«Als 50-60, quan ho necessitem més, deixem d’anar al gimnàs»

L’holandès George Houtenbos, veí de l’Empordà, va portar a Espanya en 2021 Energie Fitness Ibèria, un model per a fer el fitness accessible a totes les edats, però especialment a persones d’entre 35 i 60 anys. Amb ell parlem de com mantenir-se en forma quan ja s’ha deixat enrere la joventut.

Ja ha passat la Setmana Santa. És temps de començar l’operació biquini?

No m’agrada el concepte d’operació biquini. Prefereixo dir que tot l’any és operació biquini, 365 dies a l’any. Més aviat és al revés, en Setmana Santa s’adonen que haurien d’haver anat al gimnàs a partir de gener.

Però aquesta gent encara hi és a temps, de cara a l’estiu?

Mai és tard. Queda poc temps però n’hi ha prou per a posar-se en forma. Ara bé, cal fer-ho sempre. Has d’agafar-ho com a hàbit de vida, res d’«en tres mesos em poso perfecte i després me n’oblido». Ha de ser com rentar-se les dents. En canvi, l’operació biquini està enfocada més a la imatge.

Defensa el fitness més per a salut que no per a bellesa?

Exacte. Per què et rentes les dents tres vegades al dia? Perquè vols que durin tota la vida. Doncs amb els músculs és el mateix.

Cuiden més el cos els homes o les dones?

Si mirem els nostres clients, desgraciadament solem tenir una mica més d’homes que de dones, però les dones són més disciplinades i més intenses.

Desgraciadament, solem tenir una mica més d’homes que de dones, però les dones són més disciplinades i més intenses

Per què «desgraciadament»?

Perquè, sense ser sexista, nosaltres creiem que com més públic femení, millor. Hi ha més bon ambient.

Fent esport viurem més?

Segur que sí. Esport, exercici... No és una garantia, però és un ingredient de la recepta per a tenir una vida longeva.

Estic a punt de fer-ne 63. Encara puc fer esport?

Ahir vaig anar a veure com va el gimnàs que estem a punt d’obrir aquí a Girona, i s’hi acabava d’apuntar una veïna de 85 anys. Són excepcions, també cal dir-ho. El fet és que l’edat és només un número. Tenim una marca, Energy Fitnes, que és la que obrirem aquí, i després estem a punt de llançar un concepte nou que es diu Zenergy Bodi & Soul, més enfocat a majors de 35.

M’hi sento sobradament inclòs.

La realitat és que som els de 50 i els de 60, els que necessitem anar al gimnàs. Quan més ho necessitem, deixem d’anar-hi. Per què? No per falta de temps, no per falta de diners, ja que normalment tenim més temps i més diners.

Al gimnàs que estem a punt d’obrir aquí a Girona, s’hi acaba d’apuntar una veïna de 85 anys

I doncs, per quina raó?

Perquè tenim por de no estar en el nostre lloc. Els gimnasos estan plens de noies joves, nois forts, fent selfies… Ens hi sentim malament. Per això a la Zenergy tenim ioga, per entrenar també la part mental, i la part física hi ha màquines de musculació on gairebé no et pots lesionar. Hi ha màquines que aconsegueixen el mateix, però amb suavitat.

M’agrada. Jo fa poc estava estirat en un matalàs al gimnàs, entre sèrie i sèrie d’abdominals, i no sé quina cara feia, que una noia va venir a preguntar-me si em trobava bé. Em va enfonsar.

Horrible (riallada). Però la veritat és que és a partir dels 50 que més necessitem fer gimnàs. Però tampoc no ens agrada ser socis d’un gimnàs de vells, per a això vaig al centre cívic.

En quin moment hem de conformar-nos amb el cos que tenim perquè ja no millorarà?

No és qüestió de conformar-se. És acceptar que canviem, però per tenir millor qualitat de vida cal cuidar els músculs. El simple fet d’aixecar-nos de la cadira, quan ens fem grans, ens acabarà costant. La atròfia muscular no la podem parar, però si ens hi posem, la podem alentir.

En la societat actual es dona excessiva importància al físic?

