Diàstasi abdominal: Així és la patologia que poden provocar el restrenyiment, l'embaràs, l'obesitat o la tos

La diàstasi abdominal és una separació anormal entre els dos músculs rectes de l’abdomen, situats al centre de la panxa (la coneguda “taula de xocolata”). Quan aquesta separació supera els 2,5 o 3 centímetres, es considera una diàstasi patològica.

Segons especialistes en cirurgia digestiva i general, aquesta alteració apareix quan es produeix una pressió intraabdominal molt alta i sostinguda durant un llarg període de temps. És habitual en dones embarassades, però també pot afectar persones amb obesitat, restrenyiment crònic o tos persistent.

Els símptomes més freqüents són dolor lumbar, flaccidesa abdominal, molèsties digestives, dificultat per retenir l’orina i aparició de bonys a l’abdomen quan s’exerceita la zona. A més, pot afectar la imatge corporal i l’estat d’ànim, ja que provoca una distensió visible de la pell.

Els professionals sanitaris recomanen consultar un especialista davant aquests símptomes, tant per motius estètics com per prevenir complicacions com les hèrnies abdominals.

Pel que fa als tractaments, en molts casos la diàstasi es corregeix després del part de manera natural, però cada cop més dones recorren a la fisioteràpia i als exercicis hipopressius, que ajuden a reduir la pressió abdominal i enfortir el sòl pelvià.

Quan aquests mètodes no són suficients, es pot optar per la cirurgia, que ha evolucionat cap a tècniques més segures i menys invasives. La més avançada és la tècnica REPA (Reparació Endoscòpica Preaponeuròtica), que es realitza amb tres petites incisions sota la línia abdominal. Aquesta intervenció no deixa cicatrius visibles, redueix el dolor postoperatori i permet recuperar un abdomen pla en poques hores.

El postoperatori és curt, amb una estada hospitalària d’entre 24 i 48 hores, i la majoria de pacients poden tornar a la seva vida normal al cap de dues setmanes. A més, aquesta tècnica pot millorar altres molèsties derivades de l’embaràs, com el mal d’esquena o la incontinència urinària, i contribueix a enfortir el sòl pelvià.

La diàstasi abdominal, tot i ser un problema sovint desconegut, té tractament i solució, especialment si es detecta a temps i es combina la prevenció amb l’atenció mèdica adequada.