Mireia Velasco: “Sense inflamació, no podríem sobreviure”

La inflamació s’ha convertit en “l’enemic” de moda, sobretot a les xarxes. Però, des d’una mirada nutricionista com la de Mireia Velasco, no és un problema en si mateixa: és un mecanisme de protecció. El repte real és entendre quan és útil i quan s’està mantenint activada massa temps.

Què és exactament la inflamació en el cos?

És la resposta del sistema immunitari quan detecta una agressió (una infecció, una ferida, un dany al teixit). Activa defenses, repara i, quan tot està resolt, descansa. És un procés imprescindible: sense aquesta resposta, el cos no podria recuperar-se.

Per què no és “tan dolenta” com ens fan creure? (Desmentint el mite)

Perquè la inflamació “ben feta” és curta i resolutiva: t’ajuda a curar-te. El mite és confondre “inflamació” amb “malaltia”. El problema no és que el cos s’inflami, sinó que no aconsegueixi tornar a l’equilibri.

Quins beneficis té (quan és aguda i puntual)?

És el sistema d’emergència del cos: tanca ferides, repara teixits, combat microbis i posa ordre després d’un dany. Dit en simple: és el que fa que una lesió no es quedi “oberta” i que una infecció no campi lliure.

I quin paper hi té l’alimentació? (Mirada nutricionista)

La dieta no és l’únic factor, però sí un pilar clau. Una alimentació amb perfil proinflamatori (poca fibra, excés d’ultraprocessats, desequilibris i manca de nutrients) pot mantenir el cos en “mode alerta”. En canvi, una alimentació que cuida l’intestí i la microbiota (més aliments frescos, fibra, bons greixos i hàbits regulars) tendeix a afavorir un entorn més “calmat”.

Quan ens hem de preocupar?

Quan el que hauria de ser puntual es torna rutina: cansament que no marxa, digestions pesades o inflor diària, migranyes, boira mental, dolors articulars, canvis d’humor o maldormir. Si aquests senyals es mantenen, no és qüestió d’autodiagnosticar-se: cal mirar el conjunt (son, estrès, moviment, alimentació) i, si escau, valorar-ho amb un professional i fer proves objectives.