La crisi de salut mental i l’esgotament quotidià: José Miguel Gaona posa cinc hàbits “de mínims” per recuperar l’equilibri

La salut mental viu un moment de pressió sostinguda: més persones demanen ajuda, més símptomes es cronifiquen i el sistema —sobretot l’atenció primària i els serveis especialitzats— arrossega llistes d’espera que dificulten el seguiment. A Catalunya, per exemple, el 2024 es va tancar amb una espera mitjana d’uns 49 dies per a una primera visita als centres de salut mental infantojuvenil (CSMIJ), mentre moltes famílies denuncien demores molt més llargues en visites de control.

En aquest context, el psiquiatre i metge forense José Miguel Gaona ha popularitzat un missatge molt concret: quan el cos està al límit, la ment ho paga. Dit d’una altra manera, l’esgotament fa que el cervell “ho interpreti tot pitjor”, i això pot amplificar el malestar, la irritabilitat i la sensació de no poder amb el dia a dia.

Un problema que ja surt a les dades

Més enllà de la percepció, alguns indicadors apunten a un empitjorament del malestar emocional:

• A l’Enquesta de Salut d’Espanya 2023, la depressió severa va créixer respecte al 2020 i afectava el 8% de les persones de 15 anys o més.
• A Catalunya, el malestar emocional se situava en el 22,1% (ESCA 2023), en una línia que les administracions intenten revertir amb enfocaments més comunitaris.
• Entre joves (14–39), els casos d’ansietat i depressió van augmentar un 30% entre 2019 i 2024 segons dades de l’AQuAS.

Quan el cos està esgotat, la salut mental queda més exposada

Gaona posa el focus en un mecanisme simple: si dormim malament, mengem pitjor i no ens movem, és més fàcil entrar en un cercle de fatiga + rumiar + ansietat. I això, en un sistema tensionat i amb cites llunyanes, pot fer que molta gent intenti “aguantar” massa temps abans d’arribar a una ajuda efectiva.

Els 5 consells de Gaona per guanyar marge

1) Esperar abans d’actuar

Quan estem desbordats, la impulsivitat puja. La idea és guanyar minuts abans de respondre, discutir o decidir: sovint és el marge que evita que l’emoció “mani”.

2) Entrenar el focus mental

Activitats que exigeixen atenció (llegir, cuinar, caminar, crear) no “curen” un trastorn, però sí que baixen el soroll mental i poden reduir la sensació d’alarma constant.

3) Cuidar el cos per cuidar la ment

Aquí hi entra el nucli del seu missatge: son i alimentació com a base de regulació emocional. Si el cos va curt de recursos, la ment interpreta el món amb més negativitat.

4) Mantenir-se en moviment

La recepta és molt concreta i assequible: 20 minuts al matí i 20 a la tarda. No és un pla esportiu: és una manera de desencallar tensió i ajudar a estabilitzar l’estat d’ànim.

5) Buscar sentit i connexió

Quan tot va ràpid i pesa, tenir vincles reals i algun propòsit (petit o gran) actua com a “ancoratge”: ordena prioritats i amortigua l’estrès.

Si el que sents és intens, persistent o t’impedeix fer vida normal, aquests hàbits poden ajudar com a base, però no substitueixen l’atenció professional. En cas de crisi o risc d’autolesió, a Espanya pots trucar al 024 o al 112.