L’últim instant de claredat abans de morir: què explica la ciència sobre la lucidesa terminal

En alguns comiats passa una cosa inesperada: persones amb demència severa, dany cerebral o deteriorament neurològic avançat tornen a parlar amb coherència, reconeixen familiars o recuperen records just abans de morir. Aquest “retorn” sorprèn perquè arriba quan el cos ja és en situació crítica i, tot i això, la ment sembla encendre’s un moment.

Un dels investigadors que més ho ha recopilat és el filòsof i psicòleg austríac Alexander Batthyány. A l’obra El llindar. L’estrany fenomen de la lucidesa terminal, la seva relació amb les experiències properes a la mort i el misteri de la consciència recull més de 800 casos documentats, una base rellevant però insuficient per establir percentatges fiables, perquè el fenomen és poc freqüent i sovint no queda registrat de manera sistemàtica.

Què és la lucidesa terminal

La lucidesa terminal (o síndrome de benestar premortem) és una millora sobtada i breu de l’estat mental en persones en estat crític, especialment en context de cures pal·liatives o amb afectació neurològica avançada. Es pot manifestar com una recuperació temporal de la parla, el reconeixement i la consciència.

Quan apareix i quan pot durar

S’acostuma a donar a les últimes hores o dies de vida. Pot durar minuts o hores i, en molts casos, esdevé un instant d’acomiadament que la família viu amb molta intensitat.

Per què pot passar: les hipòtesis principals

No hi ha una causa confirmada, però sí línies de treball. Una hipòtesi apunta a l’alliberament de neurotransmissors i hormones en situació límit, que reactivaria circuits neuronals durant un temps. Una altra proposa un desbloqueig inhibitori: quan el cervell entra en una fase extrema (com manca d’oxigen o fallada sistèmica), els “frens” que regulen l’activitat poden fallar i provocar un breu “centelleig” de consciència.

Quantes persones ho viuen: què sabem i què no

No hi ha xifres sòlides perquè és un fenomen imprevisible i difícil d’estudiar en condicions reals. Tot i això, l’existència de centenars de casos descrits indica que no és una anècdota aïllada, sinó un episodi que la recerca encara ha d’explicar millor.

Què fer si passa

Si apareix, convé prioritzar la calma: parlar amb frases simples, evitar estímuls excessius i aprofitar el moment per oferir presència i afecte. Si genera dubtes o angoixa, és recomanable comentar-ho amb l’equip de cures pal·liatives i conservar una mirada realista: és un fenomen possible, però encara no del tot entès.