Descobriment: aquest aliment t'ajudarà a reduir els nivells de sucre en sang

Ara és època de bolets i són molts els que surten a recol·lectar-ne. Hi ha qui en sap i qui va a l'aventura. Però compte amb la segona opció perquè si no en saps, et pots arribar a intoxicar. Octubre i novembre són els mesos clau, tot i que això dependrà de la pluja.

Amb l'arribada de les primeres pluges de la tardor i la baixada de les temperatures comença oficialment la temporada de recol·lecció i consum d'aquest producte, que és saborós i molt saludable.

Els bolets tenen moltes propietats nutritives. Són baixes en calories i aporten una gran quantitat de proteïna i fibra.

Són un aliment que tots hauríem d'incloure en la nostra alimentació, i més ara que arriba el fred. Són riques en:

• Ferro
• Fòsfor
• Iode
• Magnesi
• Seleni
• Potassi
• Calci
• Zinc
• Vitamines A i B

Segons explica la Fundació Espanyola de Nutrició:

"Els bolets contenen molta aigua, però el seu contingut en proteïnes, lípids i hidrats de carboni és molt baix, cosa que els identifica com un aliment amb baix contingut energètic. Són font de vitamina A, riboflavina i niacina".

I el més important: una ració de bolets cobreix el 20% de les ingestes recomanades de fòsfor per a la població d'estudi.

100 grams de bolet només tenen unes 25 quilocalories. I la mateixa quantitat aporta 1,8 grams de proteïna, 4 d'hidrats de carboni i 2,5 grams de fibra.

Els bolets són, per tant, un aliment que serveix tant per a persones que volen aprimar-se, com per als que volen augmentar la massa muscular o per als que volen controlar certes malalties cròniques.

Bolets i diabetis

A Espanya, la diabetis és una de les malalties amb més prevalença. Segons la Societat Espanyola de Diabetis, afecta el 14,8% de la població. Això vol dir que un de cada set espanyols té diabetis.

Tot i això, el més preocupant és que un terç de les persones no estan diagnosticades, cosa que augmenta el risc de patir un infart de miocardi, un accident cerebrovascular, ceguesa o amputació d'extremitats.

El doctor Antonio Pérez Pérez, president de la SED i director de la Unitat d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a Barcelona, subratlla que “en els darrers dos anys s'ha produït un fort augment del nombre d'adults amb diabetis a Espanya”.

És una patologia amb dades molt preocupants que afecta la vida de milions de persones a tot el país.

Però investigadors de la Universitat Estatal de Pennsilvània (Estats Units) han descobert que consumir 90 grams de bolets cada dia ajuda a controlar els nivells de sucre a la sang.

L'estudi està publicat a la revista Journal of Functional Foods, i assenyala que aquest aliment produeix canvis en la composició de la flora intestinal i millora la regulació de glucosa al fetge.

Per arribar a aquesta conclusió, els científics van alimentar amb bolets a ratolins i van observar que els va provocar un canvi en la composició de la microbiota (microbis intestinals).

La principal investigadora, la doctora Margherita T. Cantorna, subratlla que consumir bolets produeix una reacció en cadena entre els bacteris de l'intestí, que incentiva que es reprodueixi un bacteri anomenat Prevotella, que juga un paper fonamental en el control de la producció de glucosa.

Bolets i colesterol

La meitat de la població espanyola té hipercolesterolèmia, o cosa que és el mateix, colesterol alt.

Igual que passa amb una diabetis mal controlada, si els nivells de colesterol a la sang es troben per sobre de 240 mg/dl, el risc de patir un infart de miocardi (quan el cor no rep prou sang a causa de l'estrenyiment de les artèries que produeix el colesterol) és el doble.

No obstant això, els bolets són els grans aliats per a les persones amb colesterol alt.

Els àcids grassos poliinsaturats (omega-3 i omega-6) que tenen els bolets augmenten la concentració de colesterol HDL, que comunament coneixem com a colesterol “bo” i redueixen els nivells de colesterol LDL o colesterol “dolent”.

Però si per alguna cosa destaquen els bolets és pel seu alt contingut en fibra, una arma fonamental per reduir els nivells de colesterol.

Igual que el quitosan, un polisacàrid també present en aquest producte, que disminueix l'absorció de greixos a l'intestí i controla l'absorció del colesterol per part del nostre organisme.

Bolets, hipertensió i potassi

La hipertensió arterial (HTA) afecta el 33% de la població espanyola. Es tracta del principal factor de risc per patir malalties coronàries i cerebrovasculars.

El potassi és un mineral que és fonamental per al funcionament dels nervis, els músculs i ajuda que el ritme cardíac es mantingui constant. I és essencial per als pacients amb hipertensió arterial perquè redueix la tensió de les parets dels vasos sanguinis.

Així ho explica l'Organització Mundial de la Salut (OMS):

"La baixa ingesta de potassi està associada amb diverses malalties com la hipertensió, les malalties cardiovasculars, la nefrolitiasi crònica i l'osteopènia (disminució de la massa òssia). Augmentar el consum de potassi pot reduir la tensió arterial i el risc de malalties cardiovasculars, millorar la densitat mineral òssia, i mitigar les conseqüències negatives del consum de grans quantitats de sodi".

Només 100 grams de bolets ens aporten 318 mg de potassi

De manera general, la major part de la població espanyola presenta deficiències, cosa que explicaria els alts nivells d'hipertensió arterial al nostre país. Els homes han de consumir una mitjana de 3.400 mil·ligrams de potassi al dia, mentre que les dones amb 2.600 mg és suficient.

Però cal no passar-se, ja que és perjudicial per a la gent gran i pacients amb malalties renals (perquè els ronyons perden capacitat d'eliminar el potassi a través de l'orina, bé sigui per l'edat o per una patologia prèvia).

Si surts al camp a collir bolets, segueix aquests consells

L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), ha publicat una guia per recol·lectar bolets de manera segura. A Espanya, unes 400 persones pateixen cada any intoxicacions greus per la ingesta de bolets tòxics o verinosos. Les conseqüències poden anar des de vòmits i diarrea, fins a la mort en el pitjor dels casos.

1. Els bolets verinosos no perden la seva toxicitat en bullir-los o cuinar-los. Davant del dubte, no recol·lectis ni consumeixis bolets si no tens la seguretat que són comestibles.

2. Com posa l'accent en l'AESAN, "els que tenen bona olor o sabor" no són sempre comestibles. "Amanita phalloides, per exemple, que pot ser mortal, té un sabor agradable".

3. El fet que canviïn de color en tallar-los o tocar-los, no sempre és sinònim que siguin verinosos.

4. No et refiïs: encara que creixin en prats i zones assolellades, hi pot haver bolets tòxics. És el cas de diverses espècies del gènere Clitocybe.

5. No és veritat que “si les cuinem amb un objecte de plata o amb all o amb ceba i aquests s'ennegreixen, són tòxiques. I aquest mètode per esbrinar el perill dels bolets no és recomanable”.

6. Tampoc et refiïs si has vist a caragols consumir un bolet. Pot ser tòxic o inofensiu per a ells, però no per als humans.