És dur de pensar-hi, però cal fer-ho. Socialment, no està ben vist que parlem de l’envelliment, del final de la vida, ni de la mort... ni tan sols que hi pensem. «Però què dius mare! No hi pensis en aquestes coses, si estàs fantàstica...». La nostra és una societat que valora per sobre de tot la joventut, la pell estirada i el ventre pla. El contrari és un fracàs. Com podem afrontar la mort amb serenor si es considera un fracàs?.
Fer-se gran a vegades fins i tot té coses bones, i si es té la sort de disposar de bona salut, mínimes comoditats i viure en un país on existeix la sanitat pública, pot ser una bona etapa. Però a vegades la sort se’ns gira d’esquena i els mateixos avanços mèdics que ens permeten tenir una bona salut fins a edats avançades ens allarguen més del que desitgem el final de la vida.
Tenim un sistema públic de salut que ens permet rebre cures fins al final de la vida, però a vegades cal saber dir prou, citant el doctor Broggi: «Al final de la vida es poden fer moltes coses, però potser no cal fer-les totes, perquè no tot el possible és sempre el convenient».
Per això cal que ara que estem bé ens preguntem: «Si pateixo una malaltia incurable que em fa perdre la capacitat d’expressar-me, com puc assegurar-me que les cures que rebré seran les que realment desitjo?», «fins on vull arribar?», «conec els meus drets al final de la vida?».
En tot cas, tenim dret a rebre informació; tenim dret a fer el document de voluntats anticipades (DVA); tenim dret a rebre cures pal·liatives i al mateix temps a evitar que es facin tractaments inútils que portin a situacions desagradables per a la persona i allargar l’agonia innecessàriament; tenim dret a l’adequació de l’esforç terapèutic, tenim dret a rebutjar tractaments, sigui un antibiòtic o un respirador; i tenim dret a rebre ajuda per morir, a demanar l’eutanàsia quan la situació sigui irreversible i inadmissible per a la persona. És un servei que només pot demanar la mateixa persona, sigui directament al seu metge o metgessa o havent-ho deixat escrit en un DVA.
Tenim dret a una bona mort, una mort digna, entenent com a tal la que coincideixi amb els valors de la persona. Una mort apropiada en la qual les nostres decisions siguin les que marquin el camí. Per aconseguir aquesta mort pròpia és recomanable fer el DVA. És el document amb el qual una persona, major d’edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, fa constar les instruccions sobre els tractaments, les atencions mèdiques i les cures que desitja rebre o rebutjar quan es trobi en circumstàncies que no li permetin expressar la seva voluntat.
És un regal per a nosaltres, perquè ens proporciona tranquil·litat. Ens permet controlar com serà el final de la nostra vida. És un regal per a les persones properes, perquè les descarrega de la responsabilitat de decidir per nosaltres. És un regal per a l’equip mèdic que ens atén, perquè els donem orientacions sobre com actuar.
El DVA és un document personal. Cada persona el pot redactar com consideri, però a DMD-Cat o al vostre centre de salut us oferiran models per facilitar-vos el redactat. A l’Associació Dret a Morir Dignament DMD-Cat tenim diversos punts d’informació a Catalunya des d’on us podrem assessorar gratuïtament dels vostres drets i sobre com fer i registrar el DVA.
