L'efecte Mandela: què és i com afecta la salut de les persones

El joc del Monopoly és un dels més famosos si parlem de jocs de taula. El que representa aquest joc és l'home grassonet amb un monocle. Però sabies que realment aquest home no du monocle?

Què diu la bruixa de Blancaneu davant del mirall? "Mirall, mirallet..."? No. En cap moment pronuncia aquestes paraules, ja que el que realment diu és: "Mirall màgic...".

Això és el que la ciència anomena efecte Mandela. Es tracta d'un fenomen psicològic en què un grup de persones comparteix un fals record sobre un esdeveniment que mai no va passar, o que va passar d'una manera molt diferent de com ho recordem, ens explica la psicòloga Sílvia Dal Ben, Clinical Manager d'Unobravo.

Per què es diu efecte Mandela

El nom d'aquest efecte psicològic prové de Nelson Mandela. I és que, moltes persones creuen de manera falsa que el líder sud-africà va morir a la presó durant els anys 80. Però la realitat és que va morir el 2013, després de patir una infecció pulmonar.

Mandela va ser un dels fundadors de la Lliga Juvenil del Congrés Nacional Africà (ANC) i va jugar un paper fonamental en la lluita pels drets civils dels negres a Sud-àfrica.

Falsos records que enganyen la memòria

Aquest fenomen pot tenir moltes causes, per exemple, "un esdeveniment traumàtic que altera la memòria, o el desig d'identificar-se amb els altres, com quan algú crea un record fals per sentir-se part d'un grup", assenyala la psicòloga a aquest diari.

De vegades també passa perquè algú no va assistir realment a un esdeveniment, però ho va escoltar i, amb el temps, la seva ment comença a imaginar-se que hi va ser, adoptant aquest record com a propi.

Té una explicació científica

En alguns casos, assenyala Dal Ben, "sí que hi pot haver una connexió amb una patologia psicològica, però això no és el més comú. Moltes vegades, la raó darrere de certs comportaments té a veure amb la necessitat de pertànyer o seguir un líder, o el desig d'encaixar amb els altres".

Quan un és molt jove, la relació amb una persona pot ser fonamental, sobretot si és l'única propera que es té. En aquests casos, és fàcil dubtar d'un mateix, de la memòria, i acabar aferrant-se a un record que no és del tot real.

En persones grans, la feblesa de la memòria és més comuna, però en molts casos té a veure amb la qualitat de la memòria, però està “influenciada per molts suggeriments i dinàmiques mentals que poden alterar un record”.

"A vegades, per sobreviure, l'ésser humà no necessita guardar els records de manera realista; per això, la memòria tendeix a modificar-se segons les nostres necessitats, com ara la necessitat de pertinença, que sovint és més forta que la veritat", indica l'especialista.

L'efecte Mandela també pot estar condicionat pel consum de drogues. "La memòria es pot veure alterada, però la interferència passa a la fase d'adquisició del record, quan l'esdeveniment està passant".

No és un "problema" freqüent a les consultes de psicologia

Com explica l'experta, durant una sessió, un pacient pot relatar un episodi amb molt de luxe de detalls, i "com a psicòloga em formo imatge d'aquesta situació". No obstant això, amb el pas del temps, aquest mateix esdeveniment pot canviar en la manera com ho recorda.

A la psicologia, això és rellevant. El record no sempre és igual. Aquest canvi en els records pot ser una pista que “ens ajuda a treballar amb el pacient i entendre per què va passar”. Per exemple, un esdeveniment traumàtic o que originalment no semblava tan important, “pot haver-se transformat en la ment del pacient, amb detalls modificats o fins i tot agregats amb el temps”.