L’intestí, la psoriasi i l’esclerosi múltiple: la connexió que la ciència comença a desxifrar

L’intestí ja no es veu només com l’òrgan encarregat de digerir els aliments. En els últims anys, la ciència ha començat a mirar-lo com una peça clau per entendre malalties molt diferents entre si, des de la psoriasi fins a l’esclerosi múltiple, passant per la dermatitis atòpica, la celiaquia, la diabetis tipus 1, el Crohn, l’asma o fins i tot alguns trastorns neurològics.

El motiu és la microbiota intestinal, el conjunt de bacteris i microorganismes que viuen dins del nostre intestí i que poden arribar a representar al voltant d’un quilo del pes corporal. Aquest ecosistema, que alguns investigadors ja defineixen com un «nou òrgan» o un «segon cervell», participa en funcions essencials del cos i podria tenir més relació de la que es pensava amb la inflamació, la immunitat, la pell i el cervell.

Què tenen a veure la psoriasi i l’intestí?

La psoriasi és una malaltia inflamatòria crònica de la pell que pot provocar plaques vermelles, descamació, picor i brots que apareixen i desapareixen. Durant molt de temps s’ha estudiat sobretot des del punt de vista dermatològic i immunitari, però ara la recerca també apunta cap a l’intestí.

Vicente Navarro, director de la Càtedra de Microbiota Humana i Malalties Infeccioses de la Universitat Catòlica Sant Antoni de Múrcia (UCAM), explica que aquest camp encara és recent. «Fins ara en coneixem poc perquè fa només 10 anys que s’estudia la microbiota humana aplicada a la medicina», assenyala.

Tot i això, ja hi ha indicis importants. Segons Navarro, «en el camp de la dermatologia, ja hi ha estudis que demostren que els pacients amb dermatitis atòpica, psoriasi i acne tenen una microbiota intestinal diferent». Això no vol dir que l’intestí sigui l’única causa d’aquestes malalties, però sí que podria formar part del mecanisme que les afavoreix o les empitjora.

En el cas de la psoriasi, el mateix especialista apunta que només hi ha un assaig clínic que ha observat millores amb un preparat probiòtic concret. Segons explica, al cap de 12 setmanes, el pacient tendia a normalitzar la microbiota i, amb això, la malaltia millorava. Aquest estudi es va publicar a la revista ‘Acta Dermato-Venereologica’.

L’esclerosi múltiple i la microbiota

La relació entre intestí i cervell és un altre dels grans camps oberts. L'esclerosi múltiple és una malaltia neurològica i autoimmune que afecta el sistema nerviós central. Pot provocar símptomes molt diversos, com fatiga, alteracions de la sensibilitat, problemes de mobilitat, trastorns visuals o dificultats cognitives.

Segons Vicente Navarro, «en neurologia també hi ha descrita una relació entre la microbiota i la malaltia. Sobretot en l’esclerosi múltiple». L’investigador afegeix que també s’està començant a estudiar aquesta connexió en el Parkinson, l’Alzheimer, l’epilèpsia i l’autisme.

Ara bé, en aquest punt cal ser prudents. En esclerosi múltiple, Navarro remarca que encara no hi ha assajos clínics amb un gran nombre de pacients que demostrin que modificar la microbiota pugui curar la malaltia. Sí que hi ha experiments de laboratori amb rates: quan se’ls ha fet una transposició de femta de pacients amb esclerosi múltiple, aquests animals han començat a desenvolupar la malaltia. Però això no equival a una teràpia disponible per a les persones.

«No hi ha cap assaig clínic que demostri que utilitzant un probiòtic es cura la malaltia», adverteix el professor de la Universitat Catòlica Sant Antoni de Múrcia.

Per què els països desenvolupats tenen menys biodiversitat intestinal?

Un dels punts que més preocupa els especialistes és la pèrdua de diversitat bacteriana als països desenvolupats. Navarro explica que les persones que viuen en aquests entorns tenen un nombre semblant de bacteris a l’intestí que les dels països menys desenvolupats, però molta menys varietat.

«La nostra biodiversitat és gairebé la meitat que la seva. I, quan això passa, en general es relaciona amb la malaltia», afirma el doctor Navarro.

Aquesta pèrdua de biodiversitat intestinal s’associa amb canvis en la dieta, l’excés d’aliments processats, el menor contacte amb gèrmens naturals i l’ús inadequat d’antibiòtics. Per això, moltes de les malalties immunològiques i al·lèrgiques són més habituals en societats industrialitzades.

Francisco Guarner, digestòleg de l’Hospital Vall d’Hebron i investigador del VHIR, el Vall d’Hebron Institut de Recerca, ho resumeix amb una frase contundent: actualment «hi ha malalties per falta de bacteris».

Dieta industrialitzada, antibiòtics i estrès

Guarner considera que el «gran error» dels últims 50 anys ha estat el consum d’una «dieta molt industrialitzada», amb una reducció important de fruites, verdures i aliments naturals. Segons explica, quan una persona basa la seva dieta en pa blanc, ou o carn i deixa de banda els vegetals, el cos ho absorbeix pràcticament tot i no alimenta prou els bacteris beneficiosos.

