Els tumors en el càncer de mama dels homes es detecten a fases avançades

Invisibles. Així se senten els homes amb càncer de mama i així ho van exposar fa uns dies en un esdeveniment dedicat a un tumor en homes que es considera típicament femení. Una malaltia que, segons assenyalen els experts, cal deixar d’abordar de la mateixa manera que es fa en el cas de les dones. Manquen investigacions que avalin el potencial dels tractaments disponibles i el diagnòstic de la malaltia es fa quan ja està avançada. El motiu: la manca d’informació sobre la possibilitat que un home també pugui patir càncer de mama.

Sanitaris, associacions de pacients i farmacèutiques van acudir divendres a Madrid a la trobada Invisibles 2, organitzada per l’Associació de Pacients amb Càncer de Mama Masculí (INVI). A l’esdeveniment es va posar de manifest que els tumors de mama en els homes se solen detectar a fases avançades. El doctor Ignacio Moncada, president de l’Associació Espanyola d’Andrologia, Medicina Sexual i Reproductiva (Asesa), ha detallat que arriben a la consulta quan «ja són grans i estan disseminats».

Fer-lo visible

L’objectiu de metges i pacients és visibilitzar un tumor que, tot i representar l’1,5% sobre el total dels casos de càncer de mama, consideren fonamental donar a conèixer. Els diagnòstics són més tardans «perquè no se li dóna importància, no se’n té consciència i per això arriben al metge quan els tumors ja tenen afectació ganglionar, amb un pitjor pronòstic», va explicar la doctora Noelia Martínez, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Ramon y Cajal de Madrid i membre de la junta directiva del Grup Giecam de Recerca en Càncer de Mama.

L’oncòloga va afegir que també s’ha vist que el component genètic és més gran que en el càncer de mama femení, en el qual se sol donar en un 5% dels casos, davant d’un 20% en els homes. «Caldria derivar tots els homes amb antecedents familiars a les unitats de Consell Genètic per fer l’estudi tant al pacient com, si és positiu, a la família, perquè és una cosa heretable», va assegurar.

Des del punt de vista dels pacients, Màrius Soler, president i fundador d’INVI, va advocar perquè s’augmenti el coneixement de la malaltia als homes. També perquè s’incrementi el nombre d’assajos clínics, així com els homes que participen en estudis. INVI, fundada el 2018, és la primera associació de pacients amb càncer de mama masculí a Espanya. El seu propòsit és acompanyar i donar informació als homes amb el tumor i als familiars.

L’estigma, va incidir Soler, representa una altra de les principals barreres a superar perquè es parli més d’aquesta malaltia en els homes. «Cal normalitzar que tots tenim mames. Els homes també hauríem de sentir-nos recolzats perquè ens atrevim a explicar-ho. Per por de no ser entès o de tenir problemes a la feina i a l’entorn, ho mantenim en secret», assenyala.

La investigació

Si es parla de la investigació d’aquest tumor a l’home, la doctora Noelia Martínez va remarcar que el seu futur és complicat. En haver-hi pocs casos, l’interès és escàs i no hi ha assaigs clínics per a aquest grup de població. La investigació que existeix avui dia és acadèmica, basada en estudis retrospectius o sèries de casos, però no hi ha cap estudi prospectiu sobre això, va explicar.

De fet, el Grup Geicam de Recerca en Càncer de Mama ha engegat el primer Registre Nacional de Càncer de Mama a l’Home, gràcies al qual Espanya se situa com a país clau per a la investigació d’aquest tipus de tumor en els homes amb la recopilació de les dades clíniques i espècimens biològics del voltant de 800 pacients. «Sempre ens ha interessat aquest tumor en els homes, perquè també tenen mames i poden ser víctimes d’aquest tumor considerat ‘femení’. La realitat és que som uns ignorants complets i hem estat abordant una malaltia com ho fem en el cas de les dones i, com ja s’ha demostrat, és diferent i ho hem d’individualitzar. D’aquí la importància de crear aquest registre», va destacar la doctora Martínez.

Els experts contemplen finalitzar el reclutament de pacients i la recollida de dades el primer semestre del 2023, amb la consegüent publicació dels primers resultats el segon semestre de l’any. A més, aquest registre s’acompanya del programa Arderne, un projecte de recerca translacional per avançar en la individualització de les característiques biològiques de cada home.