La ciència ho confirma: el tall de digestió "no existeix"

Durant generacions s’ha repetit la mateixa advertència a platges i piscines: “No et banyis fins que hagis fet la digestió”. Sovint, fins i tot, s’ha establert una espera obligatòria de dues hores després de menjar.

La medicina, però, fa temps que qüestiona aquesta idea. L’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) considera que el popular “tall de digestió” és un mite: entrar a l’aigua no interromp automàticament el procés digestiu. El fenomen que realment pot resultar perillós és un xoc tèrmic provocat per una entrada brusca en aigua freda, conegut habitualment com a síncope per hidrocució.

No cal esperar sempre dues hores

Haver acabat de dinar no significa que estigui prohibit entrar a la piscina o al mar.

No hi ha una regla científica que estableixi que tothom hagi d’esperar exactament dues hores després de qualsevol àpat. El risc depèn molt més de les circumstàncies: la temperatura de l’aigua, la calor acumulada pel cos, l’exercici previ, la quantitat de menjar ingerida o l’estat físic de la persona.

Ara bé, després d’un àpat molt abundant, sí que és prudent esperar una estona, evitar exercici intens i entrar progressivament a l’aigua. La mateixa AEP recomana evitar els àpats copiosos abans del bany, mantenir-se hidratat i no exposar-se excessivament a la calor.

Què és realment la hidrocució?

El problema pot aparèixer quan una persona té el cos molt calent —perquè ha estat molta estona al sol, acaba de fer esport o està sotmesa a temperatures elevades— i es llança de cop a una aigua considerablement més freda.

Aquest canvi sobtat obliga l’organisme a reaccionar de manera immediata i pot alterar la respiració i el sistema cardiovascular.

Entre els possibles símptomes hi ha mareig, debilitat, dificultat per respirar o pèrdua de coneixement. Si aquesta última es produeix dins de l’aigua, el principal perill és l’ofegament.

Menjar no és, per tant, el principal culpable

La digestió pot ser un factor més, especialment després d’un menjar molt abundant, però no és el desencadenant directe d’un suposat “tall”.

És molt més important evitar entrar bruscament a l’aigua després d’haver passat molta estona prenent el sol o d’haver fet exercici intens.

Per això, una persona que no ha menjat res també pot patir un episodi d’aquest tipus si passa d’estar molt calenta a submergir-se sobtadament en aigua freda.

Com entrar a l’aigua amb seguretat

La millor prevenció és permetre que el cos s’adapti gradualment a la temperatura de l’aigua.

Després d’estar molta estona al sol, convé entrar-hi progressivament en comptes de llançar-s’hi directament. Cruz Roja també recomana evitar les entrades brusques, especialment després d’una exposició prolongada al sol o d’un àpat copiós.

Si mentre ens banyem apareixen mareig, calfreds, fatiga, mal de cap, vertigen o rampes, cal sortir de l’aigua immediatament.

Amb els nens, la vigilància és encara més important

En els menors, el risc més important no és el “tall de digestió”, sinó l’ofegament.

L’AEP recorda que un nen pot estar tenint problemes dins de l’aigua sense cridar ni demanar ajuda. De fet, un ofegament pot produir-se de forma ràpida i silenciosa, motiu pel qual els adults han de mantenir una supervisió activa i molt pròxima encara que hi hagi socorrista o el menor utilitzi flotadors.

L’Organització Mundial de la Salut calcula que prop de 300.000 persones moren ofegades cada any al món, i els infants i joves són un dels grups especialment vulnerables.

Què cal fer si algú té problemes dins de l’aigua?

El primer principi és evitar que el rescat provoqui una segona víctima.

Si no s’està entrenat, l’AEP recomana avisar immediatament els socorristes o els serveis d’emergència i, si és possible, acostar o llançar a la persona algun objecte flotant sense entrar a l’aigua.

Una vegada la víctima és fora de l’aigua, cal comprovar si respon i si respira.

Si no respira amb normalitat, s’ha d’alertar el 112 i iniciar la reanimació cardiopulmonar. En els casos d’ofegament, les ventilacions són especialment importants perquè el principal problema és la falta d’oxigen. L’AEP desaconsella perdre temps intentant “buidar l’aigua dels pulmons” col·locant la persona boca avall.

El veritable consell per aquest estiu

Per tant, no cal mirar el rellotge obsessivament després de cada entrepà o dinar abans d’entrar a la piscina.

La norma més útil és una altra: evitar els canvis bruscos de temperatura, entrar a l’aigua progressivament, extremar la precaució després d’àpats molt abundants o exercici intens i sortir immediatament si apareix qualsevol malestar.

El tradicional “tall de digestió”, entès com una digestió que s’atura pel simple fet de banyar-se, no té base científica. El risc real és perdre el coneixement o la capacitat de reaccionar dins de l’aigua, una situació que sí que pot acabar en un ofegament.