Ho has de saber: Aquesta és la malaltia que afecta milions de dones i triga anys a ser diagnosticada

L’endometriosi és una malaltia inflamatòria crònica dependent d’hormones que afecta milions de dones a tot el món. Consisteix en la presència de teixit similar a l’endometri fora de l’úter, on no hauria de créixer. Aquest teixit ectòpic respon als cicles hormonals igual que l’endometri uterí: prolifera, s’inflama i sagna, provocant dolor intens, impacte en la fertilitat i lesions en òrgans com ovaris, intestins, bufeta, urèters i, en casos excepcionals, fins i tot els pulmons.

És considerada una malaltia crònica sense cura definitiva, i requereix un seguiment continuat. Fins i tot després d’una cirurgia, els símptomes poden reaparèixer, ja que la predisposició respon a factors genètics, immunològics i metabòlics. La intensitat de la malaltia sol disminuir després de la menopausa.

Un dels principals problemes és el retard en el diagnòstic, que oscil·la entre 8 i 10 anys. Les causes inclouen la normalització social del dolor menstrual, l’absència de proves no invasives i la gran varietat de símptomes, que poden confondre’s amb patologies digestives o urològiques. L’avanç més destacat és el protocol IDEA, una ecografia transvaginal especialitzada que permet detectar la malaltia amb molta més precisió, tot i que encara és poc accessible.

Entre un 10% i un 15% de les dones espanyoles pateixen endometriosi. El dolor és el símptoma principal: menstruacions molt doloroses, molèsties durant les relacions sexuals o dolor en defecar durant la regla. A això se li sumen alteracions digestives, problemes urinaris i fatiga crònica, un símptoma especialment incapacitant.

Diversos mites dificulten encara més el diagnòstic i el tractament: la idea que el dolor menstrual és normal, que l’embaràs cura la malaltia o que la cirurgia és sempre resolutiva. També persisteix la falsa creença que els tractaments hormonals són perjudicials, quan en realitat constitueixen una de les eines principals per controlar la malaltia.

L’endometriosi té un fort impacte laboral, emocional i sexual. El dolor constant pot provocar absentisme i reducció del rendiment, dificultats en la vida íntima i un elevat risc d’ansietat i depressió.

Els avenços més importants dels últims anys s’han centrat en el diagnòstic per imatge i en la cirurgia conservadora, amb l’objectiu d’evitar intervencions repetides i preservar les funcions de la pelvis. També hi ha progressos en tractaments hormonals personalitzats, més flexibles i adaptats a cada pacient.

Els experts coincideixen que cal més formació mèdica, circuits sanitaris especialitzats i major visibilització perquè aquesta patologia deixi de ser “invisible” i les dones puguin accedir a un diagnòstic i un tractament adequats.