L’osteoporosi ja no espera la vellesa: el canvi que pot evitar fractures abans que sigui tard

L’osteoporosi ha estat durant molts anys una malaltia associada gairebé sempre a la gent gran, sobretot a les persones de més de 65 anys i a les dones després de la menopausa. Però aquesta visió està canviant. Els especialistes no alerten d’un augment clar de casos en persones joves, sinó d’un canvi important en la manera de detectar-la: ara es busca abans en aquells pacients que tenen més risc de patir-la.

Aquesta malaltia provoca una pèrdua progressiva de massa òssia i fa que els ossos siguin més fràgils. Això augmenta el risc de patir fractures, fins i tot després de cops o caigudes lleus. Per això és una patologia especialment preocupant: moltes vegades no dona símptomes evidents fins que arriba la primera fractura.

A qui afectava fins ara?

Tradicionalment, l’osteoporosi s’ha vinculat a l’envelliment i, sobretot, a les dones a partir de la menopausa, etapa en què els canvis hormonals poden accelerar la pèrdua de densitat òssia. Segons les dades recollides en la notícia, el 23% de les dones majors de 50 anys pateix osteoporosi.

Tot i això, els metges recorden que l’edat no és l’únic factor determinant. Hi ha persones més joves que també poden tenir risc si han pres corticoides durant molt de temps, si pateixen malalties inflamatòries cròniques o si ja han tingut una fractura prèvia per fragilitat.

Què s’ha descobert ara?

La principal novetat no és que l’osteoporosi aparegui abans, sinó que es detecta millor. Així ho explica la doctora Montserrat Robustillo, reumatòloga de l’Hospital Universitari de La Plana, a Castelló: «Més que aparèixer abans, s’està detectant millor l’osteoporosi en qui ho necessita».

L'especialista remarca que una persona que ja ha patit una fractura per fragilitat es considera d’alt o molt alt risc osteoporòtic. També assenyala que «factors com l’ús prolongat de corticoides, les malalties inflamatòries cròniques o l’existència de fractures prèvies són determinants en el desenvolupament d’aquesta patologia».

Aquest canvi d’enfocament s’ha posat sobre la taula en el XXV Curs SER de Tutors i Residents, celebrat amb la col·laboració de la biofarmacèutica UCB i la biotecnològica Amgen, i amb un apartat especial aquest any anomenat “Bone Edition”.

De reaccionar tard a prevenir abans

Fins fa uns anys, sovint s’actuava quan el pacient ja havia patit una fractura. Ara, els especialistes volen anticipar-se. «És possible que abans s’esperés que aparegués una fractura, però ara intentem avançar-nos posant atenció en els factors de risc osteoporòtic», afirma la doctora Robustillo.

Aquest canvi implica que els professionals no es fixen només en l’edat o en una prova concreta. També tenen en compte la història clínica, les fractures prèvies, els tractaments que segueix el pacient i altres malalties que poden afavorir la pèrdua d’os.

Una de les claus és la densitometria òssia, la prova que permet mesurar la densitat dels ossos i valorar el risc de fractura. Però Robustillo insisteix que el diagnòstic ja no depèn només d’aquest resultat. «Una fractura prèvia ja és, en si mateixa, un criteri diagnòstic d’osteoporosi, encara que la densitometria no sigui gaire baixa», explica.

Què passarà a partir d’ara?

A partir d’ara, el repte és detectar abans els pacients vulnerables i no esperar que es trenquin un os per actuar. Les guies actuals recomanen fer una densitometria quan hi ha factors de risc, encara que la persona no sigui gran. «Si hi ha factors de risc, s’ha de fer abans si la situació clínica ho requereix», apunta la doctora.

Els metges també utilitzen eines com la calculadora FRAX, que ajuda a estimar el risc de fractura, i combinen aquesta informació amb proves d’imatge i dades clíniques. Això permet classificar els pacients en risc moderat, alt o molt alt, i adaptar millor el tractament.

Un altre avenç important són les unitats de coordinació de fractures, conegudes com a FLS, que permeten atendre de manera més ràpida i eficaç les persones que ja han patit una fractura. L’objectiu és evitar-ne de noves i reduir l’impacte d’una malaltia que continua sent una de les principals causes de discapacitat en la població envellida.

«Tot això ens està permetent ser més proactius i no esperar que es produeixi la fractura», conclou la doctora Montserrat Robustillo. El missatge és clar: l’osteoporosi ja no s’ha de mirar només com una malaltia de gent gran, sinó com una patologia que es pot detectar abans si es coneixen bé els senyals de risc.