Les falses creences sobre les al·lèrgies alimentàries: els experts alerten que poden ser mortals

Les al·lèrgies alimentàries s’han convertit en un dels grans reptes sanitaris de les societats occidentals. En només una dècada, la seva prevalença s’ha duplicat i els especialistes ja les consideren un problema de salut pública. No és una molèstia menor ni una simple restricció a la dieta: el contacte amb un al·lergen pot desencadenar una reacció greu en qüestió de minuts.

L’augment no s’explica per una sola causa. Els experts apunten a una combinació de factors: més diagnòstics, canvis ambientals, alteracions de la microbiota, formes de processament dels aliments i també el moment i la manera com s’introdueixen alguns aliments en la dieta infantil. La literatura mèdica constata que la prevalença de l’al·lèrgia alimentària està augmentant en diverses zones del món, amb la necessitat de millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament.

El perill: una reacció imprevisible

La farmacèutica Amapola Munuera, especialitzada en al·lèrgia alimentària i formada a l’Imperial College de Londres, alerta que el risc principal és la imprevisibilitat. «El fet que un pacient hagi tingut reaccions lleus no garanteix que la següent hagi de ser igual. Sempre hi ha el risc que sigui més greu», adverteix.

La reacció més greu és l’anafilaxi, una resposta al·lèrgica ràpida i potencialment mortal. L’Associació Espanyola de Pediatria la defineix com una reacció greu, d’instauració ràpida i amb risc vital, especialment urgent en infants. Pot aparèixer amb dificultat per respirar, inflamació, mareig, vòmits persistents, urticària o baixada de tensió. En aquests casos, cal actuar de seguida i seguir les indicacions mèdiques.

Falsa creença 1: al·lèrgia i intolerància són el mateix

Una de les falses creences sobre les al·lèrgies alimentàries és confondre-les amb una intolerància. Munuera ho resumeix clar: «És una confusió molt habitual».

La diferència és important. En una intolerància alimentària, el problema sol ser digestiu i apareix perquè el cos no processa bé un aliment. En una al·lèrgia alimentària, en canvi, hi intervé el sistema immunitari: l’organisme identifica com a perillosa una substància que en principi és innòcua i reacciona contra ella. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició també diferencia les intoleràncies, en què no intervé el sistema immune, de les al·lèrgies, que poden aparèixer davant gairebé qualsevol aliment amb proteïnes.

Falsa creença 2: la reacció sempre serà igual

Una altra idea equivocada és pensar que una persona al·lèrgica sempre reaccionarà de la mateixa manera. No és així. Una reacció lleu anterior no garanteix que la següent també ho sigui. La quantitat ingerida, l’estat de salut, l’exercici, altres malalties o fins i tot determinats cofactors poden influir en la gravetat.

Per això els especialistes insisteixen que una al·lèrgia alimentària diagnosticada obliga a extremar la precaució. Munuera ho expressa així: «Viure amb una al·lèrgia és viure pendent de cada etiqueta, de cada menjar fora de casa i de portar sempre a sobre la medicació de rescat».

Falsa creença 3: només hi ha risc si es menja l’aliment

També és fals que només hi hagi reacció si s’ingereix l’aliment. La ingesta acostuma a ser la via de més risc, però no és l’única. Algunes persones poden reaccionar en tocar l’aliment o en inhalar partícules.

«És cert que la ingesta sol implicar més risc perquè la quantitat d’al·lergen pot ser més elevada, però no hem d’infravalorar altres vies de contacte», remarca Munuera. Aquesta és una de les raons per les quals les famílies amb infants al·lèrgics han de vigilar menjadors escolars, etiquetes, celebracions, restaurants i possibles contaminacions creuades.

Falsa creença 4: la celiaquia és una al·lèrgia al gluten

La celiaquia tampoc és una al·lèrgia al gluten. És una malaltia autoimmune en què el sistema immunitari danya progressivament l’intestí després de la ingesta continuada de gluten. Una al·lèrgia al blat o a altres cereals amb gluten, en canvi, pot provocar una reacció immediata després del consum.

La diferència no és només tècnica. Confondre celiaquia, intolerància i al·lèrgia alimentària pot portar a minimitzar riscos o a seguir dietes sense diagnòstic. La dieta sense gluten només hauria de fer-se quan hi ha una indicació mèdica clara.

Es poden prevenir algunes al·lèrgies?

Munuera també desmunta la idea que el desenvolupament de les al·lèrgies alimentàries no es pot evitar mai. «Perquè es desenvolupi una al·lèrgia cal que hi hagi una predisposició genètica i un contacte previ amb l’al·lergen», explica.

La investigació actual apunta que la forma de cuinar, la freqüència i el moment d’introducció d’alguns aliments en la dieta infantil poden influir en el risc de sensibilització. Per això l’al·lergologia avança cap a la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament individualitzat.

Una malaltia amb impacte físic i emocional

Les al·lèrgies alimentàries no només limiten la dieta. També condicionen la vida social, l’escola, els viatges, els restaurants i la tranquil·litat de les famílies. «Qui no conviu amb una al·lèrgia alimentària no sempre és conscient de l’impacte que té en la vida diària. No és només evitar un aliment; és conviure amb la incertesa i amb la responsabilitat constant de prevenir una reacció greu», conclou Munuera.

Els aliments implicats varien segons l’edat, però en infants són habituals la llet, l’ou, el peix i els fruits secs, entre d’altres. Per això els experts reclamen no banalitzar els símptomes, no confondre diagnòstics i consultar sempre amb professionals sanitaris davant una sospita d’al·lèrgia alimentària.