Investiguen si la hipnosi i el «mindfulness» resulten útils per autogestionar el dolor

Qui no ha sentit mai dolor? És una experiència humana comuna, i el seu estat agut pot tenir repercussions negatives a diversos àmbits de la salut, com ara la qualitat del son, la funció cardiovascular i immunitària i el benestar psicològic.

Com a possible solució, una sola sessió d’hipnosi i mindfulness pot ser útil per autogestionar el dolor agut, sent la hipnosi lleugerament més útil, segons un estudi del Centre de Recerca William James- Ispa, la Universitat Catòlica Portuguesa (Portugal), la Universitat de Washington, el Young Harris College (Estats Units) i la Universitat de Queensland (Austràlia).

A la investigació, publicada a la revista científica Journal of Pain Research, els investigadors van comparar els efectes immediats de la hipnosi, la meditació conscient i la pregària cristiana sobre la intensitat i la tolerància al dolor.

A més de ser gairebé universal, el dolor és una experiència complexa en què influeixen factors biològics, psicològics i socials. Així doncs, un tractament adequat del dolor requereix alguna cosa més que tractaments biològics per ells sols, com els medicaments analgèsics. Aleshores hi ha diversos enfocaments que se centren en els factors biopsicosocials que influeixen en el dolor, inclosos els enfocaments psicosocials, complementaris i integradors.

Estudis previs confirmen la utilitat de la hipnosi, la meditació mindfulness i la pregària com a pràctiques útils en l’autogestió del dolor crònic en adults. Tot i això, els seus efectes sobre el dolor agut han estat menys investigats i encara no s’ha realitzat cap estudi que hagi comparat els efectes immediats d’aquests tres enfocaments sobre l’experiència del dolor agut.

Va ser en aquest context en què l’equip de recerca, dirigit per la investigadora Alexandra Ferreira-Valente, va recórrer a la variabilitat de la freqüència cardíaca i a altres mesures per comparar els efectes immediats de la hipnosi, la meditació mindfulness i la pregària cristiana sobre la intensitat del dolor, la tolerància al dolor i l’estrès.

L’estudi va comptar amb la participació de 232 adults sans. Es va induir dolor en els participants embolicant l’avantbraç i la mà en una compresa freda durant un màxim de 5 minuts i avaluant la tolerància al dolor, la intensitat, així com la variabilitat de la freqüència cardíaca, com a marcador fisiològic de l’estrès.

Dues sessions

Després d’un període de descans, els participants van escoltar un enregistrament de 20 minuts d’hipnosi guiada, o de mindfulness, o de suggeriment d’una pregària cristiana, o de lectura d’un llibre d’història natural (condició de control), depenent del grup al que fossin assignats aleatòriament. Després d’aquesta sessió, els participants es van sotmetre a una segona sessió, durant la qual van escoltar fins a 5 minuts de l’enregistrament i es va monitoritzar la seva funció cardíaca.

Els seus resultats suggereixen que una única sessió breu d’hipnosi i mindfulness, però no l’oració cristiana basada en la meditació bíblica, poden ser útils per a l’autogestió del dolor agut, i la hipnosi és l’opció lleugerament superior. «En el futur, els investigadors haurien de comparar els efectes de diferents tipus de pregària i examinar els predictors i moderadors dels efectes de la hipnosi i l’atenció plena sobre l’experiència del dolor agut», va destacar Ferreira-Valente.