Un estudi amb peixos demostra que l’obesitat podria perjudicar la memòria a curt termini

Un estudi de l’Institut d’Aqüicultura Torre de la Sal (IATS), centre del CSIC ubicat a Castelló, conclou que els peixos zebra amb obesitat induïda per sobrealimentació no gestionen correctament la memòria a curt termini, cosa que podria servir de referència per analitzar l’efecte de l’obesitat o l’anorèxia en humans.

La investigació pretenia trobar una relació entre l’obesitat induïda per sobrealimentació i alteracions emocionals i cognitives. S’ha observat que, sotmesos a proves d’aprenentatge i de memòria, els peixos obesos són capaços d’aprendre igual que els prims, però no recorden tan bé les associacions entre estímuls.

Genoma semblant a l’humà

Encara que l’estudi es realitzés amb peixos zebra, el seu genoma és similar a l’humà en un 70%, i més del 84% dels gens que causen malalties en humans es troben també en el peix zebra. L’elecció del peix, però, també va ser per la facilitat de manteniment i capacitat de reproducció.

Els resultats s’han publicat en un volum de la revista Journal of Molecular Sciences dedicat al peix zebra com a model experimental per a la investigació biomèdica, per la qual cosa l’estudi servirà de referència per analitzar l’efecte que tenen malalties metabòliques com l’obesitat o l’anorèxia sobre els processos emocionals i cognitius.

El grup de control d’ingesta en peixos de l’IATS, liderat per l’investigador del CSIC José Miguel Cerdá, es va preguntar si l’obesitat induïda en aquesta espècie podria provocar canvis en els comportaments emocionals i cognitius de l’animal.

Per comprovar-ho, el grup de recerca va establir un grup control de peixos zebra que va alimentar amb un 2% del seu pes corporal, mentre que el grup experimental (obesos) va ingerir la mateixa dieta, però a nivells del 8%. Un cop obesos, els peixos es van sotmetre a un test d’ansietat i a un altre d’aprenentatge i de memòria.

Cerdà explica que «se’ls ensenya a fer una acció, en aquest cas un test d’aversió en què associem un fons del tanc amb quadrícula, com un tauler d’escacs, amb un estímul negatiu, un xoc elèctric. Per contra, un fons llis no es castiga. Quan oferim al peix l’alternativa d’escollir el tipus de fons, si ha après escollirà sempre el llis...».

«Repetim la prova una hora després per a la memòria a curt termini i després de 24 o 36 hores per al llarg termini, i avaluem si és capaç de recordar que el fons de quadrícula està associat a l’estímul negatiu», afegeix.

També van mesurar l’ansietat en tots dos grups de peixos mitjançant les seves reaccions locomotores en col·locar-los en un lloc nou per a ells. «Un peix que està confiat en el seu entorn visitarà la superfície de l’aigua assíduament, encara que aquesta és una zona perillosa on hi ha els predadors», assegura l’investigador del CSIC.

Cerdà contrasta que «un peix espantat es quedarà enganxat al fons en una cantonada i anirà prenent confiança a poc a poc si l’ambient no és hostil. Nosaltres mesurem el temps que passa a la secció inferior del tanc i el que passa a la superior, la seva velocitat de natació, distància recorreguda, velocitat dels girs, velocitat angular, etcètera».

Més enllà dels peixos

La importància del treball va més enllà, segons José Miguel Cerdá: «Els nostres experiments evidencien que el peix zebra pot ser utilitzat com a model en l’estudi dels efectes que poden exercir desordres metabòlics com l’obesitat o l’anorèxia sobre els processos cognitius i emocionals, especialment sobre malalties degeneratives com el Parkinson o l’Alzheimer».

Així, els protocols utilitzats pels investigadors de l’IATS-CSIC a més de ser útils en l’estudi de l’efecte de les malalties metabòliques sobre els processos emocionals i cognitius, i promouran la utilització del peix zebra com a model d’estudi en la neurociència. En el treball han col·laborat científics del Departament de Biologia Funcional i Ciències de la Salut de la Universitat de Vigo i el Departament de Neurociències de la Universitat d’Uppsala (Suècia).