Els conceptes clau per diferenciar el VIH de la sida segons el doctor Vicenç Falcó

El virus d'immunodeficiència humana (VIH) està afectant entre 160.000 i 170.000 persones a Espanya en l'actualitat segons les dades d'ONUSIDA. A més, s'estima que un 14% dels portadors està sense diagnosticar.

Actualment, els pacients han de prendre el tractament antiretroviral (una combinació de fàrmacs per suprimir la replicació del VIH), ja que el seu sistema immunitari no és capaç de controlar el virus de forma espontània.

El VIH és una malaltia per a la qual encara no hi ha cura, però sí que compta amb un tractament molt efectiu i segur.

El VIH i la sida, són el mateix?

El VIH no és el mateix que la sida, com explica aquest portal, amb motiu del Dia Mundial contra la Lluita contra la sida, el doctor Vicenç Falcó, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Vall d'Hebron.

"Són diferents fases de la mateixa malaltia. I és que, aquest virus afecta les defenses, i quan estan molt deteriorades, comencen les complicacions (infeccions oportunistes pel sistema immunitari debilitat), que és el que es coneix com a sida (Síndrome de la Immunodeficiència Adquirida)".

És a dir, la sida és la fase final del VIH.

Quins són els símptomes del VIH?

La simptomatologia de la infecció es desenvolupa en tres fases:

1. La primera fase passa inadvertida. Es produeix entre les 2 i les 4 setmanes després de la infecció i pot provocar símptomes molt semblants als d'una grip.
2. A la segona fase, anomenada crònica, el retrovirus continua infectant les cèl·lules encara que de manera molt lenta. Per això és clau la medicació amb fàrmacs antiretrovirals. Si el pacient segueix un tractament de forma correcta i se sotmet a controls periòdics, pot cronificar la infecció, fer-la indetectable i no desenvolupar mai la sida.
3. A la tercera i última fase el virus s'ha multiplicat de forma exagerada i les defenses immunològiques del pacient no són capaces de respondre.

Tot i això, els pacients que estan en tractament bloquegen la “història natural del virus” per la qual cosa no desenvolupen la sida i, per tant, altres malalties associades com:

• Pneumònia.
• Candidiasi.
• Tuberculosi.
• Citomegalovirus.
• Meningitis criptocòccica.
• Toxoplasmosi.

“Hi ha també una sèrie de tumors associats a aquesta immunodepressió, i cal destacar el sarcoma de Kaposi, un càncer cutani que produeix pegats de teixit anormal sota la pell, o determinats limfomes (tumors hematològics).

Com es contagia el VIH?

El VIH es transmet a través de quatre fluids: la sang, el semen, les secrecions vaginals i la llet materna. Això significa que es pot contagiar per tres vies: sexual (anal, vaginal o oral), sanguínia i de mare a fill.

• No es transmet ni per saliva, ni per llàgrimes ni per suor.
• Tampoc per picades d'insectes
• I tampoc pel contacte amb animals domèstics.

Indetectable = intransmissible

Actualment, hi ha diferents fàrmacs per a les persones amb VIH, que cada cop són “més potents, més ben tolerats, amb una toxicitat gairebé nul·la i fàcils de prendre”.

Avui dia, una gran majoria dels pacients només han de prendre una única pastilla (fa uns anys el tractament estava format per un còctel de pastilles), cosa que ha millorat la qualitat i l'esperança de vida, “que gairebé s'acosta a les persones no infectades”.

Però, una de les millors notícies és que el tractament antiretroviral és capaç “d'eliminar aquest virus fins al punt que és indetectable”.

Això vol dir que la càrrega viral no es pot detectar a les anàlisis de sang, cosa que fa “que la malaltia no progressi i el sistema immunitari es recuperi”.

I un altre dels grans avenços ha estat aconseguir que, si la càrrega viral és indetectable, no es transmet la malaltia “per via sexual, però sí a través de la sang”.

Com es preveu la transmissió del VIH?

• Utilitzar preservatiu (tant masculí com femení) quan es mantinguin relacions sexuals amb penetració, sigui oral, vaginal o anal amb persones infectades o de les quals es desconeix si ho estan.
• Conèixer el risc d'exposició de les diferents pràctiques sexuals i l'estat serològic de les parelles sexuals.
• Evitar compartir xeringues, agulles i altres estris d'injecció, com a instruments per perforar la pell per fer pírcings o tatuatges.
• Realitzar periòdicament anàlisi de sang per detectar malalties de transmissió sexual.