No sempre és una mala digestió: els dos trastorns que poden amagar-se darrere el mal de panxa

La sensació de tenir l’estómac ple de seguida, les nàusees, la inflor abdominal o la digestió pesada són molèsties molt habituals. Sovint s’atribueixen a un àpat massa abundant, a l’estrès o a una mala digestió puntual. Però, quan es repeteixen o es mantenen en el temps, poden amagar trastorns digestius que convé valorar.

La doctora Carolina Malagelada, especialista en aparell digestiu de l’Hospital Vall d’Hebron i membre de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva, ha alertat de la importància de diferenciar dues alteracions que comparteixen símptomes: la gastroparesi i la dispèpsia funcional.

Què és la gastroparesi?

La gastroparesi és un trastorn de la motilitat de l’estómac. Això vol dir que l’estómac triga més del normal a buidar els aliments cap a l’intestí. Com a conseqüència, el menjar hi roman més temps i poden aparèixer símptomes com plenitud, sacietat precoç, nàusees i, en alguns casos, vòmits.

Aquesta alteració és poc freqüent, però pot estar relacionada amb altres malalties. Entre les causes que cal estudiar hi ha la diabetis, algunes malalties neuromusculars, patologies autoimmunes o la malaltia de Parkinson.

Per això, quan es diagnostica una gastroparesi, els especialistes recomanen investigar si hi ha una causa de base que expliqui el problema.

I què és la dispèpsia funcional?

La dispèpsia funcional, en canvi, és molt més habitual. Pot afectar fins al 10% de la població general i no es deu principalment a un problema de moviment de l’estómac, sinó a una alteració de la sensibilitat digestiva.

Les persones que la pateixen perceben la digestió com una experiència especialment pesada, molesta o dolorosa. Poden notar pressió, cremor, inflor, dolor a la part alta de l’abdomen o sensació d’estar plenes després de menjar poca quantitat.

Aquest trastorn forma part del que es coneix com a alteracions de l’eix intestí-cervell, en què poden influir factors com l’estrès, l’ansietat, els hàbits alimentaris, la qualitat del son i la manera com el sistema nerviós interpreta les sensacions digestives.

Per què és important diferenciar-les?

El problema és que els símptomes de la gastroparesi i de la dispèpsia funcional poden assemblar-se molt. A més, alguns pacients amb dispèpsia poden presentar un buidatge gàstric una mica més lent, cosa que complica encara més el diagnòstic.

Tot i això, diferenciar-les és clau perquè no tenen el mateix origen ni el mateix tractament. En la gastroparesi, cal confirmar si realment hi ha un retard en el buidatge de l’estómac i buscar possibles malalties associades. En la dispèpsia funcional, el diagnòstic se centra més en els símptomes i en descartar altres patologies.

Els especialistes acostumen a iniciar l’estudi descartant altres malalties digestives, sovint amb proves com l’endoscòpia. Si hi ha sospita de gastroparesi, es poden fer proves específiques per mesurar el buidatge gàstric.

Quan cal consultar?

Els metges recomanen demanar valoració professional si les molèsties són persistents, si apareixen vòmits repetits, pèrdua de pes, dificultat per menjar, dolor intens, anèmia, sang a les femtes o si els símptomes empitjoren amb el temps.

En la majoria de consultes per molèsties d’estómac, el diagnòstic acaba sent dispèpsia funcional, perquè és molt més freqüent. Però la presència de vòmits o d’una malaltia de base pot fer sospitar una gastroparesi.

La conclusió dels especialistes és clara: no totes les digestions pesades són iguals. Si la inflor, les nàusees o la sacietat precoç es repeteixen, val la pena consultar-ho, perquè identificar bé l’origen del problema pot canviar completament el tractament.