La contaminació del dièsel castiga el cor: respirar aquest aire pot disparar arrítmies greus

La contaminació de l’aire fa temps que ha deixat de ser només un problema ambiental per convertir-se en una amenaça directa per a la salut. A les ciutats, el fum del trànsit, sobretot el dels motors dièsel, concentra partícules microscòpiques que entren als pulmons, passen a la sang i acaben afectant òrgans tan sensibles com el cor. Però el risc no és exclusiu dels grans nuclis urbans: a les zones rurals també hi pot haver exposició a partícules contaminants per combustions, trànsit rodat, maquinària o masses d’aire carregades de pol·lució que es desplacen d’un lloc a un altre. El resultat és el mateix: més inflamació, més estrès oxidatiu i més vulnerabilitat davant de malalties cardiovasculars. El missatge de fons és clar: la pol·lució atmosfèrica no només empitjora la qualitat de l’aire, sinó que també pot alterar el ritme cardíac i augmentar el risc de patologies greus.

La contaminació no només s’inhala: també impacta de ple en el cor

L’estudi l’ha liderat el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) de Barcelona, a través del grup de recerca en malalties cardiovasculars, i s’ha publicat a la revista Particle and Fiber Toxicology. Els investigadors el van impulsar perquè fins ara hi havia indicis que relacionaven els dies de més contaminació amb més ingressos per arrítmies, però faltava demostrar millor la relació de causa i efecte. Per fer-ho, van utilitzar un model animal: durant tres setmanes van exposar rates a partícules de dièsel mitjançant un procediment que simulava la inhalació, i després en van estudiar el funcionament elèctric cardíac amb tècniques electrofisiològiques avançades. Els resultats van ser contundents: va augmentar tant la incidència com la durada de les arrítmies ventriculars sostingudes, les més perilloses, i els electrocardiogrames dels animals exposats mostraven alteracions associades a un risc arrítmic més alt.

L’estudi apunta al dany i també a la necessitat d’actuar abans

Els investigadors van detectar que l’exposició a aquestes partícules provoca més estrès oxidatiu, una resposta inflamatòria persistent i fibrosi al teixit cardíac, és a dir, un enduriment que dificulta la correcta propagació dels impulsos elèctrics del cor. Aquesta combinació crea el que els científics anomenen un “substrat arrítmic”, que facilita l’aparició d’episodis greus. L’equip també va provar una possible via per reduir el dany en animals, amb nanopartícules d’òxid de ceri, i va observar una disminució de l’estrès oxidatiu, de la inflamació i de la fibrosi, a més d’una millora dels electrocardiogrames. Ara bé, els mateixos autors adverteixen que aquesta opció encara és molt lluny de poder aplicar-se en humans. Després d’aquest treball, la recomanació de fons és reforçar les polítiques de reducció de la contaminació, limitar l’exposició continuada al fum del dièsel, protegir especialment les persones amb més risc cardiovascular i recordar que respirar aire brut no és només una molèstia: pot ser un factor real de dany cardíac.