Descobreix les diferències i els tractaments del lipedema i el limfedema

Hi ha malalties que costen molt de detectar, ja que els seus símptomes es poden confondre fàcilment o bé no detectar. Aquest és el cas del limfedema i el lipedema. Aquestes dues patologies causen un augment de volum en braços o cames. Tot i això, els seus orígens i tractaments són molt diferents i es confonen, creant així posteriors problemes a l'hora de tractar-les.

El lipedema és un trastorn crònic de la distribució del greix. Es caracteritza per l'acumulació simètrica de teixit gras dolorós als malucs, cuixes i cames, i en alguns casos també braços, respectant mans i peus. Sol aparèixer o agreujar-se en etapes de canvis hormonals com la pubertat, l'embaràs o la menopausa. Els seus símptomes inclouen dolor al tacte, hematomes freqüents, pesadesa, fatiga i pell tova amb nòduls. Aquest greix no respon a dietes ni exercici, cosa que genera frustració en les pacients.

El limfedema, en canvi, és una alteració del sistema limfàtic que es produeix quan els vasos estan malmesos, mal formats o bloquejats. Pot ser primari (de naixement) o secundari a cirurgia oncològica, radioteràpia, infeccions o traumatismes. Es manifesta amb inflor persistent, generalment asimètrica, que pot incloure peus o mans, així com tibantor cutània, enduriment progressiu de la pell i pot presentar episodis d'infeccions cutànies recurrents.

El doctor Pablo Gallo González, cap de la Unitat d'Angiologia i Cirurgia Vascular de l'Hospital Ruber Internacional, destaca la importància de no confondre les dues malalties. "El lipedema es deu a un excés de greix dolorós i simètric que respecta mans i peus; el limfedema, en canvi, és una acumulació de limfa que tendeix a afectar també aquestes zones i genera més tensió que dolor".

Diferències clau a la consulta

El diagnòstic es realitza mitjançant història clínica detallada, exploració física i, si escau, proves d'imatge com eco-Doppler, limfogammagrafia o ressonància magnètica.

En aquest sentit, el doctor Gallo explica els signes més comuns:

• Signe de Stemmer (es realitza pessigant la pell del dors dels dits del peu), és negatiu en lipedema i positiu en el limfedema.
• Distribució: simètrica en lipedema, asimètrica en limfedema.
• Elevació de la cama: amb prou feines millora el lipedema, sí que redueix la inflor en fases inicials de limfedema.

"Identificar de forma primerenca aquestes patologies evita complicacions com la fibrosi o el lipo-limfedema, que combina totes dues"

adverteix l'especialista.

L'abordatge terapèutic també difereix:

• Lipedema: fisioteràpia, teràpia compressiva, exercici adaptat i, en casos avançats, liposucció selectiva.
• Limfedema: drenatge limfàtic manual, peces de compressió específiques i, en determinats casos, microcirurgia o trasplantament ganglionar.

Tot i les seves diferències, tots dos trastorns requereixen teràpia compressiva i activitat física adaptada per millorar la qualitat de vida.

"El tractament s'ha de personalitzar; a lipedema busquem reduir el greix dolorós i millorar la mobilitat; en limfedema, controlar la inflor, prevenir infeccions i preservar la funció de l'extremitat", assenyala el doctor Gallo.

El paper de la informació i la prevenció

El desconeixement sobre aquestes malalties fa que molts pacients arribin tard a la consulta o després d'haver provat tractaments ineficaços.

"Informar-se, rebre un diagnòstic precís i acudir a un especialista en limfologia són passos fonamentals. Detectar-les a temps canvia completament l'evolució i la qualitat de vida dels pacients", remarca el cap de Servei d'Angiologia i Cirurgia Vascular de l'Hospital Ruber Internacional.