La dietista Paula Marrero llança una alerta: podries tenir inflamació crònica sense notar-ne cap símptoma

Quan una persona diu que està inflamada, normalment pensa en una panxa inflada, una digestió pesada o un augment momentani del perímetre abdominal. Tanmateix, la dietista-nutricionista Paula Marrero, especialitzada en alimentació antiinflamatòria, adverteix que aquesta sensació no sempre correspon a una inflamació real.

«La inflamació és simplement una reacció del sistema immunitari davant d’un teixit danyat o una substància adversa», explica l’especialista. Per tant, la inflamació de l’organisme i la distensió abdominal no són exactament el mateix.

La distensió es pot percebre perquè la panxa augmenta de volum, mentre que alguns processos inflamatoris es produeixen dins del cos sense provocar senyals evidents. Precisament per això, una persona pot presentar determinats factors de risc metabòlics sense ser-ne conscient.

Inflamació aguda o crònica: no són el mateix

La inflamació aguda és una resposta natural i necessària de l’organisme. Pot aparèixer davant d’una infecció, una lesió o un altre dany i acostuma a desaparèixer quan se’n resol la causa.

El problema arriba quan aquesta resposta es manté durant molt de temps i es converteix en inflamació crònica. Aquesta situació pot estar relacionada amb l’obesitat abdominal, una alimentació desequilibrada, el sedentarisme, l’estrès continuat, la falta de son, el consum d’alcohol o determinades malalties.

Els hàbits poc saludables —com una mala alimentació, la inactivitat física i el consum perjudicial d’alcohol— també són factors de risc importants de les malalties cròniques no transmissibles.

Picar entre hores i menjar ràpidament pot tenir conseqüències

Marrero avisa que «picar entre hores i menjar de pressa es relacionen amb un risc més alt de síndrome metabòlica».

El síndrome metabòlica no és una única malaltia, sinó un conjunt d’alteracions que poden aparèixer simultàniament, com ara:

• Excés de greix abdominal.
• Pressió arterial elevada.
• Glucosa alta.
• Triglicèrids elevats.
• Nivells baixos de colesterol HDL, conegut com a colesterol bo.

Generalment, el diagnòstic es planteja quan una persona presenta almenys tres d’aquests cinc factors, encara que els criteris poden variar lleugerament segons l’organització mèdica utilitzada.

Aquestes alteracions augmenten el risc de desenvolupar diabetis de tipus 2 i malalties cardiovasculars.

Quanta gent desconeix que té aquest problema?

No existeix una xifra única i fiable que indiqui quantes persones tenen «inflamació crònica» sense saber-ho, ja que la inflamació és un procés associat a moltes causes i malalties diferents.

Pel que fa al síndrome metabòlica, diverses revisions científiques estimen que pot afectar aproximadament una quarta part de la població mundial, tot i que la prevalença varia molt segons el país, l’edat i els criteris diagnòstics.

Moltes persones poden no saber que presenten aquestes alteracions perquè la hipertensió, la glucosa elevada o els triglicèrids alts sovint no causen símptomes clars durant les primeres etapes. Per això, no n’hi ha prou amb observar si la panxa està inflada o si hi ha molèsties digestives.

Com es diagnostiquen els problemes inflamatoris?

La inflamació crònica no es pot diagnosticar només pels símptomes ni per l’aspecte de l’abdomen. El professional sanitari ha de valorar la història clínica, els hàbits, els símptomes, l’exploració física i, quan sigui necessari, diferents proves.

Les anàlisis poden incloure marcadors com la proteïna C reactiva, coneguda com a PCR o CRP, i la velocitat de sedimentació globular. Aquestes proves poden indicar que hi ha inflamació, però no identifiquen per si soles quina n’és la causa ni quin òrgan està afectat.

Per detectar la síndrome metabòlica, se solen controlar el perímetre de la cintura, la tensió arterial, la glucosa, els triglicèrids i el colesterol HDL.

