El senyal a l’esquena que pot revelar una escoliosi en plena adolescència

L’escoliosi és una deformitat de la columna vertebral que provoca una desviació lateral de més de 10 graus i que sovint també va acompanyada d’una rotació de les vèrtebres. No és només «tenir l’esquena torta»: és una alteració tridimensional que pot avançar durant l’etapa de creixement si no es controla correctament.

Aquesta patologia apareix sobretot en infants i adolescents, especialment durant l’estirada de la pubertat. La forma més habitual és l’escoliosi idiopàtica adolescent, que acostuma a diagnosticar-se entre els 10 i els 16 anys i és més freqüent en noies. En molts casos no hi ha una causa clara: no apareix per portar motxilla, seure malament o fer esport, sinó per factors que encara no sempre es poden determinar amb precisió.

Com es detecta l’escoliosi?

El diagnòstic sol començar amb una exploració física. Els professionals observen si hi ha una espatlla més alta que l’altra, una asimetria a l’esquena, una prominència costal quan el pacient s’inclina endavant o una desviació visible del tronc. Per confirmar-ho, habitualment es fa una radiografia i es calcula l’angle de Cobb, que permet mesurar la magnitud de la corba.

No totes les escoliosis necessiten el mateix tractament. Les més lleus poden requerir només controls periòdics, mentre que les corbes que avancen durant el creixement poden necessitar una cotilla ortopèdica. En casos greus, o quan la desviació progressa molt, es pot valorar una cirurgia.

L’escoliosi es pot corregir? Depèn del cas. En adolescents, la cotilla no sempre «cura» la desviació ni fa desaparèixer completament la corba, però pot ser clau per frenar-ne la progressió mentre els ossos encara estan creixent i reduir el risc que empitjori.

Què diu el tècnic ortoprotètic?

Segons explica Pedro Pablo Córdoba de Miguel, tècnic ortoprotètic, l’objectiu del tractament ortoprotètic no és només corregir la postura, sinó evitar que la corba continuï avançant durant el creixement ossi. Per això es fan servir cotilles ortopèdiques dissenyades per aplicar forces correctores mitjançant un sistema de tres punts de pressió.

Aquestes forces ajuden a reduir les càrregues asimètriques sobre les vèrtebres i afavoreixen un creixement més equilibrat de la columna. Perquè el tractament sigui eficaç i còmode, el disseny ha de ser totalment personalitzat, sovint amb sistemes CAD-CAM o amb motlles de guix.

Entre les ortesis més utilitzades hi ha les cotilles toracolumbosacres o TLSO, com el model Chêneau, indicades en determinades corbes toràciques baixes o lumbars. També existeixen cotilles nocturnes hipercorrectores, com Providence o Charleston, que es fan servir en casos concrets segons la valoració mèdica.

El paper del tècnic ortoprotètic és essencial durant tot el procés. La cotilla s’ha d’anar revisant i ajustant a mesura que l’adolescent creix, perquè si no encaixa bé pot perdre eficàcia, incomodar, provocar pressions inadequades o fer que el pacient la deixi d’utilitzar.

Com s’ha de cuidar una cotilla?

El consell principal de Pedro Pablo Córdoba de Miguel és clar: la cotilla s’ha d’utilitzar sempre sobre una samarreta 100% de cotó. Això protegeix la pell, evita fregaments i millora la comoditat, un aspecte important perquè l’adolescent pugui complir les hores d’ús indicades.

També recomana netejar-la cada dia amb aigua sabonosa i assecar-la completament abans de tornar-la a posar. Cal evitar fonts directes de calor, com radiadors, assecadors o estufes, perquè podrien deformar el material.

La clau del tractament és la constància. Una cotilla per a l’escoliosi només pot ajudar si està ben prescrita, ben fabricada, ben ajustada i s’utilitza durant les hores indicades pels especialistes. Per això, el seguiment mèdic i ortoprotètic és tan important com el mateix dispositiu.