El cafè del matí no és dolent: Tim Spector revela què pot estar fent dins del teu intestí

Durant anys, el cafè ha arrossegat tota mena de mites: que és dolent per al cor, que sempre altera els nervis, que deshidrata o que només serveix per aguantar despert. Però la ciència fa temps que matisa aquesta mala fama. L’Associació Americana del Cor defensa que prendre cafè amb moderació sembla segur per al cor, mentre que la FDA situa al voltant dels 400 mil·ligrams diaris de cafeïna el límit que la majoria d’adults sans poden tolerar sense problemes. Tot això en un context en què les malalties cardiovasculars continuen sent, segons l’Organització Mundial de la Salut, la primera causa de mort al món.

L’estudi que ha posat el cafè sota la lupa

La nova mirada sobre el cafè arriba de la mà de Tim Spector, metge, epidemiòleg i divulgador especialitzat en microbiota intestinal, que ha participat en una investigació publicada a la revista Nature Microbiology. L’estudi, signat per un equip internacional amb noms com Paolo Manghi, Nicola Segata, Mingyang Song i el mateix Tim D. Spector, inclou institucions com la University of Trento, la Harvard T.H. Chan School of Public Health, el Broad Institute of MIT and Harvard, el Massachusetts General Hospital and Harvard Medical School, la Universitat Pompeu Fabra, el King’s College London, ZOE Ltd i el Helmholtz Center for Infection Research.

Els investigadors van analitzar el microbioma intestinal de més de 22.000 persones amb informació detallada sobre la seva dieta i després van integrar aquestes dades amb mostres públiques de 211 cohorts, fins a arribar a 54.198 mostres metagenòmiques. També van estudiar 438 metabolomes de plasma i 364 metatranscriptomes fecals. En paraules més simples: van mirar quins bacteris apareixien a l’intestí de persones que prenien cafè, quins no, i com es relacionaven aquests microbis amb compostos presents a la sang.

La conclusió real no és que el cafè curi malalties ni que tothom n’hagi de prendre. El que l’estudi observa és una associació molt clara entre el consum habitual de cafè i la presència d’un bacteri concret, la Lawsonibacter asaccharolyticus, que apareixia de mitjana entre 6 i 8 vegades més en els consumidors de cafè que en els no consumidors. Spector ho resumeix així: «Vam identificar més de 100 espècies bacterianes relacionades amb el consum de cafè» i «els bevedors de cafè tenen un microbioma intestinal més ric que els no bevedors».

Un dels punts més interessants és que l’efecte també es va observar amb el cafè descafeïnat. Això reforça la idea que els possibles beneficis no vindrien només de la cafeïna, sinó d’altres compostos del cafè. Tal com explica Spector, «els efectes saludables no provenen de la cafeïna, sinó de la rica barreja de compostos vegetals del cafè, com els polifenols». Aquests compostos poden ser transformats pels microorganismes intestinals en metabòlits com l’àcid quínic i l’hipurat, associats amb indicadors de salut metabòlica i intestinal.

Així, el que canvia no és només la imatge del cafè com a estimulant, sinó la manera d’entendre’l dins l’alimentació. La lectura prudent és aquesta: prendre cafè amb moderació, pot formar part d’una rutina saludable i podria tenir relació amb una microbiota intestinal més diversa. Però no és una recepta universal: les persones sensibles a la cafeïna, amb ansietat, insomni, embaràs o determinades patologies han de valorar-ne el consum amb criteri mèdic. El mite cau, però amb matisos: el cafè del matí no és necessàriament l’enemic; el que importa és la quantitat, el context i com respon cada cos.