La salut dels gironins el 2025: bona en general, però amb molta càrrega de malaltia i demanda assistencial

Com va ser la salut dels ciutadans gironins al llarg de l’any passat? Doncs la resposta és molt clara: la salut dels gironins el 2025 va ser, en conjunt, raonablement bona en resultats generals, però amb molta càrrega de malaltia i demanda assistencial. No estem parlant d’una població massivament més malalta que abans, sinó d’una població que necessita més accessos, més seguiment i més resolució del sistema com ara medicina de família, infermeria, pediatria, urgències, cirurgia i visites externes. Només a l’atenció primària de l’ICS Girona hi va haver 2.170.011 visites de medicina de família, 1.771.400 d’infermeria i 307.243 de pediatria, xifres que mostren que la salut del territori depèn molt del primer nivell assistencial i del maneig de problemes quotidians i crònics, no només de la gran patologia hospitalària.

Si mirem la salut en sentit ampli, la primera conclusió és que no hi ha senyals d’un col·lapse sanitari, però sí d’un sistema amb molta pressió sostinguda. A l’ICS Girona, que té assignada el 68,02% de la població de l’àmbit, es van registrar el 2024 -encara no hi ha dades de 2025- un total de 4.414.441 visites d’atenció primària, 347.025 visites d’atenció continuada i urgent, 84.871 urgències hospitalàries, 21.546 altes hospitalàries, 320.597 visites de consultes externes i 10.880 intervencions de cirurgia major. L’índex d’ocupació hospitalària va ser del 81,16% i l’estada mitjana de 6,2 dies. Tot això descriu una població que, en general, és ben atesa, però que utilitza intensament el sistema. Un punt especialment rellevant és la salut respiratòria i la prevenció vacunal. Un estudi elaborat a la Regió Sanitària Girona va concloure que el 84% de les persones que durant el 2024 van anar a urgències amb símptomes respiratoris no estaven vacunades ni de la grip ni de la COVID-19. És una dada molt destacada perquè no només parla de virus; parla de com la salut de la població depèn encara molt de la prevenció bàsica. Dit d’una altra manera: una part de la pressió assistencial respiratòria del territori sembla haver estat clarament més alta entre les persones no protegides. Per això s’insisteix sempre en la vacunació.

La salut mental, el punt més delicat

També és important que la campanya de tardor 2024-2025 a Girona prioritzés majors de 60 anys i grups de risc per a grip i COVID, i que la immunització del virus respiratori sincicial (VRS) en nadons continués desplegant-se. A escala catalana, Salut remarca que la immunització contra el VRS ha reduït de manera important els casos de bronquiolitis, les urgències i les hospitalitzacions en lactants. Encara que aquesta dada no és exclusiva de Girona, és una pista clara que la salut infantil del territori el 2025 es va beneficiar d’una eina preventiva que ja té impacte real.

En salut mental, la foto i la radiografia que es pugui fer és probablement la més delicada. La memòria municipal de Girona diu explícitament que la salut mental s’ha convertit en un objectiu primordial i recorda una estimació molt significativa: aproximadament un 15% de la població pateix o patirà algun trastorn mental al llarg de la vida. El 2024, l’Ajuntament va reforçar la Taula de Salut Mental, va fer 4 reunions de coordinació i va consolidar accions de sensibilització i recursos comunitaris. El fet que el 2025 s’impulsés a les comarques gironines un projecte pioner per transformar el model d’atenció comunitària a la salut mental confirma que el problema no era menor ni passatger, sinó estructural.

A la ciutat de Girona, això es veu claríssim en la població jove. El Centre Jove de Salut va atendre durant l’any 2024 un total de 761 usuaris per atenció psicològica i emocional i 509 per salut afectiva i sexual. A més, 262 joves van ser atesos per qüestions psicològiques i emocionals, i 245 per salut afectiva i sexual. La lectura és bastant clara: entre els joves no domina tant la malaltia física greu com el malestar emocional, les relacions, la sexualitat i les conductes de risc.

En definitiva, la salut dels gironins durant l’any passat va ser millor en els grans indicadors que en la percepció quotidiana. No hi ha senyals d’un empitjorament brusc de la salut global, però sí d’un territori amb molta intensitat assistencial, amb una pressió respiratòria encara molt vinculada a la baixa vacunació, amb la salut mental com a gran front emergent, i amb un envelliment que obliga a repensar com es cuida la població.