El metge Salvador Macip avisa: el tabaquisme castiga la salut i l’edat dispara el risc de càncer

El tabaquisme continua molt present a Espanya, tot i la baixada dels últims anys. Segons l’Enquesta de Salut d’Espanya 2023, elaborada pel Ministeri de Sanitat i l’INE, el 16,6% de la població de 15 anys o més fuma diàriament i un 2,6% ho fa de manera ocasional; al mateix temps, un 20,7% ja es declara exfumador. Si es mira la franja de 15 a 64 anys, l’enquesta EDADES 2024 eleva el consum diari fins al 25,8%. I el problema comença molt aviat: l’ESTUDES 2025 situa l’edat mitjana d’inici en el tabac als 14,1 anys entre els estudiants, mentre que Sanitat la fixa en 16,6 anys a la població general de 15 a 64 anys. L’OMS fa anys que alerta que la indústria del tabac i la nicotina continua buscant nous consumidors entre els joves amb productes atractius, sabors i estratègies de màrqueting pensades per normalitzar l’hàbit.

Aquest impacte no s’acaba al pulmó. El Ministeri de Sanitat atribueix al tabac més de 50.000 morts anuals a Espanya i el relaciona amb una vintena de tipus de càncer, a més de malalties cardiovasculars i respiratòries. En aquest marc, Salvador Macip —catedràtic de Medicina Molecular a la UOC i a la Universitat de Leicester, i cap del grup de Recerca en Biologia de la Neurodegeneració i l’Envelliment del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC)— insisteix que el gran objectiu no ha de ser viure molts més anys, sinó arribar-hi millor. En l’entrevista citada per El Español, ho resumeix amb una frase contundent: «El principal factor de risc per al càncer (...) continua sent l’edat». No és només la seva opinió: el National Cancer Institute dels EUA assenyala també que l’edat avançada és el factor de risc més important per al càncer en conjunt.

Comença aviat, s’arrossega anys i no sempre es deixa

El retrat és clar: molta gent prova el tabac a l’adolescència, una part important s’hi queda i deixar-lo continua sent difícil. Entre els fumadors diaris de 15 a 64 anys, el 67,7% s’ha plantejat deixar de fumar, però només el 44,1% diu que ho ha intentat; en altres paraules, la majoria no ha fet encara el pas o no l’ha consolidat. Entre els estudiants de 14 a 18 anys, el consum també baixa, però encara n’hi ha un 4,3% que fuma cada dia. Per això, quan Macip parla d’envelliment, no parla d’un problema llunyà: parla d’un desgast que comença dècades abans i que augmenta el risc de càncer, deteriorament cardiovascular i pitjor salut en la vellesa.

Els consells de Macip per arribar millor a vell

Els consells els dona el mateix Salvador Macip, i passen més pels hàbits sostinguts que no pas per receptes miraculoses. Segons ell, la longevitat depèn tant de la genètica com de l’entorn i l’estil de vida. En alimentació, rebutja les dietes extremes: defensa controlar els carbohidrats refinats, evitar l’excés de greixos saturats i mantenir una dieta equilibrada; també avisa contra les modes absurdes i recorda que l’oli d’oliva és saludable, però no “per prendre-se’l a cullerades”. Sobre el descans, subratlla que el cervell aprofita la nit per als seus processos de manteniment i que la falta de son no es compensa bé després; a més, recorda que no tothom necessita dormir el mateix perquè la genètica també hi pesa. I amb l’exercici físic fa una altra advertència important: la clau és la constància i la moderació. L’activitat regular protegeix el sistema cardiovascular, el cervell i la massa muscular, però l’excés també pot ser contraproduent. La seva tesi de fons és simple: avui no hi ha cap tractament provat capaç de revertir l’envelliment en humans, de manera que la millor aposta continua sent arribar a la vellesa amb menys factors de risc i més salut de base.