Afartades fora de control: el trastorn silenciós que pot arrasar la teva salut mental

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) adopten moltes formes i sovint passen desapercebuts: anorèxia, bulímia, conductes de restricció, menjar compulsiu, fam emocional… En una societat marcada per la pressió estètica, aquests problemes no només afecten el cos: impacten de ple en la salut mental, l’autoestima i la vida quotidiana.

El trastorn per afartament: menjar sense gana i perdre el control

Allò que sovint es titlla de “manca de voluntat” té explicació clínica: el trastorn per afartament (recollit al DSM-5) es caracteritza per episodis d’ingesta molt abundant en molt poc temps, sovint d’amagat, fins i tot sense gana, amb una sensació clara de pèrdua de control i un malestar intens posterior.

La diferència amb excedir-se un dia puntual és la freqüència: pot repetir-se diverses vegades per setmana durant un període prolongat. I, a diferència d’altres trastorns com la bulímia, després no hi ha una conducta compensatòria (com provocar-se el vòmit o fer exercici extrem). Sovint s’entra en un cercle perillós: restricció → pèrdua de control → nou afartament.

És més habitual en adolescents i dones, especialment quan la pressió estètica i la cultura de la primesa (molt present a les xarxes) incrementen la insatisfacció corporal. Les conseqüències poden anar més enllà del pes: aïllament social, dificultats per dormir, i associació amb ansietat, depressió o altres problemes de salut mental.

Diagnòstic i tractament

El primer pas és posar-hi nom amb un diagnòstic professional. El més recomanable és buscar ajuda d’un equip de salut mental i, si cal, també d’un/a nutricionista per reconstruir hàbits sense caure en restriccions extremes.

Entre les opcions més utilitzades hi ha:

• Teràpia cognitivoconductual: ajuda a identificar detonants, trencar el cercle de l'afartament i consolidar canvis a llarg termini.
• Psicoteràpia interpersonal: treballa el vincle entre emocions, relacions i conducta alimentària.
• Grups d’autoajuda i suport: redueixen la vergonya i l’aïllament.
• Medicació (com alguns antidepressius o altres fàrmacs) només amb supervisió mèdica, especialment si hi ha ansietat o depressió associades.

Si ho està patint algú del teu entorn, evita retrets: moltes persones ho amaguen per vergonya. Apropa-t’hi amb cura, escolta i ofereix suport per demanar ajuda.

Si en algun moment hi ha pensaments d’autolesió o risc immediat, demana ajuda urgent: 112 (emergències) o el 024 (atenció a la conducta suïcida, Espanya).