El canvi climàtic pot alimentar les superbacteris: la sequera ja es vincula a més resistència als antibiòtics

La resistència als antibiòtics ja és una de les grans amenaces de la salut pública perquè cada vegada hi ha més bacteris resistents a molts fàrmacs i, per tant, infeccions més complicades de tractar i més perilloses per als pacients. Fins ara, el focus s’havia posat sobretot en l’ús excessiu o incorrecte d’aquests medicaments, però ara un nou estudi apunta cap a un altre factor de fons: el canvi climàtic. La investigació, liderada per Dianne Newman i Xiaoyu Shan des del California Institute of Technology i publicada a Nature Microbiology, suggereix que les sequeres poden desencadenar autèntiques “guerres microbianes” al sòl i afavorir la supervivència dels microorganismes més durs. La conclusió central del treball és contundent: “Una major aridesa dels sòls s’associa amb una major freqüència mitjana de casos de resistència als antibiòtics”. Per arribar-hi, l’equip va combinar dades genètiques de sòls de diferents punts del planeta —com camps de cultiu de Califòrnia, boscos de Suïssa o aiguamolls de la Xina— amb experiments de laboratori i amb dades hospitalàries de 116 països, creuades amb informació de pluja i temperatura.

Sequera, bacteris més forts i un risc creixent per als humans

Els investigadors van observar que la falta d’aigua intensifica la competència entre microorganismes i deixa enrere els més febles. En les proves de laboratori, les mostres de sòl sotmeses a més aridesa afavorien els bacteris resistents als antibiòtics, mentre que els més sensibles tendien a desaparèixer. Segons els autors, això pot convertir els entorns secs en reservoris cada vegada més rics en gens de resistència, que amb el temps poden arribar a bacteris que afecten els humans i fer que les infeccions siguin encara més difícils de tractar. L’estudi també avisa que, si les sequeres es fan més freqüents i intenses, “aquest efecte podria amplificar-se amb el temps” i fer créixer de manera “gradual i en gran part silenciosa” la resistència antibiòtica al món. Els autors, de fet, reclamen incorporar la “perspectiva ambiental” en l’estudi d’aquest fenomen. Ara bé, el mateix treball admet que encara no es pot demostrar una relació causal directa. En aquesta línia, Enrique Monte, catedràtic de Microbiologia a l’Institut d’Investigació en Agrobiotecnologia (CIALE) de la Universitat de Salamanca, va qualificar les conclusions d’“arriscades” en declaracions al Science Media Centre Espanya. L’expert recorda que els sòls àrids ja solen tenir una microbiota abundant i diversa, i que els gens de resistència no provenen només de bacteris patògens, sinó també d’altres organismes del sòl, com els fongs. Tot i això, el senyal d’alarma és clar: el canvi climàtic, a més d’alterar ecosistemes, podria estar reforçant un dels problemes mèdics més greus del segle.