«Si sent debilitat, marejos i mal de cap, assegui’s a la fresca i hidrati’s: és un cop de calor»

«El que ens ha d’alertar davant un cop de calor és el previ, la insolació; l’esgotament per calor», explica Núria Giró, metge de família membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). «Debilitat, mareig, febre de menys de 40 graus, nàusees, vòmits, mal de cap, molta sudoració i respiració més ràpida», afirma l’especialista. «Tots aquests factors –afegeix– són la prèvia que pot aparèixer un cop de calor». Catalunya està vivint aquests dies la seva segona onada de calor de l’estiu i Barcelona va arribar ahir al seu rècord, amb 40,9 ºC.

Com explica la doctora Giró, el cop de calor és la «conseqüència» de no ajudar a temps a «compensar» la calor. Consisteix en l’augment de la temperatura corporal per sobre dels 40 graus. Els cops de calor són «més freqüents» en persones d’«edats extremes», com els nens de menys de quatre anys –«i sobretot de menys d’un»– i persones a partir dels 75 anys –«sobretot, a partir dels 80»–. Però també estan en risc les persones que treballen a l’aire lliure o que practiquen esport.

Hidratar-se i evitar la calor

«També són un risc les llars no condicionades; tenim una població cada vegada més envellida i unes temperatures cada vegada més extremes», assenyala aquesta metge de família, que recomana a les persones «hidratar-se i «evitar la calor». «Cal protegir-se de la calor molt elevada de forma molt continuada, perquè el cos s’esgota de compensar aquesta temperatura», aconsella. També crida la població a refrescar-se, utilitzar roba àmplia i ventiladors.

¿I què fer quan la persona s’adona que està patint un cop de calor? «Si no estàs gaire marejat, hidrata’t, posa’t en un lloc fresc. Si estàs marejat, millor no mengis. Busca un lloc fresc i hidrata’t», il·lustra la doctora Giró. Si la persona no és de risc, pot «gestionar-se a si mateixa». «Però si va a pitjor, és millor que demani assistència», remarca. Aquesta metge alerta que la soledat augmenta molt la «mortalitat», sobretot en les persones grans, en episodis d’altes temperatures. «Hem d’estar pendents de la gent gran», assenyala.

Refugis climàtics

Una de les solucions que s’han implementat en els últims anys a causa de les onades de calor, cada vegada més intenses associades al canvi climàtic, són els «refugis climàtics». Biblioteques, centres cívics i hospitals es converteixen en espais on estar a la fresca. Aquest és el quart any que l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona, es converteix en un refugi climàtic. «Intentem habilitar un espai on, en les hores de més intensitat, les persones puguin venir i estar amb bona temperatura i hidratació», explica per la seva banda la internista Esther Francia.

Poden acudir a aquest refugi «totes les persones del barri», siguin o no pacients de Sant Pau. «A més, aprofitem aquelles hores per fer activitats d’educació sanitària. Oferim formació sobre nutrició, activitat física o xerrades sobre problemes de memòria, caigudes o insuficiència cardíaca. Cada any hi ha més participació», assegura aquesta doctora.

També ella aprofita per recordar quins són els indicis més «preclars» d’un cop de calor: marejos, somnolència, malaptesa, badades. «Una baixada de tensió també pot ser un signe d’alerta», assenyala França. Com recorda el mateix Hospital de Sant Pau a les xarxes socials, els cops de calor són una «urgència vital» que comporten una «elevada mortalitat».