Aurelio Rojas alerta d’un risc silenciós a l’analítica: així es pot disparar el perill d’infart sense adonar-te’n

Les malalties cardiovasculars són un gran paraigua que inclou la cardiopatia coronària —on s’emmarca l’infart—, la malaltia cerebrovascular com l’ictus, la hipertensió, la malaltia arterial perifèrica o la insuficiència cardíaca. El gran problema és que, sovint, la malaltia dels vasos sanguinis no dona símptomes clars i el primer avís pot arribar directament en forma d’infart o d’ictus. Quan sí que hi ha senyals, poden aparèixer dolor toràcic, falta d’aire, inflor de cames o turmells, fatiga, palpitacions, nàusees, mareig o sudoració. La prevenció continua sent la gran barrera: controlar la pressió arterial, el colesterol, el tabac, l’obesitat, el sedentarisme i la dieta és clau per reduir el risc.

El consell d’Aurelio Rojas: mirar més enllà del colesterol total

En aquest context, el cardiòleg Aurelio Rojas posa el focus en una idea que ha guanyat força a les xarxes: una analítica aparentment “normal” no sempre vol dir risc baix. El seu consell és fixar-se en la relació entre triglicèrids i colesterol HDL. Segons explica, cal dividir els triglicèrids entre l’HDL, i si el resultat és superior a 2, el risc cardiovascular pot estar augmentat. Aquest és el seu exemple: 232 dividit per 73, resultat 3. Ara bé, aquest càlcul s’ha d’entendre com un senyal d’alerta i no com un diagnòstic tancat: les guies actuals remarquen que els triglicèrids elevats poden ajudar a refinar el risc cardiovascular, però la valoració real s’ha de fer de manera global i, si cal, amb altres biomarcadors i proves.

El fons del missatge del metge sí que encaixa amb l’evidència disponible. L’American Heart Association recorda que un nivell alt de triglicèrids combinat amb LDL alt o HDL baix s’associa a acumulació de greix a les parets de les artèries i a més risc d’infart i ictus. És aquí on apareix la dislipèmia aterogènica, un patró lipídic que la Societat Espanyola d’Hipertensió defineix per hipertrigliceridèmia —més de 150 mg/dl— i HDL baix, i que s’associa a resistència a la insulina, greix visceral i pitjor perfil cardiovascular. Dit d’una altra manera: es pot tenir el focus posat només en el colesterol total i passar per alt un patró metabòlic que també suma risc.

Per això, la lectura útil de l’analítica no és només mirar si el colesterol “entra als límits”, sinó entendre el conjunt. Si els triglicèrids surten alts i l’HDL surt baix, Rojas recomana actuar sobre el que més acostuma a empènyer aquesta situació: excés de sucre, massa calories, sedentarisme, mal descans i estrès. Les recomanacions generals de prevenció cardiovascular van en la mateixa línia: més activitat física, especialment si és regular; pèrdua de pes si n’hi ha excés; millor alimentació; i control mèdic dels factors de risc. El missatge final és clar: una analítica pot donar pistes molt valuoses, però el que salva cors no és una fórmula viral, sinó detectar a temps el risc i intervenir abans que el primer símptoma sigui un infart.