Porto trenta anys en aquest sector i veig un canvi. Sobretot després de la pandèmia, veig més conscienciació . L a gent més veu la importància del fitness com a producte de salut. Ara falta que ara els governs també ho vegin i ens baixin l’IVA. Paguem un IVA de 21% quan el cinema o les perruqueries estan en 10%. I som un producte de salut. La imatge sempre hi serà , però a partir dels 40, 50 comença a ser un tema de salut. A mi també m’ha passat, abans feia gimnàs per la imatge, per estar fort.

Era presumit?

Ho continuo sent (riu). Però d’una altra manera, acceptant els defectes i el pas del temps. Ves quin remei. Tinc les meves màquines de gimnàs al garatge de casa.

Els gimnasos estan plens de noies joves, nois forts, fent selfies… Els grans ens hi sentim malament.

Si tothom fes així, se li acabaria el negoci.

Però seria bo per al mercat, perquè hi ha fabricants que s’hi guanyen la vida. A més, a la zona on visc, no hi ha gimnasos gaire bons. A Girona sí, però per la Vall d’Aro, no.

Tothom és conscient de la importància de l’exercici físic?

Segons la teoria del 20-20-60,hi ha un 20% de la població, que és molt conscient de la importància d’estar en forma, que s’apunta a gimnasos de qualsevol mena. Després hi ha un altre 20%, que no s’interessa per a res, que són els que diuen, mira, em faré vell, és el que hi ha, m’assec en el sofà a menjar patates, m’és igual. No juguen ni a petanca. I després hi ha un 60%, on estem vostè i jo, que estem en una franja molt important de l’edat, que entenem que cal anar al gimnàs, però no ens hi identifiquem. Gent que s’apunta en un gimnàs i potser li passa li diuen com a vostè: «es troba bé, senyor?». Aquest 60% són milions de persones, per ells és necessari aquest nou concepte de gimnàs.

Hi ha qui va al gimnàs a fer... relacions?

És una part molt important, és la part de la comunitat, de formar part d’una comunitat. De fet, en aquest nou concepte de 35+ hi hem creat una petita blue zone, zona blava. Duen aquest nom algunes zones del món on la gent viu més de 100 anys, els factors clau són exercici, menjar sa i formar part d’una comunitat. Intentem que s’hi faci comunitat, perquè a les grans ciutats a vegades no coneixes ni els veïns. I més encara quan ja arribes a una certa edat. Imagini tenir un centre on pot entrenar, i prendre un cafè o un te amb gent com vostè.

Una cervesa també?

Al gimnàs no, està prohibit. Però segur si convé anirem a un bar a fer unes canyes (riu).

Continuo sent presumit. Però d’una altra manera, acceptant els defectes i el pas del temps. Ves quin remei

Abans d’acabar: què fa aquí un holandès, tan bé que es viu a Holanda?

Això m’ho diu molta gent. Però miri, he viatjat molt, he trepitjat molt de món. I no he vist res millor que l’Empordà i la província de Girona. Un amic em diu que s’assembla a la Toscana. Jo responc, no, no, no, és la Toscana la que s’assembla a l’Empordà. I a més, s’hi menja millor i millor de preu. Es viu molt bé, aquí. A una hora de camí tenim pistes d’esquí, Barcelona o França. I aquí mateix la Costa Brava, que és una passada. I l’interior de Catalunya també és fantàstic.

Queda clar que li agrada. Però com hi va arribar?

A finals del 80 vaig tenir l’oportunitat de ficar-me en el sector tèxtil a Espanya i...

Jo volia anar a Espanya, pensava que tot eren palmeres i bon temps, i quan l’any 88 vaig arribar a Vic... Tenia vint anys i vaig trobar fred i boira.

Estava a Holanda i diu «aniré a Espanya»?

He, he, un clàssic: la meva primera dona era de Vic. I el pitjor és que la vaig conèixer... a la platja de Lloret. Era estudiant, vaig deixar d’estudiar per amor. De tota manera, jo ja volia anar a Espanya, pensava que tot eren palmeres i bon temps, i quan l’any 88 vaig arribar a Vic... Tenia vint anys i vaig trobar fred i boira. Ara bé, tot i que Vic era una societat molt especial, em vaig integrar molt de pressa. n

Subscriu-te per seguir llegint