El càncer de pròstata ja es pot tractar en cinc sessions: l’estudi espanyol que obre una nova porta

El càncer de pròstata és un dels tumors que més preocupen els homes a Espanya. Sovint avança en silenci, sense donar símptomes en les primeres fases, però quan es detecta a temps pot tenir opcions de tractament curatiu amb cirurgia o radioteràpia. Ara, un estudi espanyol confirma una possibilitat que fins fa poc sorprenia molts pacients: concentrar la radioteràpia en només cinc sessions.

Segons l’informe Las cifras del cáncer en España 2026, elaborat per la SEOM i REDECAN, aquest any es preveuen 34.833 nous casos de càncer de pròstata a Espanya, cosa que el situa entre els tumors més diagnosticats del país i com el més freqüent entre els homes. Les últimes dades de mortalitat recollides a l’informe indiquen que el 2024 van morir 5.967 persones per aquest tumor a Espanya.

Què és el càncer de pròstata?

El càncer de pròstata és un tumor maligne que s’origina a les cèl·lules de la pròstata, una glàndula de l’aparell reproductor masculí situada sota la bufeta i davant del recte. La seva funció és produir una part del semen. Quan algunes cèl·lules acumulen alteracions genètiques i comencen a créixer sense control, poden formar un tumor.

La majoria de casos apareixen en homes d’edat avançada. L’edat és el principal factor de risc, especialment a partir dels 50 o 60 anys, tot i que el risc pot avançar-se en persones amb antecedents familiars o determinades mutacions genètiques, com les relacionades amb BRCA2. També poden influir-hi l’obesitat, alguns hàbits de vida i, en menor mesura, el tabac o una alimentació poc saludable.

Símptomes: el problema és que moltes vegades no avisa

Un dels grans riscos del càncer de pròstata és que, en fases inicials, acostuma a ser asimptomàtic. Això vol dir que molts pacients no noten res fins que el tumor ja ha crescut o fins que una analítica mostra una alteració.

Quan apareixen símptomes, poden assemblar-se als d’altres problemes benignes de pròstata: dificultat per orinar, disminució o interrupció del raig d’orina, necessitat d’orinar sovint —sobretot a la nit—, coïssor, sang a l’orina o al semen, o alteracions de la funció sexual. En fases avançades també poden aparèixer dolor ossi, cansament, pèrdua de pes o inflamació de les cames.

Com es detecta?

La detecció del càncer de pròstata es basa sobretot en el PSA, una anàlisi de sang que mesura l’antigen prostàtic específic, i en el tacte rectal, que permet valorar si hi ha nòduls o zones sospitoses a la pròstata. Ara bé, un PSA elevat no significa automàticament càncer: també pot pujar per una hiperplàsia benigna, inflamació, infecció o altres causes.

Quan hi ha sospita, el diagnòstic es confirma amb una biòpsia prostàtica. La SEOM recorda que no hi ha un programa generalitzat de cribatge poblacional com passa amb altres tumors, però sí que es recomana valorar el PSA de manera individualitzada: habitualment a partir dels 50 anys en població general i abans, entre els 40 i 45 anys, si hi ha risc elevat per antecedents familiars o mutacions genètiques.

Es pot prevenir o curar?

No hi ha una fórmula que garanteixi evitar el càncer de pròstata, però sí mesures que poden ajudar a reduir riscos i, sobretot, a detectar-lo abans. Mantenir un pes saludable, fer activitat física, seguir una dieta equilibrada, evitar el tabac i consultar el metge si hi ha antecedents familiars són accions clau.

Pel que fa a la curació, depèn del moment del diagnòstic. Quan el tumor està localitzat, és a dir, confinat a la pròstata, pot tractar-se amb intenció curativa mitjançant cirurgia, radioteràpia o altres estratègies segons el cas. Si la malaltia ja és avançada o metastàtica, el tractament sol combinar teràpies hormonals, quimioteràpia, radioteràpia, radiofàrmacs o tractaments dirigits per controlar la malaltia i millorar la supervivència.

L’estudi espanyol que redueix el tractament a cinc sessions

La novetat arriba amb un estudi multicèntric publicat a la revista científica Clinical and Translational Oncology. La investigació ha analitzat 250 pacients amb càncer de pròstata localitzat tractats amb radioteràpia estereotàctica corporal, coneguda com a SBRT, en 12 centres espanyols entre el 2020 i el 2023.

Aquesta tècnica permet administrar dosis molt precises de radiació sobre el tumor, protegint al màxim els teixits sans del voltant. En lloc de fer entre 20 i 39 sessions, com passa en esquemes convencionals, el tractament es concentra en cinc fraccions, habitualment en dies alterns. En la pràctica, això permet completar-lo en aproximadament deu dies.

Els resultats són molt rellevants: al cap de dos anys, el 96,4% dels pacients mantenia el control bioquímic de la malaltia, mesurat amb el PSA. La progressió radiològica es va observar en un 2,8% dels casos. A més, els efectes secundaris tardans de grau rellevant van ser baixos: 7,6% genitourinaris, 1,2% gastrointestinals i 14,3% relacionats amb la funció sexual.

“No és fer menys tractament, sinó fer-lo millor”

El treball està signat per un ampli equip d’investigadors, amb el doctor Sigfredo Elías Romero Zoghbi com a primer autor i el doctor Felipe Couñago entre els responsables de l’estudi. Segons els autors, la SBRT ofereix un control excel·lent de la malaltia a dos anys i una baixa taxa d’efectes adversos tardans en pacients seleccionats, tot i que remarquen que cal continuar el seguiment per confirmar els resultats a llarg termini.

La clau és que no tots els pacients són candidats a aquest esquema. L’estudi se centra en càncer de pròstata localitzat, sobretot de risc baix o intermedi. Per això, els especialistes insisteixen que cada cas s’ha de valorar individualment per un equip d’urologia, oncologia mèdica i oncologia radioteràpica.

La conclusió, però, és clara: la radioteràpia en cinc sessions ja no és només una promesa. En pacients seleccionats, pot ser una alternativa eficaç, més curta i amb menys impacte en la vida quotidiana. Per a molts homes diagnosticats de càncer de pròstata, això pot significar menys setmanes d’hospital, menys càrrega emocional i una nova manera d’afrontar el tractament.