Els consells del pediatre per aconseguir una bona criança

Fer de mare o de pare no és gens senzill. Primer de tot, la societat no acompanya gens ni mica, ja que s'han perdut els valors, el més important és l'aspecte físic, el capitalisme i l'Internet. Criar en un context així és molt difícil. Tot i això, no podem aturar el nostre llegat i si decidim ampliar la família, hem de ser conscients que la nostra vida canviarà i que haurem de passar per diverses fases de criança: plors, primeres paraules, faltes de respecte, aprenentatges i nous descobriments, etc. Per tal d'aconseguir una millor criança, el pediatre Carlos González ens donarà un seguit de pautes.

El pediatre Carlos González, autor de llibres sobre criança i conferenciant, ha expressat al seu pòdcast 'Criando sin Miedo' que li «molesta molt la mania que tenim de justificar el que fem o no fem amb els fills per suposades conseqüències a llarg termini». Un punt de vista que rebutja la constant i excessiva preocupació que, des del seu punt de vista, tenen molts pares.

«Cada vegada em molesta més aquesta mania que tenim d'intentar justificar el que fem o no fem amb els nostres fills per suposades conseqüències a llarg termini»

«És a dir, no li peguis una bufetada perquè tindrà un trauma psicològic. Oh no, doncs a mi em van donar una bufetada i què? Per això tindré un trauma?», exposa.

Pel pediatre, no es tracta de discernir entre si un acte tindrà conseqüències a llarg termini o no, és molt més simple: «No hi té res a veure. Què més em dona si té un trauma o no? Això vol dir que puc anar i donar-te una bufetada perquè no tindràs un trauma. No, no puc donar-te una bufetada perquè no es pega a la gent, ni als adults ni als nens, molt menys als nens», argumenta.

Relativitzar les conseqüències

González opina que, actualment, es debat sobre les conseqüències de qualsevol cosa en el desenvolupament correcte dels fills.

«Es parla de possibles conseqüències a llarg termini de gairebé tot. Si li dones el pit, tindrà menys al·lèrgies. Ah, no, però si li dones el pit quedarà "emmadrat", dependent, no sé què. Si dorm al teu llit no sabrà dormir sol i tindrà insomni tota la via. Noi, si dorm al teu llit, tindrà més seguretat en ell mateix en un futur... », exemplificant González sobre els dubtes que sorgeixen a molts pares.

«A tu t'ensenyen dos directors de banc o dos ministres del govern i et diuen: un va alimentar-se amb el pit i l'altre va prendre el biberó. Tu creus que es distingeixen? Tu creus que els distingeixes? Un d'aquests va dormir al llit amb els seus pares i l'altre el van deixar plorar a la nit. Tu creus que els distingeixes? A un d'aquests l'agafaven molt en braços, a un altre el deixaven plorant. Tu creus que els distingeixes?», conclou.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona