El teu fill té cucs intestinals? Per què apareixen, símptomes i com eliminar-los del cos

Els nens solen estar més en perill si parlem dels oxiúrids. Aquest paràsit, els enterobis vermiculars o oxiür, apareix en forma de cuc intestinal.

I encara que l'intestí es pot veure colonitzat per aquest paràsit a qualsevol edat, la forma de contagi és la que determina que els nens siguin els seus favorits.

Com expliquen des de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària (SEPEAP), el contagi es produeix perquè els cucs, que viuen a l'intestí, quan es converteixen en adults es dirigeixen a la zona de l'anus i hi dipositen els ous.

Aquestes larves causen picor al nen que, lògicament, es grata. Així els ous es queden als dits i sota les ungles, i si el nen es fica la mà a la boca es torna a iniciar el cicle.

El problema és que aquests ous també són disseminats per joguines, superfícies on són capaces de sobreviure durant dues o tres setmanes. Però n'hi ha més, "aquests ous "són molt lleugers i suren a l'aire", expliquen des de la SEPEAP. Així que el contacte amb aquestes superfícies contaminades o la inhalació dels ous fa que les persones que envolten el nen siguin adults o menors, es contagiïn.

Quines molèsties causen els cucs

El símptoma que ens dona més pistes que l'intestí del nen està colonitzat per l'oxiür és la picor. Aquesta pruïja pot ser de tal intensitat que provoqui que el nen estigui irritable i que no dormi, ja que la picor augmenta a les nits.

Una visita al pediatre aclarirà si l'origen de les picors és causat per cucs. En moltes ocasions els cucs adults es veuen a simple vista. Són com un fil blanc d'entre mig centímetre i un.

Si no es detecta amb la simple observació del nen, hi ha un procediment per determinar la presència del paràsit.

És el test de Graham, una senzilla prova en què el professional pren una mostra de l'anus amb una cinta adhesiva transparent per poder observar si hi ha larves o no.

Com es tracta els oxiúrids

Afortunadament, no és una malaltia greu i hi ha tractaments antiparasitaris fàcils de prendre i molt eficaços.

La doctora M. Escorial Briso-Montiano explica que la presa d'aquest fàrmac “es fa una vegada i s'ha de repetir al cap de dues setmanes (el més usat) perquè no es destrueixen els ous i cal eliminar els cucs que s'hagin desenvolupat a partir dels ous en aquest període”.

L'única pega dels cucs és que el tractament l'hauria de prendre tota la família del nen infectat, ja que és molt probable que ells també estiguin infectats.

Què fer i que no davant els cucs?

Hi ha alguns mites al voltant d'aquest paràsit i la seva presència als nens. Un dels més populars és que prendre sucre n'afavoreix l'aparició. Doncs bé, la doctora Escorial Briso-Montiano ho desmenteix: “no hi ha cap relació causal entre la presa de llaminadures i l'aparició de cucs”.

Així que per no perdre el temps i els nervis amb aquests habitants indesitjats, l'experta de la SEPEAP explica què fer i què no fer.

Què fer

• Iniciar el tractament com més aviat millor.
• Donar al nen una dutxa diària al matí.
• Canvi diari de roba interior, llençols i tovalloles.
• Rentar tota la roba (llençols i tovalloles incloses) a 60° “el primer dia que prengui la medicació i evitar sacsejar-la per no disseminar els ous del paràsit per l'aire”.
• Rentar les mans. El coronavirus ens dona avantatge en això, però cal insistir en cas de cucs.
• Tallar les ungles i mantenir-les netes.

Què no fer

• Canviar la dieta o modificar les activitats que fa el nen/a.
• Evitar el contacte amb altres nens. Si portem la higiene rigorosament això no serà necessari.
• Finalment, la doctora explica que no cal “esterilitzar les joguines, desinfectar els mobles o rentar excessivament cortines o catifes”.