«Hem deixat de donar menjar als nostres bacteris “bons”», alerta Guarner. Quan aquests bacteris s’atrofien, poden proliferar altres microorganismes que s’alimenten del moc intestinal, cosa que pot alterar l’equilibri de la flora intestinal.

A això s’hi afegeix el «mal ús» dels antibiòtics. Guarner recorda que són medicaments necessaris i que salven vides, però adverteix que s’han utilitzat de manera «poc selectiva». En l’intent d’eliminar el bacteri causant d’una infecció, també poden morir milions de bacteris inofensius i útils per al cos.

Les dietes desequilibrades, els tractaments antibiòtics, l’estrès i una higiene excessiva són alguns dels factors que poden alterar la permeabilitat intestinal. Quan això passa, elements nocius poden travessar la paret de l’intestí i arribar a la sang, provocant efectes en altres parts de l’organisme.

El paper dels probiòtics: esperança, però no miracles

Els probiòtics són microorganismes vius que poden trobar-se en aliments, medicaments o complements de la dieta. En alguns casos, podrien ajudar a modular la microbiota, però els experts insisteixen que no són una cura universal.

En psoriasi, l’assaig citat per Navarro apunta a una millora amb un preparat concret després de 12 setmanes, però això no significa que qualsevol probiòtic serveixi ni que pugui substituir un tractament mèdic.

També s’han observat avenços en celiaquia infantil i en estudis sobre autisme. Navarro cita una investigació feta fa tres anys als Estats Units segons la qual els pacients amb trastorn de l’espectre autista tenen la microbiota alterada i l’ús d’una barreja probiòtica podria disminuir l’agressivitat i la hiperactivitat en alguns infants. Tot i això, el trastorn no es pot revertir amb probiòtics.

La conclusió és clara: la microbiota pot obrir noves vies terapèutiques, però encara queda molta recerca per fer.

L’intestí com a segon cervell

L’intestí també és conegut com el segon cervell perquè, després del cervell, és l’òrgan amb més neurones. Francisco Guarner explica que «l’intestí té tota una xarxa de neurones connectades capaces de prendre decisions sense comptar amb el cervell».

Segons l’investigador del VHIR, «el 99% del que fa l’intestí ho decideix fer ell sol». Un exemple habitual és el que passa en situacions d’estrès: l’intestí gros pot provocar diarrea i l’estómac pot tancar-se una mica. «L’intestí sap que estàs estressat i prefereix buidar-se», explica Guarner.

Aquesta connexió entre emocions, cervell i sistema digestiu ha despertat un gran interès científic. Abans del 2010, la majoria d’investigadors no creien que la microbiota pogués influir en trets de conducta. Però aquell any, un experiment amb ratolins va mostrar que els rosegadors sense colonització bacteriana tenien comportaments anormals.

«Amb aquest experiment es va veure que hi havia una conducta en els rosegadors que no venia influenciada pels gens dels seus pares, sinó per la colonització bacteriana», afirma Guarner. Tot i això, el digestòleg remarca que encara no és clar quin impacte pot tenir això en els humans.

Higiene, cesàries i antibiòtics

El llibre ‘SOS Microbios’, de Martin J. Blaiser, també aborda aquesta qüestió. L’autor parla de les anomenades «plagues modernes», com l’obesitat, la diabetis infantil, l’asma, les al·lèrgies alimentàries, el reflux esofàgic, la malaltia celíaca, el Crohn, la colitis ulcerosa, l’autisme o els èczemes.

Moltes persones ho atribueixen a la «hipòtesi de la higiene», és a dir, a la idea que hem deixat el món massa net i que el sistema immunitari dels infants ha quedat poc entrenat. Però Blaiser no comparteix del tot aquesta explicació.

Segons ell, les causes principals són «l’ús excessiu d’antibiòtics en humans i animals, les cesàries i l’ús generalitzat de desinfectants i antisèptics». També alerta que la pèrdua de diversitat del microbioma «afecta el metabolisme, la immunitat i la cognició».

Un canvi de paradigma en medicina

La recerca sobre la microbiota intestinal no permet afirmar que l’intestí sigui l’origen únic de malalties com la psoriasi o l’esclerosi múltiple, però sí que obliga a mirar-les d’una altra manera. Navarro recorda que són malalties de causa multifactorial, amb components hereditaris, inflamatoris, ambientals i autoimmunes.

«Són noves vies terapèutiques», resumeix el director de la Càtedra de Microbiota Humana i Malalties Infeccioses de la UCAM. Una d’aquestes vies podria ser la dieta, però també l’ús més selectiu dels antibiòtics, la reducció de l’estrès i una millor comprensió de com funciona el nostre ecosistema bacterià.

El mateix Navarro aporta una dada sorprenent: el 57% dels gens que tenim al cos són bacterians. També recorda que a l’intestí hi ha el 80% del sistema limfàtic, un element clau per entendre la relació entre microbiota, immunitat i inflamació.

«És clar que tants bacteris han d’estar implicats en la salut i la malaltia», afirma. I conclou amb una idea que resumeix l’abast d’aquest camp: «Tot això ens posa en contacte amb alguna cosa nova que pot canviar en els pròxims anys el paradigma de moltes malalties».