Per tant, no és recomanable autodiagnosticar-se ni començar una dieta restrictiva únicament perquè aparegui distensió abdominal.

Pot anar a pitjor?

Sí. Quan els factors de risc es mantenen en el temps i no es corregeixen, poden progressar i afavorir l’aparició de problemes com la resistència a la insulina, la diabetis de tipus 2 o les malalties del cor.

El diagnòstic precoç és especialment important. L’Organització Mundial de la Salut adverteix, per exemple, que com més temps viu una persona amb diabetis sense diagnosticar ni tractar, pitjors poden ser els resultats per a la seva salut.

Això no significa que qualsevol inflor després de menjar sigui perillosa. La panxa inflada també pot estar relacionada amb gasos, restrenyiment, intoleràncies, sensibilitats digestives o la quantitat i la velocitat amb què es menja.

Cal consultar un professional sanitari quan els símptomes siguin persistents, empitjorin o apareguin juntament amb dolor intens, pèrdua de pes inexplicable, sang a la femta, febre o canvis importants del ritme intestinal.

Els errors que cometem quan mengem

Segons Marrero, un dels errors més habituals és considerar saludables alguns àpats que en realitat són incomplets. Un exemple és esmorzar habitualment pa blanc amb tomàquet, pernil i suc de taronja.

La dietista el defineix com «l’esmorzar proinflamatori per excel·lència». No afirma que sigui un esmorzar prohibit, però considera que és escàs en fibra i que es pot millorar.

La seva proposta és substituir el pa blanc per pa integral, menjar una peça de fruita sencera en lloc de prendre’n només el suc i afegir-hi fruita seca.

Altres errors habituals són:

• Menjar excessivament de pressa.
• Picar constantment sense tenir gana.
• Consumir poca fibra.
• Prendre massa aliments ultraprocessats.
• Abusar del sucre i de les farines refinades.
• Beure alcohol amb freqüència.
• Menjar poca fruita, verdura i llegums.
• Confondre un aliment concret amb una solució miraculosa.

Marrero també assenyala l’alcohol, el sucre, les farines refinades i determinats olis vegetals com alguns dels productes que cal limitar dins d’un patró alimentari saludable.

Les recomanacions de Paula Marrero

La dietista destaca cinc grups d’aliments que poden formar part d’una alimentació antiinflamatòria:

• Oli d’oliva, perquè acostuma a tolerar-se bé.
• Fruita, per la seva aportació de fibra, vitamines i minerals.
• Verdures de fulla verda, pels seus nutrients i la seva bona tolerància.
• Fruita seca, pels greixos saludables que aporta.
• Llegums, sempre que no hi hagi una sensibilitat digestiva que en dificulti el consum.

Per a Marrero, els llegums són «l’aliment antiinflamatori per excel·lència». Les recomanacions dietètiques actuals de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició indiquen que convé consumir-ne almenys quatre racions setmanals i avançar progressivament cap a un consum més freqüent.

L’experta també recomana incorporar verdures crucíferes, com el bròcoli, la coliflor, la col o les cols de Brussel·les.

No tot depèn del menjar

L’alimentació és important, però no és l’únic factor. Dormir malament, patir estrès crònic, portar una vida sedentària i consumir alcohol també poden contribuir a empitjorar la salut metabòlica.

Per això, una estratègia antiinflamatòria no consisteix només a comprar determinats productes. També implica:

• Menjar a poc a poc i mastegar bé.
• Mantenir horaris relativament regulars.
• Prioritzar aliments frescos o poc processats.
• Fer activitat física.
• Dormir prou.
• Reduir l’alcohol.
• Consultar un professional davant de símptomes persistents.

El missatge de Paula Marrero és clar: la inflamació real no sempre es veu ni es nota, però els hàbits quotidians poden influir en la salut. Millorar la dieta, deixar de menjar automàticament entre hores i dedicar més temps als àpats pot ajudar a protegir l’organisme, sense caure en dietes miraculoses ni autodiagnòstics.