El Govern català inicia el pla per millorar la cura dels dependents sense concretar-lo

Les conselleries de Salut i Drets Socials signen un primer acord amb els ajuntaments per desplegar l’Agència Integrada Social i Sanitària

Dues dones grans parlant en una residència en una fotografia d’arxiu. | EUROPA PRESS

Dues dones grans parlant en una residència en una fotografia d’arxiu. | EUROPA PRESS / elisenda colell. Barcelona

elisenda colell. Barcelona

«Farem una atenció més coherent, més eficient, més còmoda, eficaç i acollidora a les persones dependents a Catalunya. Hem de fer possible que la gent, quan envelleixi, es pugui quedar a casa seva». Aquesta és la promesa que va llançar dilluns el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, després de signar un acord amb ajuntaments i ens municipals al Palau Robert de Barcelona.

Les conselleries de Drets Socials i Salut han signat un primer document amb el món local per començar a desplegar la futura Agència Integrada Social i Sanitària, un projecte pioner a Espanya que va néixer poc després de la pandèmia del coronavirus. La idea és que les persones dependents a Catalunya rebin l’atenció sanitària i l’acompanyament social d’una manera més coordinada. Però els consellers no van voler revelar ni quan s’implementarà, ni si hi haurà un augment del pressupost.

Les úniques incògnites que van explicar els consellers després de la roda de premsa és que el projecte s’aplicarà de forma pilot a set territoris al llarg del 2023. No van voler aportar més detalls perquè, van assegurar, en les properes setmanes, en paraules del conseller de Salut, Manel Balcells, faran una altra presentació amb tota la informació. «Això d’avui és un compromís polític per ratificar que tots estem en la mateixa direcció, i que la nostra voluntat és fer realitat l’agència», va dir Balcells. Mentrestant, la llei per tirar endavant aquesta agència pionera continua estancada al Parlament.

L’Agència Integrada Social i Sanitària és un projecte reclamat per moltes entitats socials i experts sanitaris. La seva necessària aplicació es va fer evident en els pitjors mesos de la pandèmia del coronavirus, quan les persones que vivien a geriàtrics o depenien d’atenció a domicili no van rebre l’atenció mèdica necessària com a col·lectiu prioritari. «La pandèmia ens va demostrar les febleses del sistema d’atenció als dependents: el món social i el sanitari funcionen de forma paral·lela. Hem d’integrar els professionals perquè sigui més efectiu», va exposar Campuzano. Des del 2008 que la Generalitat planteja aquest tema, i ja s’han elaborat quatre plans diferents.

Descongestió sanitària

«Posem per exemple una senyora gran que viu sola a casa seva. Té una patologia crònica i suport social que, per exemple, li porta el menjar a domicili. Les administracions hem de posar-nos d’acord i coordinar la nostra feina al voltant d’aquesta persona, a la qual atenen diferents professionals que no treballen junts», va exposar Balcells. «Podrem abordar les patologies vinculades a les persones que senten soledat no desitjada. És tan nociu com fumar dos paquets de tabac al dia. Actuant en aquests casos reduirem el consum de fàrmacs i la seva presència als centres de salut», va afegir Balcells.

Cap dels dos consellers va voler revelar si per aplicar aquest pla contractaran més personal o injectaran més diners. «Aquesta atenció descongestionarà la pressió de l’atenció primària, d’urgències i hospitalària. És una visió més eficient que reduirà la càrrega assistencial», va pronosticar Balcells. Campuzano va afegir que la seva conselleria vol reduir les llistes d’espera per a valoracions de dependència i entrada a les residències, però va tornar a assenyalar l’infrafinançament del Govern central. «Aquest model no és sostenible, la Generalitat aporta 12.000 milions i el Govern central només 3.000», es va queixar.

Subscriu-te per seguir llegint