Augmenta un 54,5% la demanda de fàrmacs per deixar de fumar arran de l'ampliació de la cobertura

Fumar és, encara avui, la principal causa evitable de mort a Espanya. Tot i els esforços institucionals, les campanyes de conscienciació i les restriccions cada vegada més estrictes, milers de persones continuen atrapades en una addicció que va molt més enllà d’un hàbit. De fet, segons dades recents del Ministeri de Sanitat, més del 20% de la població adulta encara fuma de forma regular.

Per això, el govern espanyol ha reforçat el seu compromís amb la lluita contra el tabaquisme amb un nou Pla Integral de Prevenció i Control del Tabaquisme 2024-2027, que inclou mesures com l’ampliació dels espais sense fum fins i tot a vehicles privats quan hi viatgen menors, la millora de l’accés als tractaments per deixar de fumar, i l’actualització dels advertiments sanitaris als envasos de tabac. L’objectiu? Assolir el «mínim consum de tabac possible» abans de 2030.

No, el vapeig no és la solució

Un dels errors més estesos és creure que el cigarret electrònic és una alternativa saludable o, fins i tot, una eina per deixar de fumar. Però res més lluny de la realitat. Segons adverteix el Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme (CNPT), el vapeig pot generar una nova dependència i mantenir viu el gest, el ritual i la relació emocional amb la nicotina.

A més, diversos estudis han demostrat que els usuaris de vapejadors tenen menys èxit a llarg termini a l’hora d’abandonar el consum de nicotina. El problema és que el missatge que reben molts joves és ambigu, i sovint s’associa el vapeig amb una imatge moderna, quan en realitat pot ser la porta d’entrada al tabaquisme clàssic.

Les bones notícies arriben des de les farmàcies. Segons dades de Cofares, la demanda de fàrmacs finançats per deixar de fumar ha augmentat un 54,5% des que el govern en va ampliar la cobertura. Aquests tractaments, com vareniclina o bupropió, entre d’altres, han demostrat ser eficaços, especialment quan van acompanyats d’un seguiment psicològic o mèdic personalitzat.

Però més enllà dels fàrmacs, el suport emocional és clau. Deixar de fumar no és només abandonar un hàbit físic, sinó també desfer-se d’una rutina arrelada, d’un recurs per gestionar l’estrès, l’avorriment o fins i tot la tristesa. Per això, cada cop més centres de salut ofereixen programes de deshabituació tabàquica amb grups de suport, teràpies conductuals i acompanyament personalitzat. El Pla Antitabac també aposta per expandir els espais sense fum: no només als llocs públics, sinó també a espais privats com els cotxes quan hi viatgen menors o persones vulnerables. Aquesta mesura busca protegir la salut dels no fumadors i, alhora, reduir la normalització del consum de tabac a l’espai quotidià.

Això no només té un impacte sanitari directe, sinó també un valor simbòlic important: crear entorns on fumar ja no sigui “el normal” ajuda les persones que volen deixar-ho a no sentir-se soles ni a recaure per pressió ambiental.