Estem preparats per a la propera pandèmia? L'OMS llança una advertència que encén totes les alarmes

La pregunta torna a planar sobre la salut mundial: estem preparats per a una pròxima pandèmia? Sis anys després de l’alerta global per la covid-19, l’Organització Mundial de la Salut admet que el món ha millorat en alguns aspectes, però també alerta que la preparació continua sent fràgil, desigual i insuficient en molts països.

La pandèmia del coronavirus va deixar una lliçó clara: quan apareix un virus amb capacitat d’estendre’s ràpidament, la diferència entre contenir-lo o arribar tard depèn de la vigilància, la coordinació, la comunicació i la rapidesa de resposta. I, segons els experts, aquests mecanismes encara no estan prou consolidats arreu.

Per què creix el risc de nous brots?

Els especialistes en malalties infeccioses fa temps que avisen que el risc de nous brots no depèn d’un sol factor. La invasió d’hàbitats naturals, la desforestació, el creixement urbà, el comerç global, els viatges internacionals i el canvi climàtic fan que humans, animals i virus entrin cada vegada més en contacte.

Aquest escenari facilita els anomenats salts zoonòtics, és a dir, el pas d’un patogen d’animals a persones. No vol dir que una nova pandèmia sigui imminent, però sí que el món viu en un context més exposat a l’aparició de virus desconeguts o poc controlats.

L’OMS ho resumeix amb una idea prudent però contundent: avui hi ha més eines que abans, com vacunes, diagnòstics ràpids i sistemes de vigilància, però els avenços són irregulars i poden quedar curts si no hi ha inversió, cooperació i confiança pública.

L’ebola torna a encendre les alarmes

El brot d’ebola detectat a la República Democràtica del Congo i Uganda ha tornat a posar sobre la taula la vulnerabilitat del sistema internacional. Segons l’ECDC, l’OMS va declarar aquest brot com una emergència de salut pública d’importància internacional el 17 de maig de 2026.

Les dades han anat evolucionant ràpidament. Informacions recents situen el balanç a la República Democràtica del Congo en més de 670 casos sospitosos i al voltant de 160 morts sospitoses, amb especial afectació a la província d’Ituri.

El problema és especialment complex perquè el brot s’ha detectat en zones amb conflicte armat, desplaçaments de població i dificultats d’accés per als equips sanitaris. A més, es tracta de la soca Bundibugyo, per a la qual no hi ha una vacuna aprovada com passa amb altres variants del virus.

Més vigilància, menys alarmisme

Els experts insisteixen que detectar brots no vol dir necessàriament estar a les portes d’una pandèmia. De fet, una part de la sensació d’alerta constant s’explica perquè avui hi ha més sistemes de control, més informació i més capacitat per identificar malalties infeccioses que fa dècades passaven desapercebudes.

El repte és posar cada dada en context. Un brot local pot ser greu i exigir una resposta ràpida sense que això impliqui un risc immediat per a tota la població mundial. En el cas europeu, per exemple, l’ECDC manté que el risc associat al brot d’ebola continua sent molt baix, tot i que ha activat seguiment i suport tècnic.

La clau no és viure amb por, sinó amb preparació. Això vol dir reforçar la salut pública, invertir en laboratoris, garantir una comunicació clara, combatre la desinformació i assegurar que els països puguin compartir dades, mostres, vacunes i tractaments de manera ràpida i justa.

La pròxima pandèmia no es pot predir amb exactitud. Però la covid-19 va demostrar que esperar que el problema arribi és una mala estratègia. El món està més avisat que abans, però encara no prou preparat.