Sabies que hi ha un trastorn mental que fa que creguis que estàs mort?

La salut mental cada vegada s'està visibilitzant més. Això és molt positiu perquè es poden començar a entendre moltes malalties mentals que, fins ara, molts desconeixien o no comprenien. En aquest cas, venim a parlar-vos sobre una síndrome rara, però que afecta algunes persones amb trastorns mentals. Aquesta és la síndrome de Cotard. Les persones que pateixen aquest trastorn desconnecten de la realitat i comencen a pensar que estan morts. Fins i tot, creuen que els seus òrgans interns s'estan descomponent o estan desapareixent. Aquesta distorsió provoca un greu deteriorament de la salut mental.

Aquest trastorn porta el nom de Jules Cotard, un neuròleg francès que el va descriure per primera vegada el 1880. Cotard va observar pacients que presentaven símptomes de negació extrema de la seva pròpia existència. Un dels casos més famosos va ser el d'una dona coneguda com a "Mademoiselle X", que insistia que estava morta i no necessitava alimentar-se perquè el seu cos ja no existia. Aquest tipus de percepció distorsionada pot portar a comportaments perillosos, ja que els pacients que creuen estar morts o no necessitar aliment deixen de cuidar-se, cosa que pot derivar en desnutrició o autolesions.

Com afecta la síndrome de Cotard la salut mental?

La síndrome de Cotard és un trastorn que afecta greument la salut mental. Els qui ho pateixen solen patir símptomes de despersonalització i desrealització extrems. Aquestes persones es desconnecten del seu entorn, arribant a creure que el seu cos és mort o que està en procés de descomposició, cosa que els impedeix interactuar de manera saludable amb la realitat.

En l'àmbit emocional, els pacients solen experimentar una profunda depressió. No és inusual que presentin també símptomes d'ansietat i paranoia, ja que la convicció de no existir pot fer que pensin que el món està conspirant contra ells.

Aquells que creuen que són morts no veuen la necessitat d'alimentar-se o mantenir la seva higiene, cosa que provoca un deteriorament físic i mental cada vegada més gran. Aquesta desconnexió emocional i física els impedeix gaudir de les activitats quotidianes, creant una situació d'aïllament i deteriorament progressiu de la qualitat de vida.

En molts casos, aquest trastorn pot anar acompanyat d'altres problemes psiquiàtrics, com ara el trastorn bipolar o l'esquizofrènia, cosa que agreuja encara més l'estat mental del pacient. La manca d'autocura és un aspecte clau: aquells que creuen que són morts no veuen la necessitat d'alimentar-se o mantenir la seva higiene, cosa que provoca un deteriorament físic i mental cada vegada més gran.

Quines podrien ser les causes de la síndrome de Cotard?

La síndrome de Cotard és poc comuna, i les causes no estan completament clares. Tot i això, els especialistes suggereixen que hi ha diversos factors que podrien contribuir a la seva aparició. Segons el post de Georgina Rubio, una psicòloga especialitzada en trastorns mentals, les causes d'aquesta síndrome poden ser neurològiques i psiquiàtriques.

• Danys cerebrals o lesions: S'ha observat que algunes persones desenvolupen la síndrome de Cotard després de patir un traumatisme cranioencefàlic o alguna lesió cerebral significativa. Això suggereix que certes àrees del cervell, especialment aquelles relacionades amb la percepció d'un mateix i de l'entorn, poden estar involucrades en l'aparició de la síndrome.

• Malalties neurodegeneratives: Algunes investigacions han vinculat la síndrome de Cotard amb malalties com l'Alzheimer i el Parkinson, en què la pèrdua de funcions cognitives pot contribuir a la distorsió de la realitat.
• Trastorns psiquiàtrics: Aquesta síndrome també ha estat relacionada amb trastorns de l'estat d'ànim greus, com ara la depressió major, i amb trastorns psicòtics, com l'esquizofrènia. En aquests casos, el pacient pot desenvolupar creences delirants que el porten a experimentar aquesta desconnexió extrema amb la realitat.
• Estrès i trauma emocional: L'estrès crònic i el trauma emocional també poden ser desencadenants, encara que menys. Pacients que han passat per experiències traumàtiques poden patir alteracions en la percepció de si mateixos i del món, cosa que facilita l'aparició d'aquest trastorn.

Un cicle de patiment físic i mental

La síndrome de Cotard afecta de manera global la vida dels que la pateixen. Les persones que creuen estar mortes o en procés de descomposició no només pateixen psicològicament, sinó que també desenvolupen comportaments perillosos. Com que no veuen la necessitat d'alimentar-se, aquestes persones corren el risc de patir desnutrició important, cosa que encara agreuja més el seu estat de salut. De la mateixa manera, la manca d'autocura pot portar a infeccions o altres problemes físics que posen en perill la vida del pacient. Per altra banda, l'aïllament social és una conseqüència directa del trastorn. La desconnexió amb la realitat i la creença de no existir fan que el pacient s'allunyi dels seus éssers estimats i eviti les interaccions socials, cosa que agreuja encara més el quadre de depressió i desesperança.

Tractament i enfocament integral

El tractament de la síndrome de Cotard requereix un enfocament integral, en què es combinin intervencions mèdiques i psicològiques. La teràpia antidepressiva i la psicoteràpia cognitivoconductual són les eines més comunes per tractar el trastorn. A més, alguns pacients poden beneficiar-se de teràpies psiquiàtriques més intensives, com ara la teràpia electroconvulsiva (TEC), especialment en casos greus de depressió.

El suport d'un equip multidisciplinari que inclogui psiquiatres, psicòlegs i neuròlegs és essencial per abordar tots els aspectes del trastorn. A mesura que els símptomes milloren, els pacients poden començar a recuperar el sentit de la seva identitat i reconnectar amb la realitat, encara que la recuperació total és complicada i requereix temps i esforç.

La síndrome de Cotard és un trastorn mental devastador que afecta tant la percepció d'un mateix com la connexió amb la realitat. Els qui ho pateixen viuen una existència marcada per la creença que són morts o en descomposició, cosa que afecta la seva qualitat de vida en tots els aspectes. Aquest trastorn, tot i que és rar, subratlla la importància d'un enfocament multidisciplinari en el tractament dels problemes de salut mental.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona