Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Aquests “mals menors” poden ser un avís de càncer d’ovari: els símptomes que massa dones deixen passar

És un tumor de baixa incidència, però sovint es detecta tard perquè al principi es confon amb una mala digestió o molèsties urinàries: això és el que no s’ha d’ignorar

Aquests “mals menors” poden ser un avís de càncer d’ovari: els símptomes que massa dones deixen passar

Aquests “mals menors” poden ser un avís de càncer d’ovari: els símptomes que massa dones deixen passar / CC0

Girona

Dolor abdominal difús, inflor a la panxa o sensació de plenitud després de menjar poca cosa. Són símptomes que moltes vegades es treuen importància —“deu ser l’estómac”, “deu ser l’intestí”—, però poden ser senyals inicials de càncer d’ovari, una malaltia especialment silenciosa.

Segons dades de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), el càncer d’ovari afecta cada any prop de 3.600 dones a Espanya. Tot i representar aproximadament un 3% dels tumors femenins, és la cinquena causa de mort per càncer entre dones, en part perquè entre el 70% i el 80% dels casos es detecten en fases avançades.

Els símptomes més habituals (SEGO)

Aquests són els avisos que poden aparèixer de manera persistent o recurrent:

  • Inflor abdominal persistent
  • Dolor pèlvic o abdominal continu
  • Sensació de plenitud després de menjar poca quantitat
  • Molèsties en fer pipí o canvis en anar de ventre
  • Pèrdua de pes inexplicable
  • Sagnat vaginal inusual

En alguns casos, aquests símptomes s’associen a acumulació de líquid a l’abdomen (o fins i tot a la pleura), cosa que pot provocar falta d’aire. També poden aparèixer molèsties digestives o urinàries per la pressió d’un tumor en creixement sobre òrgans propers.

Qui té més risc?

És més freqüent després de la menopausa, sobretot entre els 50 i 75 anys, però hi ha factors que poden augmentar el risc:

  • Antecedents familiars de càncer d’ovari o de mama
  • Mutacions genètiques BRCA1 o BRCA2
  • No haver tingut fills

La clau: detectar-ho tan aviat com es pugui

No hi ha una prova única de cribratge per trobar-lo a temps com passa amb altres càncers, però en cas de sospita, una ecografia transvaginal i una anàlisi de sang amb marcadors tumorals poden orientar.

Els tractaments han avançat, especialment amb cirurgia menys invasiva i teràpies personalitzades. En pacients amb mutacions genètiques, s’han utilitzat inhibidors de PARP com olaparib o rucaparib.

La supervivència global se situa al voltant del 41%, però millora si es diagnostica aviat. Si notes aquests símptomes de manera repetida o persistent, no ho deixis córrer: demana visita amb el teu ginecòleg o metge de capçalera. Si hi ha sagnat important, dolor intens o falta d’aire, busca atenció urgent.

Tracking Pixel Contents