Diabetis, Alzheimer, depressió... Troben seqüeles de la COVID-19 dos anys després de la infecció

Sembla que la crisi sanitària de la COVID-19 va passar fa temps. Tres anys i mig des que aquesta síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2) va passar les fronteres de la ciutat xinesa de Wuhan i es va estendre pel món, deixant milions de morts i afectats.

Tot i això, encara que sí que hagin desaparegut les seves restriccions, la COVID-19 mai ho ha fet. I encara menys les seves constants mutacions. Actualment, les comunitats autònomes espanyoles estan vivint novament un repunt de casos, després de les festivitats i vacances pròpies de l'estiu. En algunes, com és el cas de Galícia, han arribat a hospitalitzacions a Unitats de Cures Intensives (UCI).

De fet, a escala mundial s'han reportat -del 17 de juliol al 13 d'agost del 2023- més d'1,4 milions de casos nous i més de 2.300 morts, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

La nova variant de la covid, eris, circula a Catalunya des del 8 de juny

Si ho passo, quin impacte tindrà sobre la meva salut a llarg termini?

Tot i aquest temps, encara se sap molt poc del virus i de les seqüeles que pot arribar a deixar a llarg termini.

Per això, a la revista Nature Medicine s'han publicat els resultats de l'estudi 'Postacute sequelae of COVID-19 at 2 years', encapçalat per Ziyad Al-Aly, epidemiòleg clínic de la Universitat de Washington a St. Louis i del Sistema d'Atenció Metgessa de VA Saint Louis.

S'hi ha determinat un risc dramàticament més gran de patir dotzenes d'afeccions, incloses insuficiència cardíaca i fatiga, després de la fase aguda de la infecció. De vegades, fins i tot, anys després:

• Seqüeles als sistemes pulmonars
• Trastorns cardiovasculars
• Trastorns neurològics i de salut mental.
• Trastorns metabòlics (diabetis i dislipidèmia)
• Trastorns renals
• Trastorns gastrointestinals

Estudis anteriors, elaborats pels mateixos investigadors, ja van identificar un elevat risc de patir un atac cardíac i trastorns de salut mental fins un any després de la infecció.

Què són les taques vermelles que tenen alguns ous? Es poden menjar?

L'estudi, a més, ha estimat que l'impacte de la COVID-19 a la Salut Pública és més d'un 50% més gran que el que té el càncer o les malalties cardíaques.

Això sí, de moment es tracta d'una malaltia que pot no provocar directament aquestes afeccions, però sí exacerbar-les o accelerar-ne l'aparició.

Analitzades 80 afeccions

Aquesta vegada, l'equip va analitzar 80 problemes de salut (des de fatiga i altres símptomes comunament associats amb la COVID persistent, fins a malalties neurodegeneratives). En aquesta mateixa línia, l'estudi també es va centrar a quantificar el risc general de mort o hospitalització fins 2 anys després de la infecció. S'hi van incloure dades d'aproximadament 139.000 persones que van donar positiu per SARS-CoV-2 el 2020 i prop de 6 milions de persones sense registre d'infecció aquell any.

Durant l'estudi es va observar que, tres mesos després de contraure la infecció, els participants que havien tingut COVID-19 van presentar taxes més altes de mort i diverses afeccions de salut, com ara insuficiència cardíaca, diabetis, malaltia d'Alzheimer i depressió.

La investigació va concloure que, fins i tot les persones que no van ser hospitalitzades, mantenien un risc elevat (31%) de patir aproximadament un terç dels 80 problemes de salut estudiats, dos anys després d'haver contret el virus. Per exemple, aquests infectats van presentar gairebé un 13% més de risc de diabetis en comparació del grup sense infecció. 

Pel que fa als que van haver de ser hospitalitzats per COVID-19, les xifres presentades han estat més crues

Dos anys després de la infecció, aquest grup va mostrar un risc més elevat, en què tenien un 50% més de possibilitats de patir insuficiència cardíaca i més del doble de probabilitats de rebre un diagnòstic d'Alzheimer.

La insuficiència cardíaca, primera causa d’ingrés en majors de 65 anys

Dos anys després de la infecció, els riscos van romandre elevats al 65% de les seqüeles, dins dels hospitalitzats per COVID-19

Pèrdua d'anys de vida

L'equip d'Al-Aly també va mesurar la pèrdua d'anys de vida d'aquestes persones per discapacitat, malaltia o mort prematura (AVAD), la qual va ser produïda per la COVID-19. És a dir, van mesurar els anys que aquestes persones podrien haver viscut si no haguessin contret la COVID-19.

Es va calcular que la infecció per SARS-CoV-2 va provocar més de 80 AVAD per cada 1.000 persones que no van estar hospitalitzades, i més de 640 AVAD per cada 1.000 persones que ho van estar. Si bé la majoria dels AVAD van provenir del primer any després de la infecció, una proporció considerable (25,3% als no hospitalitzats i 21,3% als hospitalitzats) va ser del segon any.

No extrapolable a la població general

Tot i que, els resultats tenen suport científic, alguns experts del gremi adverteixen que aquest estudi s'ha de prendre amb cautela, ja que la població estudiada hauria contret antigues variants —a diferència de les que avui circulen—.

A això se li suma que es tracten de participants que no es van vacunar contra la COVID-19 al moment de l'estudi i que dels més de 6 milions de participants, el 90% eren homes amb una edat mitjana de més de 60 anys

Un altre factor que pot afectar l'extrapolació d'aquests resultats a la població general és que el 90% dels participants van ser homes amb una edat mitjana superior a 60 anys. Dues característiques que en fan una diana perfecta per passar el SARS-CoV-2 d'una manera més greu. Així i tot, això no afecta la gravetat dels danys a llarg termini del virus i la importància d'estudiar-los.

El mateix Al-Aly sosté que aquests factors no afecten substancialment les troballes de l'estudi, i afegeix que l'equip va tenir en compte tantes variants com van ser possibles. De fet, l'autor explica que els elevats riscos de la malaltia són “molt probablement el resultat” de la infecció per SARS-CoV-2 i que, en tot cas, el treball va subestimar els efectes de la COVID-19.

Ara, la malaltia posterior a la COVID-19 serà l'objectiu principal de moltes investigacions, amb l'objectiu de bregar amb ella i amb les seves possibles complicacions.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona