La salut a Girona: bona en supervivència, però condicionada per fragilitat i envelliment

Sobre en la relació dels hàbits i promoció de la salut, el balanç és mixt però més positiu que negatiu a Girona. Sovint s’ha parlat de la importància que tenen les zones verdes per una bona salut dels ciutadans. En aquest sentit, a la ciutat de Girona en els parcs urbans de salut es van fer el 2024 un total de 122 sessions dirigides, amb 127 persones usuàries i 1.104 usos; el 66,6% de les persones participants van ser dones, i la franja que més els utilitza és la de 65 a 74 anys. Aquest tipus de dada és important perquè ens diu que, almenys en una part de la població, hi ha resposta a les polítiques d’activitat física i envelliment saludable. Però també suggereix que encara hi ha marge per ampliar-ne l’abast.

En prevenció i promoció, hi ha altres senyals interessants. Les activitats impulsades pels nous rols a l’atenció primària de Girona havien beneficiat 26.500 persones el 2024, i el 2025 es va presentar a l’entorn gironí el POICAT, un programa orientat a prevenir i abordar l’obesitat infantil amb enfocament comunitari. Això apunta que una part del sistema ja està intentant moure’s des de la resposta a la malaltia cap a la prevenció de problemes que, si no es tracten aviat, pesaran molt més d’aquí uns anys.

Altres dades de salut

També convé mirar la salut sexual i reproductiva, perquè sovint és una bona mesura de l’accessibilitat del sistema. A l’ICS Girona, l’activitat ASSIR del 2024 inclou 13.753 gestants ateses, 14.729 dones ateses en activitat preventiva i patologia ginecològica, 828 homes atesos, i una cobertura del puerperi del 74,59% dins els 15 dies posteriors al part. A més, hi va haver 121 interrupcions voluntàries de l’embaràs farmacològiques. Aquestes xifres no indiquen una crisi, però sí una xarxa de salut sexual amb molt volum i molta centralitat en la salut quotidiana del territori.

En termes de salut poblacional general, les dades de mortalitat i esperança de vida no apunten a un deteriorament fort. A Catalunya, l’esperança de vida al néixer era de 84,18 anys el 2023, i la taula de vida 2020-2024 situa l’esperança de vida catalana en 83,46 anys; en la informació provincial publicada anteriorment, Girona destacava amb una esperança de vida als 65 anys de 21,22 anys. No és una dada exacta del 2025 per a la ciutat, però encaixa amb la idea que la salut dels gironins continua sent, en conjunt, bona en els grans resultats de supervivència, malgrat l’augment de les necessitats assistencials i emocionals.

Hi ha, però, una advertència de fons: una població que viu més anys no és automàticament una població que viu millor. L’augment de l’edat mitjana, el pes de la cronicitat, la demanda d’urgències, les visites massives a l’atenció primària i l’expansió dels dispositius de salut mental apunten a una Girona on la salut és globalment bona, però cada cop més condicionada per fragilitat, envelliment, problemes emocionals i desigualtats en els hàbits preventius.