El semen de porc obre una via inesperada contra un càncer ocular infantil

El retinoblastoma és un càncer de retina rar, però especialment delicat perquè afecta sobretot nadons i infants petits. Es forma a la retina, el teixit sensible a la llum situat al fons de l’ull, i pot aparèixer en un sol ull o en tots dos. La majoria de casos es diagnostiquen en nens de menys de cinc anys, i una part important abans dels dos. El risc principal no és només perdre visió: si no es tracta, el tumor pot créixer, sortir de l’ull i arribar a zones vitals com el nervi òptic o el sistema nerviós.

Els símptomes que han d’encendre l’alarma són una pupil·la blanca quan hi toca la llum o en fotografies amb flaix —la leucocòria—, ulls desviats o que miren en direccions diferents, dolor, vermellor, inflamació, llagrimeig, mala visió o dificultats del nen per moure’s sense topar amb objectes. Les causes solen estar relacionades amb alteracions genètiques en les cèl·lules de la retina. En molts casos apareixen de manera espontània, però també poden ser hereditàries; quan ho són, és més probable que afectin els dos ulls.

Les opcions fins ara: salvar la vida, però sovint a un cost alt

El tractament del retinoblastoma infantil sempre busca primer salvar la vida del pacient i, quan és possible, conservar l’ull i la visió. Fins ara, les opcions habituals han inclòs quimioteràpia sistèmica, quimioteràpia intraarterial o intravítria, làser, crioteràpia, radioteràpia, braquiteràpia i, en els casos més greus, enucleació, és a dir, extirpació de l’ull afectat. Són tractaments que poden ser eficaços, però també invasius i amb possibles efectes secundaris sobre teixits sans, visió futura i qualitat de vida.

El gran problema és que portar medicaments fins al fons de l’ull no és senzill. L’ull té barreres biològiques molt eficaces que protegeixen la retina, però que també dificulten l’arribada de fàrmacs. Per això molts tractaments han de recórrer a injeccions o vies agressives. «Atès que la majoria dels pacients afectats són infants petits, les teràpies que preservin l’ull i minimitzin la toxicitat són crítiques per al seu benestar al llarg de la vida», va explicar Yu Zhang, investigador en farmàcia de la Universitat Farmacèutica de Shenyang, a la Xina.

El nou fàrmac: exomes del semen porcí com a «cavall de Troia»

La nova via arriba d’un lloc insòlit: el fluid seminal porcí. L’equip de la Universitat Farmacèutica de Shenyang ha creat unes gotes oculars experimentals que aprofiten els exomes derivats del semen —petites vesícules naturals capaces de transportar material biològic— per travessar les barreres de l’ull i portar el tractament fins a la retina. L’estudi es va publicar el 27 de març del 2026 a la revista Science Advances amb el títol Harnessing semen-derived exosomes for noninvasive fundus drug delivery: A paradigm for exosome-based ocular fundus therapeutics.

El treball el signen Jiansong Zhao, Tian Yin, Yaxin Deng, Hongbing Liu, Mingli Wei, Chenxiao Chu, Xinxin Liang, Xiaoshuang Bi, Haibing He, Jingxin Gou, Xueqing Tang i Yu Zhang. La recerca també va ser recollida per Nature en una notícia de Rachel Fieldhouse. No consta cap farmacèutica comercial ni cap farmàcia implicada: es tracta d’un desenvolupament universitari i experimental, no d’un medicament disponible al mercat.

La formulació rep el nom tècnic de FA-SEVs@CMG. Els investigadors van extreure exomes del semen de porc —SEVs, per les sigles en anglès— i els van modificar amb àcid fòlic perquè fossin captats preferentment per les cèl·lules del tumor. A dins hi van carregar un sistema de nanoenzims, CMG, format per punts de carboni, diòxid de manganès i glucosa oxidasa. La idea és que l’exoma actuï com un vehicle capaç de travessar l’ull i que l’àcid fòlic ajudi a dirigir la càrrega contra les cèl·lules del retinoblastoma.

El motiu d’utilitzar semen porcí no és anecdòtic. Segons els autors, aquests exomes tenen proteïnes que els permeten travessar barreres biològiques difícils. Yu Zhang ho va resumir així: «This led us to explore whether semen-derived exosomes also possess the ability to penetrate ocular barriers». És a dir, l’equip es va preguntar si els exomes del semen també podien travessar les barreres de l’ull.

Resultats prometedors, però encara només en ratolins

Els resultats són cridaners, però s’han de llegir amb prudència. Les gotes es van provar en cultius cel·lulars i en ratolins amb tumors oculars, no en infants ni en pacients humans. Després de 30 dies de tractament, els ratolins tractats amb FA-SEVs@CMG van mostrar una reducció molt important del tumor: la massa tumoral residual va quedar al voltant del 2% o 3% respecte dels animals no tractats, segons les dades publicades. També es va observar conservació de la transparència ocular i de la funció visual en els animals tractats.

Això fa que el resultat sigui científicament rellevant, però encara preclínic. És fiable com a prova experimental revisada i publicada en una revista científica, però no permet afirmar que el tractament sigui segur o eficaç en nens. Per arribar a les consultes caldrien més estudis de seguretat, fabricació controlada, dosificació, risc immunitari, possible contaminació per patògens i, finalment, assajos clínics en humans. La mateixa informació disponible assenyala que encara cal recerca abans de poder iniciar aquesta translació clínica.

Per ara, doncs, no és un col·liri que es pugui comprar ni prescriure. És una possible nova plataforma de teràpia ocular no invasiva que podria canviar el tractament del càncer de retina si supera totes les proves pendents. També obre una porta més àmplia: utilitzar exosomes com a transportadors de medicaments en altres malalties oculars difícils, com la degeneració macular o la retinopatia diabètica, i fins i tot explorar barreres encara més complexes, com la barrera hematoencefàlica. Però el missatge principal és clar: promet molt, encara no cura ningú fora del laboratori.