La primavera ja no perdona: les al·lèrgies s’allarguen, s’endureixen i afecten cada cop més gent

Les al·lèrgies respiratòries fa temps que han deixat de ser una simple molèstia estacional. El que abans es concentrava en unes quantes setmanes de primavera ara comença abans, dura més i colpeja amb més força. La Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC) fa setmanes que adverteix que hi ha més pacients, més quadres greus i més casos complexos, amb persones sensibilitzades no només als pòl·lens clàssics, com les gramínies, l’olivera o les cupressàcies, sinó també a nous al·lèrgens que guanyen terreny en zones on abans eren menys habituals. L’estudi Al·lergològica 2015, el gran treball epidemiològic de referència de la SEAIC, ja apuntava que la sensibilització a gramínies, olivera i cupressàcies havia augmentat de manera considerable respecte de les edicions anteriors.

Per què cada any hi ha més al·lèrgies

El doctor Pedro Ojeda, coordinador de la Comissió de Comunicació de la SEAIC, resumeix el fenomen amb una idea clara: el canvi climàtic està alterant el calendari pol·línic. Les plantes alliberen pol·len abans, durant més temps i, sovint, en més quantitat. Això allarga l’exposició de la població als al·lèrgens i fa que els símptomes s’estenguin durant mesos. A més, l’augment del CO₂ afavoreix la floració, i els canvis en la distribució geogràfica de les espècies introdueixen nous pòl·lens en territoris on abans no eren rellevants. Dit d’una altra manera: creixen les al·lèrgies conegudes i també les “noves”, perquè la població s’exposa a espècies a les quals abans amb prou feines estava en contacte.

Aquest diagnòstic el reforça Juan José Zapata, president del Comitè d’Aerobiologia Clínica de la SEAIC, que va presentar les previsions del 2026 elaborades a partir de les 56 estacions aerobiològiques del comitè, dels factors meteorològics facilitats per l’AEMET i de la col·laboració de l’Àrea d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de Castella-la Manxa. També Ignacio Dávila, president de la SEAIC, ha alertat que les malalties al·lèrgiques són cada vegada més complexes per l’augment de la sensibilització i de les múltiples al·lèrgies simultànies.

La barreja de contaminació i canvi climàtic ho empitjora tot

La contaminació no és un factor secundari, sinó un accelerador. Ojeda explica que contaminants com l’ozó, els òxids de nitrogen o les partícules derivades del trànsit —especialment dels motors dièsel— estressen les plantes i fan que els seus pòl·lens siguin més agressius. Alhora, aquestes partícules poden fragmentar els grans de pol·len en micropartícules capaces de penetrar més profundament a les vies respiratòries. El resultat és doble: el pol·len és més al·lergogen i l’organisme humà, amb les mucoses irritades o danyades, hi respon pitjor.

Aquí hi ha una de les claus de l’empitjorament. La pol·lució irrita els ulls, el nas i els bronquis, i aquesta irritació s’afegeix a la que ja provoca l’al·lèrgia al pol·len. Segons Ojeda, els contaminants debiliten la barrera protectora de la mucosa i activen senyals immunològiques proal·lèrgiques; per això, el pol·len desencadena símptomes amb més facilitat i, sovint, amb més intensitat. A Catalunya, la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ja ha avisat que la primavera del 2026 serà dura per als al·lèrgics: el risc del xiprer es pot allargar ben entrat l’abril i el de la parietària fins a l’estiu.

Què és l’al·lèrgia al pol·len

L’al·lèrgia al pol·len és, sobretot, una malaltia respiratòria. La SEAIC recorda que els pòl·lens poden causar rinitis, conjuntivitis i asma, sovint combinades en forma de rinoconjuntivitis. El diagnòstic l’ha de fer l’al·lergòleg a partir de la història clínica i de proves cutànies, especialment el prick test, que confirma si hi ha sensibilització a l’al·lergen sospitós. Pel que fa al tractament, el primer pas és reduir l’exposició quan es pugui; després entren en joc els fàrmacs per controlar els símptomes —com els antihistamínics i els glucocorticoides intranasals— i, en els casos indicats, la immunoteràpia o vacuna de l’al·lèrgia, que és el tractament específic capaç de modificar el curs de la malaltia.

Pel que fa als casos a Espanya, la xifra comparable que la SEAIC repeteix en les seves comunicacions és molt alta: més de vuit milions de persones pateixen al·lèrgia als pòl·lens i, d’aquestes, set milions són al·lèrgiques a les gramínies. Aquesta mateixa estimació apareix ja a les previsions del 2021 i del 2023, de manera que la dada oficial disponible mostra una càrrega sostinguda molt elevada. El que canvia el 2026 no és tant una nova xifra censal tancada, sinó el missatge clínic: temporades més llargues, símptomes més intensos i més polisensibilització.

I on es nota més? Segons les previsions del 2026 de la SEAIC, el pitjor escenari se situa al centre i al sud-oest peninsular. Madrid, Toledo, Castella-la Manxa i bona part del centre tindran nivells moderats o intensos, amb pics de fins a 6.000 grans per metre cúbic; a Badajoz i Càceres es poden assolir entre 10.000 i 12.000 grans/m³, mentre que Sevilla pot moure’s entre 6.000 i 8.000 i Jaén també apunta a una primavera dura. En canvi, els nivells seran baixos a Canàries —entre 250 i 500 grans/m³— i lleus al litoral mediterrani, incloses Catalunya, les Balears, el País Valencià i Múrcia; al nord peninsular s’esperen valors lleus, d’entre 1.500 i 2.000 grans/m³. A Catalunya, però, la XAC-UAB avisa que algunes espècies, com el xiprer i la parietària, poden allargar el problema més enllà del calendari habitual.