Salten les alarmes amb les cremes solars: només aquestes són realment segures

Amb l’arribada de la calor, la crema solar torna a ser imprescindible. Platja, piscina, terrasses, esport a l’aire lliure o passejades llargues: protegir la pell del sol és una de les rutines bàsiques de l’estiu. Però un nou informe ha reobert el debat sobre si tots els protectors solars són igual de segurs i eficaços.

L’organització nord-americana Environmental Working Group ha analitzat més de 2.200 protectors solars disponibles al mercat dels Estats Units i conclou que només aproximadament un de cada quatre compleix els seus criteris de protecció adequada i absència d’ingredients que considera preocupants.

Per què l’informe ha encès les alarmes?

L’EWG posa el focus en dos grans aspectes: la protecció real contra els rajos UVA i UVB i la presència de determinats filtres químics. Segons l’entitat, alguns productes poden oferir una protecció menys equilibrada del que suggereix l’etiqueta, sobretot pel que fa als UVA, relacionats amb l’envelliment prematur de la pell i el risc de dany cel·lular.

L’informe també assenyala ingredients com l’oxibenzona o l’homosalat, dos filtres que fa anys que generen debat per la seva possible absorció per l’organisme i pels dubtes sobre el seu impacte ambiental. A la Unió Europea, de fet, l’ús d’alguns d’aquests compostos està sotmès a restriccions més estrictes que en altres mercats.

Això no vol dir que calgui deixar de fer servir protector solar. Al contrari: els dermatòlegs insisteixen que el risc de no protegir-se del sol és molt més clar i immediat que molts dels debats sobre ingredients. La clau és escollir bé el producte i aplicar-lo correctament.

Minerals, esprais i SPF molt alts: què cal mirar?

Els protectors minerals amb òxid de zinc o diòxid de titani són una de les alternatives més recomanades per l’EWG, perquè actuen formant una barrera física sobre la pell i solen generar menys dubtes entre alguns experts. Tot i això, a Europa també hi ha protectors químics ben formulats i sotmesos a controls de seguretat.

Un altre punt polèmic són els protectors en esprai. Poden ser còmodes, però sovint s’apliquen de manera irregular i hi ha preocupació pel risc d’inhalar partícules, especialment en infants o en espais tancats. Per això, les locions, cremes o barres solen ser opcions més fiables per assegurar una capa uniforme.

També cal desconfiar de la falsa sensació de seguretat dels SPF molt alts. Un SPF 50 ben aplicat pot ser suficient en moltes situacions, mentre que un SPF 100 mal aplicat no protegeix com hauria. La quantitat, la reaplicació i evitar les hores de més radiació són igual d’importants que el número de l’envàs.

A Europa, el missatge és més matisat

L’alerta de l’EWG es basa en productes del mercat nord-americà i no es pot traslladar automàticament a tots els protectors que es venen aquí. A l’Estat, l’OCU analitza periòdicament cremes solars comprades en supermercats, farmàcies i perfumeries, amb proves de laboratori sobre protecció UVA i UVB.

Els seus estudis recents han donat resultats generalment positius, tot i que també han detectat casos puntuals de productes que no compleixen exactament el nivell de protecció anunciat o que poden ser menys recomanables per a pells sensibles.

La millor crema solar és la que protegeix bé i s’utilitza de veritat. Ha de ser d’ampli espectre, amb un factor adequat, resistent a l’aigua si cal, agradable d’aplicar i adaptada al tipus de pell.

Però la crema no ho és tot. Barret, ulleres de sol, roba lleugera, ombra i evitar l’exposició directa al migdia continuen sent mesures imprescindibles. Perquè protegir-se del sol no depèn només del pot que compres, sinó de com i quan el fas servir.