada està relacionada amb canvis depressius», assegura Rodríguez.

De moment s’ha vist una «associació», però no una «causalitat». «No podem dir que la microbiota causa estats depressius. Però sí que podem dir que hi ha alteracions a la microbiota que s’han vist en persones amb depressió», diu aquesta psiquiatra.

«Malaltia multicausal»

La depressió, explica Rodríguez, igual que tots els trastorns mentals, és una «malaltia multicausal», és a dir, no hi ha un únic factor que l’explica. No hi ha cap causa al cos humà. «Un sistema immunològic alterat, o un sistema hormonal alterat, o el tracte gastrointestinal -també anomenat el ‘segon cervell’- poden haver estat l’origen de l’estat depressiu», prossegueix.

Així, no totes les depressions són iguals, el seu origen és «molt divers» i per això els psiquiatres han de tenir en compte diferents factors sistèmics a l’hora de tractar aquests trastorns. «Menjar bé o tenir relacions socials saludables és important per prevenir estats depressius futurs», assenyala. Per exemple, ara amb la pandèmia hem vist que l’entorn social està relacionat amb la depressió.

Tot això canvia el paradigma de tractament de la malaltia perquè, si hi ha una depressió intervinguda pel sistema immunològic, caldria tractar-la amb antiinflamatoris, per exemple. O si està intervinguda per la microbiota, amb probiòtics. Aquí s’englobarien les anomenades «depressions resistents»: aquelles que no responen als tractaments antidepressius convencionals. «La ideologia de la depressió és molt diversa i en els últims 30 anys ens hem focalitzat en una de sola, a tractar-la amb serotonina», explica aquesta psiquiatra.

Tots aquests aspectes estan ara en investigació. Així, els psiquiatres han començat recentment a donar esketamina [un psicodèlic dissociatiu] a persones amb depressió resistent. «És un fàrmac molt nou i ha donat respostes molt bones. Els fàrmacs que pujaven la serotonina al cos han estat un fracàs en aquests pacients», explica.

Segons el seu parer, «possiblement» quan la societat està molt malmesa i els índexs de depressió pugen tant, és perquè es tracta d’una malaltia «molt relacionada amb l’ambient». «Probablement les hipòtesis que hem desenvolupat els psiquiatres fins ara no han estat del tot completes i ara estem obrint la veda a noves teràpies. Els metges hem de sortir del cervell per tractar la depressió», conclou Rodríguez. És a dir, sortir de la simple prescripció d’ansiolítics i d’antidepressius i ampliar fronteres en els tractaments.

Subscriu-te per seguir llegint