La finestra que ajuda a curar: per què veure arbres pot millorar la recuperació a l’hospital

Quan una persona es posa malalta i ha de passar dies o setmanes en un hospital, tot canvia. Les rutines desapareixen, el cos queda en mans dels tractaments i el pacient viu pendent de proves, medicació, cures i diagnòstics. En els casos més greus, l’ingrés també pot comportar por, estrès, solitud i una sensació de pèrdua de control.

Els medicaments i l’atenció del personal sanitari són essencials, però no són l’únic que pot influir en la recuperació. L’entorn també compta. I, segons recorda la neurocientífica Nazareth Castellanos, veure natura des d’una habitació d’hospital pot tenir un efecte positiu en l’estat dels pacients.

Castellanos, directora de recerca del laboratori Nirakara i de la càtedra extraordinària de Mindfulness i Ciències Cognitives de la Universitat Complutense de Madrid, és llicenciada en Física Teòrica i doctora en Medicina, concretament en Neurociència, per la Universitat Autònoma de Madrid. La divulgadora ha parlat d’aquest tema al programa La Ventana, de la Cadena SER, on ha explicat com el cervell pot respondre davant d’estímuls naturals.

«Quan veiem, per exemple, murals o fotografies relacionats amb la natura, també ens calmen», assenyala Castellanos. La idea no és que els arbres curin per si sols una malaltia, sinó que el contacte visual amb elements naturals pot reduir l’estrès i afavorir un entorn més reparador per al pacient.

L’estudi que va observar què passava amb els pacients que veien arbres

La neurocientífica es basa, entre altres treballs, en un estudi publicat a la revista Science als anys noranta. Segons explica, els pacients hospitalitzats que des de la finestra veien arbres tenien un millor pronòstic i millors marcadors de recuperació que aquells que només veien un edifici.

L’estudi al qual fa referència és «La vista a través d’una finestra pot influir en la recuperació després de la cirurgia», de Roger S. Ulrich. El treball va analitzar els registres de recuperació de pacients sotmesos a una colecistectomia en un hospital suburbà de Pennsilvània entre el 1972 i el 1981.

Els resultats van ser reveladors: 23 pacients quirúrgics assignats a habitacions amb finestres que donaven a paisatges amb arbres van tenir estades hospitalàries més curtes, van rebre menys comentaris negatius en els informes i van necessitar menys analgèsics potents que altres 23 pacients allotjats en habitacions similars, però amb vista a una paret de maons.

Castellanos també recorda un altre estudi fet en consultes de dentistes. En aquest cas, els pacients que eren atesos en espais amb murals de natura es queixaven menys. Això reforça la idea que l’entorn visual pot influir en la percepció del malestar i en la manera com el cos viu una situació d’estrès.

Per això, la natura s’ha convertit en un element cada vegada més valorat en el disseny d’espais sanitaris. Una finestra amb arbres, una imatge d’un paisatge o un mural vegetal no substitueixen mai la medicina, però poden ajudar a fer més amable l’estada a l’hospital i acompanyar millor el procés de recuperació.

En un ingrés llarg, aquest detall pot semblar petit, però no ho és. Per a una persona malalta, mirar per la finestra i veure vida, llum i verd pot marcar una diferència emocional. I la neurociència comença a explicar per què allò que envolta el pacient també pot formar part de la cura.