Alarma pel son: l’insomni s’estén entre els joves i ja és un problema de salut pública

Dormir malament ja no és “anar a dormir tard” de manera puntual: és una caiguda generalitzada de la qualitat i la quantitat de son, amb efectes visibles en el rendiment, l’estat d’ànim i la salut. Els experts ho descriuen com una tempesta perfecta: ritmes de vida accelerats, estrès constant, pantalles a tota hora i hàbits que es van consolidar després de la pandèmia.

I hi ha un llindar clar: la majoria d’adults necessiten entre 7 i 9 hores de son per nit. Quan això falla de forma repetida, el cos ho paga.

Els joves, al centre del problema

El col·lectiu jove és un dels més castigats. L’informe “¿Cómo duermen los jóvenes?” (18-34 anys) posa números a una realitat que ja es nota a les aules i a les feines: un 61% admet que retalla hores de son per oci o “falta de temps”, i un 33% dorm de manera insuficient (menys de 7 hores).

El detonant estrella és a la tauleta de nit: el 83% fa servir dispositius amb pantalla al llit abans de dormir, durant una mitjana de 48,6 minuts. I la meitat dels enquestats afirma que triga més d’una hora a adormir-se.

En adolescents, la fotografia també és preocupant: el 52,4% va a classe amb menys de 8 hores de son, i estudis epidemiològics situen la prevalença d’insomni al voltant del 38,5%.

Factors que poden estar provocant aquest insomni

• Pantalles al llit: no és només la llum; és la hiperactivació mental (missatges, xarxes, notícies, “scroll” infinit).
• Estrès i ansietat (acadèmic, laboral, pressió pel futur): el cervell arriba al llit “encès”.
• Desajust del ritme circadiari: a l’adolescència el cos tendeix a adormir-se més tard, però els horaris escolars continuen sent matiners.
• Retallar son per oci (“ja dormiré demà”): s’ha normalitzat robar-li hores al descans.
• Estimulants i substàncies: cafeïna (ús diari freqüent), alcohol i fins i tot ús de substàncies com a “ajuda” per dormir en una part dels joves.
• Menys llum natural i més sedentarisme: en l’informe, menys temps a l’aire lliure s’associa a pitjor panorama de son.
• Empitjorament d’hàbits després de la COVID: diversos treballs descriuen pitjor qualitat del son i més símptomes d’insomni en comparatives pre/postconfinaments.

Problemes per a la salut (i el dia a dia)

A curt termini, dormir malament es tradueix en cansament, irritabilitat, pitjor memòria i atenció, i més risc d’errors. En joves, l’informe fins i tot recull que un 15% afirma haver patit un accident de trànsit relacionat amb falta de son (somnolència o desatenció).

A llarg termini, la privació de son s’associa amb més risc de problemes de salut com obesitat, diabetis, hipertensió, depressió i més probabilitat de lesions i accidents.

Solucions: què es pot fer (i quan demanar ajuda)

Això ja és un problema de salut pública: afecta rendiment acadèmic, salut mental, seguretat viària i benestar general, i no es resol només amb “anar al llit abans”.

Algunes mesures útils (individuals i col·lectives) són:

• Treure el mòbil del llit i marcar una “franja sense pantalles” abans de dormir (la clau és reduir l’activació mental).
• Rutina estable (horaris semblants entre setmana i cap de setmana) i exposició a llum natural al matí.
• Vigilar cafeïna, alcohol i altres substàncies, especialment a la tarda/nit.
• Si l’insomni s’allarga o afecta la vida diària: avaluació en una unitat/consulta de Medicina del Son per descartar causes mèdiques (i, si cal, treball psicològic especialitzat en son).
• En l'àmbit de centre educatiu i entorn familiar: educació en higiene del son i revisar hàbits (pantalles, horaris, càrrega d’activitats) perquè el problema no es cronifiqui.